Aquest títol -el d'un espai radiofònic mantingut a Catalunya Música per Victòria Palma- m'ha vingut ràpidament al cap al fullejar el llibre -gràcies a que una amiga l'havia comprat- de Dolores Aleixandre, religiosa del Sagrat Cor, escondido centro, publicat aquest any 2014 per Sal Terrae, "una editorial de los jesuitas".

Aquesta amiga és la mateixa que pels volts de 2003 va rebre la carta que Sor Clara d'Assís li havia escrit pels volts de 1250. Si després la vols llegir...

En el ràpid fullegeix vaig ensopegar amb aquestes ratlles a la pàgina 154:

...pero él, cuando algunas mujeres imprudentes y atrevidas le ungieron con perfumes, en vez de apresurarse a lavarse y purificarse, dejó que su túnica, sus pies y su cabeza quedaran impregnadas de un penetrante olor a nardo... (Mc 14, 3-11; Jn 12, 1-11; Lc 7, 36-50).

A la pàgina 58 ja havia parlat de

...las mujeres que ungieron a Jesús (Lc 7, 36-50; Mc 14, 3-11; Jn 12, 1-11) derramaron silenciosamente sus perfumes sobre sus pies o su cabeza.

Un lector (o lectora) normalet pensa que diverses dones (almenys tres) es van fer mereixedores dels adjectius "imprudentes y atrevidas".

Cap document evangèlic dóna peu a parlar en "femení i plural"; en cap d'ells trobaríem dues escenes en què una dona ungeix els peus o el cap de Jesús.

Dolores Aleixandre ha fet bé de no posar la cita de l'evangeli de Mateu (Mt 26, 6-13), sabedora de que aquest repeteix el relat de Marc.

Molt possiblement els autors dels evangelis anomenats de Marc i de Joan comencen en aquest punt a seguir un document més primitiu, un evangeli de la passió/resurrecció. A partir d'aquest punt el relats de Marc (que serà seguit per Mateu i Lluc) i el de Joan segueixen un ordre cronològic dels esdeveniments, que fins ara no es donava.

Aquest primitiu evangeli de la passió/resurrecció no era una crònica periodística de les darreres hores de Jesús, sinó una profunda meditació (la meditació d'un llarg dissabte sant) feta a través d'un escorcoll de les Escriptures, seguint el model -repetit diverses vegades al llarg de les Escriptures- de la passió i reivindicació del just.. Aquest "escorcoll de les Escriptures" no estava a l'abast de les "multituds" (oi` o;cloi) i, així, ens veiem obligats a preguntar-nos: ¿Quin era aquest grup de llicenciats en Sagrada Escriptura que havien esdevinguts deixebles de Jesús?

La unció de Jesús a Betània seria el pòrtic inicial, l'exordi, l'escena programàtica que vol explicar ja des del principi les raons profundes de tot el que s'explicarà.

El grup de "llicenciats" (del que no cal excloure la participació de les dones) fa recurs a dos textos de l'Escriptura. El primer recorda la unció de Saül per Samuel, un autèntic profeta del Senyor (1Sa 3, 20)

El segon text, la unció de Jehú per un dels germans profetes d'Eliseu:

Recordem el text de Marc:

Els nostres "llicenciats" presenten, ja des del principi, una unció reial, presenten a Jesús acceptant aquesta unció reial, messiànica, acceptant el paper d'alliberador del seu poble, i, ja des d'aquest principi, ens presenten quin serà el final inevitable: la mort i la sepultura. Aquest és el resum del seu evangeli (to. euvagge,lion), d'aquest evangeli (to. euvagge,lion tou/to), puntualitzarà Mateu. Evangeli, que al ser proclamat per tot el món, recordarà sempre una dona.

En aquesta escena no són les dones (doncs, només n'hi ha una) les que han estat "imprudentes y atrevidas", sinó els "llicenciats", els qui -no dic amb imprudència, però sí amb gosadia- han atribuït una tasca profètica (la unció d'un rei) a una dona.

L'evangeli de Joan no accepta aquesta imprudència i gosadia dels "llicenciats": la unció no serà ni profètica ni reial. Dóna a la dona un nom ja conegut i familiar, Maria, la filla de la casa a on es celebra el sopar, qui es limita a ungir els peus de Jesús.

Podem mirar a Jn 18, 28-38 els equilibris que fa l'evangeli de Joan sobre el tema de la reialesa de Jesús.

Suposo que fins ara tots estem d'acord en mantenir el títol d'aquest article: Femení i singulars. Una única unció, una sola dona.

I suposo que alguns ja estan pensant en la unció de Lc 7, 36-50. "Aquí tenim, almenys, una segona unció i una segona dona", diran.

Deixeu-me dir: "Lluc és Lluc i és molt Lluc. És un gran autor i és un poc misogin". Ell no pot acceptar una dona profetessa. Ras i curt suprimeix aquesta escena, encara que sigui una "escena programàtica". No era la primera vegada que feia una cosa semblant: ja havia suprimit la "escena programàtica" ("El Regne de Déu és a prop") que Marc havia compost pel seu evangeli (Mc 1, 14-15) i es va inventar, a partir d'un text de l'Escriptura (que retalla com li sembla), l'escena de Jesús a la sinagoga de Natzaret (Lc 4, 16-21).

Però la imatge d'una dona ungint (els peus de) Jesús no la pot deixar escapar; li va bé per "fabricar" un Déu de misericòrdia i de perdó, però per a que Déu pugui perdonar cal que tingui pecadors al seu abast: Lluc "recicla" una dona profetessa en una dona pecadora.

Però també a Lluc només podem parlar en Femení i singulars: una única dona, ara disfressada de prostituta de poble, ungeix Jesús.

És molt possible que mai el cap de Jesús no fos ungit per una dona. Ni el cap, ni els peus... I el que em sap més greu: ni dones "imprudentes y atrevidas".

Per ampliar el tema:

Teologia Indígena           Catequesi nadalenca          Catequesi eucarística          Coses de jesuïtes
Amb el pretext d'una enquesta           Spong el bisbe episcopalià           Altres temes