El sermó d'Antonio de Montesinos
| Text
del sermó i comentaris
a Historia de las Indias de Bartolomé de Las Casas |
||||
 |
||||
| Todos estáis en pecado mortal y en él vivís y morís, por la crueldad y tiranía que usáis con estas inocentes gentes. | ||||
| Era el sermó del Quart Diumenge d'Advent de 1511, un 21 de desembre, predicat a Santo Domingo per un frare dominic, Antón de Montesinos, que no feia gaire (no més d'un any) havia arribat a la illa de Hispaniola. | ||||
|
La presència dels frares de sant Domènec al Nou Món s'inicia l'any 1509, quan el primer grup de frares que va anar a Amèrica va fer parada a Puerto Rico, camí de La Española. Aquest primer grup estava format per fra Pedro de Córdoba, fra Antonio Montesinos, fra Bernardo de Santo Domingo i fra Domingo de Villamayor que viatjaven a la nau Espíndola, i que van fer la seva primera parada al Nou Món a les terres de Boriquen. A finals de 1510 arribaren els frares de la segona expedició, i a mitjans de 1511 un tercer grup de frares. | ||||
| Decid, ¿con qué derecho y con qué justicia tenéis en tan cruel y horrible servidumbre a estos indios? ¿Con qué autoridad habéis hecho tan detestables guerras a estas gentes que estaban en sus tierras mansas y pacíficas, donde tan infinitas de ellas, con muertes y estragos nunca oídos, habéis consumido? | ||||
| No era un sermó qualsevol. Portava el "vist-i-plau" de tota la comunitat de frares dominics. "Escrito y firmado por los demás", ens diu Bartolomé de Las Casas | ||||
| ¿Cómo los tenéis tan opresos y fatigados, sin darles de comer ni curarlos en sus enfermedades, que de los excesivos trabajos que les dais incurren y se os mueren, y por mejor decir, los matáis, por sacar y adquirir oro cada día? | ||||
| Més que un sermó, va ser un crit. "El grito de La Española", com l'ha batejat el peruà Gustavo Gutiérrez, en el seu llibre Dios o el oro de las minas | ||||
| ¿Y qué cuidado tenéis de quien los doctrine, y conozcan a su Dios y creador, sean bautizados, oigan misa, guarden las fiestas y domingos? ¿Estos, no son hombres? ¿No tienen almas racionales? ¿No estáis obligados a amarlos como a vosotros mismos? | ||||
| A primera fila estava l'Almirall Diego Colón, acompanyat de tots els "notables" de la ciutat. Allò no era un sermó: atacava les estructures, posava en qüestió la legalitat de la conquesta i del sistema colonial | ||||
| ¿Esto
no entendéis? ¿Esto no sentís? ¿Cómo
estáis en tanta
profundidad de sueño tan letárgico dormidos? Tened por cierto, que en el estado [en] que estáis no os podéis más salvar que los moros o turcos que carecen y no quieren la fe de Jesucristo |
||||
| Què passa? Quina novetat és aquesta? -es preguntaven els espanyols entre ells-. Què no és el mateix matar indis que matar moros? Què no són uns i altres idòlatres? Què diu ara aquest home, que això ja no és a honra i glòria de Déu Nostre Senyor? | ||||
* * *
| No fou un sermó qualsevol: va arribar a la Península. El primer sorprès va ser el "catòlic rei" Ferran, ben informat pel franciscà Fra Alonso del Espinal, enviat expressament pels colons espanyols | ||||
| Real
Cédula
de 20 de març de 1512 |
Vi asimismo el sermón que decís que hizo un fraile dominico, y me ha mucho maravillado en gran manera decir lo que dijo, porque para decirlo ningún buen fundamento de teología, canónes ni leyes tenía, según dicen los letrados y yo así lo creo | |||
| El "catòlic rei" vol estar-ne més cert. Va a la seva biblioteca, i a la paret està el mapa i en el mapa la línia ben marcada. La Española i els seus indis estan, sense cap dubte, a l'esquerra de la línia, "hacia el Occidente y mediodía". | ||||
| Segona
Butlla Inter Caetera
de 4 de maig de 1493 |
...fabricando y construyendo una línea del Polo Artico que es el Septentrión, hasta el polo Antártico que es el Mediodía, ora se hayan hallado islas y tierras firmes, ora se hayan de encontrar hacia la India o hacia otra cualquiera parte, la cual línea diste de las islas que vulgarmente llaman Azores Cabo Verde cien leguas hacia el Occidente y mediodía, así que todas sus islas y tierra firme halladas y que hallaren, descubiertas y que se descubrieren desde la dicha línea hacia el Occidente y mediodía que por otro Rey cristiano no fuesen actualmente poseídas | |||
| Per una lectura comparativa i en paral·lel de les dues Butlles de la Donació d'Alejandre VI |  |
|||
Aleshores,
què s'empatollen aquests frares de l'Orde de Sant Domènec?.
¿Volen anar contra el mateix Papa? ¿Li volen negar la seva
"potestat apostòlica"? Ja farà venir
el Provincial
Sobre la taula troba -¿quin dels seus secretaris està ja tan preocupat com ell?, ¿potser el Llicenciat Palacios Rubios?- les dues butlles papals de maig de 1493. Busca el que ja sap que trobarà |
||||
| Primera
Butlla Inter Caetera
de 3 de maig de 1493 |
...y haciendo uso de la plenitud de la potestad apostólica y con la autoridad de Dios omnipotente, que detentamos en la tierra y que fue concedida al bienaventurado Pedro, y como Vicario de Jesucristo, que representamos en la tierra... | |||
| El que ara llegeix fa somriure al rei: recorda el que li va costar, preocupat com estava pels finals de la reconquesta de Granada, obtenir del Papa, amb súpliques, instàncies, recomanacions i també subtils amenaces, el que ja tenien els reis de Portugal. Això és: el convertir-se, de fet, en el "cap de l'Església" a les Noves Terres | ||||
| Primera
Butlla Inter Caetera de 3 maig de 1493 |
...por propia decisión, no por instancia vuestra ni de ningún otro en favor vuestro, sino por nuestra mera liberalidad y con pleno conocimiento... | |||
| De fet, aquestes butlles no deixen de fer-li gràcia al "rei catòlic" Ferran, qui per molts és el model de "El Príncep" de Maquiavel. Qui pretén concedir i donar illes, terres i continents és el mateix a qui ell i els altres reis, princeps italians i intel·lectuals de l'Europa reinaxentista li comencen a discutir -en escrits i en el mateix camp de batalla- el "poder temporal" de l'església a les terres europees | ||||
| Primera
Butlla Inter Caetera
de 3 de maig de 1493) |
...a tenor de las presentes, os donamos, concedemos y asignamos perpetuamente, a vosotros y a vuestros herederos y sucesores en los reinos de Castilla y León, todas y cada una de las islas y tierras predichas y desconocidas que hasta el momento han sido halladas por vuestros enviados y las que se encontrasen en el futuro y que en la actualidad no se encuentren bajo el dominio de ningún otro señor cristiano | |||
| Per què el sermó del frare dominic l'ha posat tan nerviós? Aquests frares deuen "creure" en aquesta donació papal molt més que no pas ell. Fins i tot és possible que cap d'ells posi en dubte el que segueix | ||||
| Primera
Butlla Inter Caetera de 3 de maig de 1493 |
junto con todos sus dominios, ciudades, fortalezas, lugares y villas, con todos sus derechos, jurisdicciones correspondientes y con todas sus pertenencias; | |||
| ¿Qui, entre els seus súdits -es pregunta el rei-, en aquests darrers deu anys ha qüestionat públicament, per escrit o de paraula, els drets del Papa de donar i de concedir i els drets del rei de rebre i de posseir? ¿Qui ha intentat de trencar la cadena, tan ben trenada per teòlegs i canonistes, de "Déu - Sant Pere - Papa - Rei"? | ||||
| Primera
Butlla Inter Caetera
de 3 de maig de 1493) |
y a vosotros y a vuestros herederos y sucesores os investimos con ellas y os hacemos, constituimos y deputamos señores de las mismas con plena, libre y omnímoda potestad, autoridad y jurisdicción. | |||
| Ara el rei fa una ganyota: s'ha trobat -està llegint la primera butlla, la del dia 3 de maig- amb una paraula que no li agrada, "os investimos". I no li agrada perquè pot tenir connotacions de "relacions feudals", com si ell a les noves terres fos constituït com un senyor vassall del Papa. Menys mal que els seus ambaixadors a Roma van obligar a suprimir aquesta paraula a la segona butlla. Ara ho llegeix amb cara de satisfacció a la còpia de la butlla que fou redactada un mes més tard | ||||
| Segona
Butlla Inter Caetera
de 4 de maig de 1493) |
Y a vosotros y a vuestro dichos herederos y sucesores os hacemos, constituimos y deputamos señores de ellas con plena y libre y omnímoda potestad, autoridad y jurisdicción. | |||
| I el sermó, ¿no és en ell mateix una bona prova de que ell ha complert la part que li pertocava d'aquest pacte entre entre el Papat i la Corona, de que ell havia fet el que el Papa li demanava? | ||||
| Primera
Butlla Inter Caetera
de 3 de mayo de 1493) |
...destineis a dichas tierras e islas varones probos y temerosos de Dios, peritos y expertos para instruir en la fe católica e imbuir en las buenas costumbres a sus pobladores y habitantes, lo cual nos auguramos y no dudamos que haréis, a causa de vuestra máxima devoción y de vuestra regia magnanimidad | |||
| El
rei (en aquells anys, després de la mort del seu gendre Felip el
Bell, "administrador del regne de Castella-Lleó"), malgrat la lectura
d'aquestes butlles papals, segueix preocupat. Ni es mira la anomenada "Butlla
de Granada" de 1486, que també es troba sobre la taula,
per la qual Innocenci VII els animava, a ell i a la seva dona, la reina
Isabel, a acabar per la guerra la reconquesta de les terres posseïdes
a la península pels infidels. El Llicenciat Palacios Rubios, o qui
fos, ja havia pensat en ella com un bon precedent per afirmar els seus
drets de conquesta sobre les noves terres. Quin home, aquest Palacios Rubios,
també havia consultat el Tractac
d'Alcaçovas de 1479! També veu sobre la taula el Tratado
de Tordesillas, amb la nova línia que separava les zones d'influència
entre Espanya i Portugal
Però el problema estava en un altre lloc... |
||||
|
El sermó del frare dominic no anava
contra els drets de la Corona a la possessió de les Noves Terres.
El sermó anava contra la manera pràctica de com els espanyols
tractaven els indis.
Però els drets de la Corona a la possessió de les Noves Terres eren "paper mullat", sense aquesta pràctica. Aquest és el missatge que els colons espanyols havien fet arribar al rei a través del seu emissari, el frare franciscà Fra Alonso del Espinal, enviat a Espanya "para hablar y dar a entender al rey lo que los frailes dominicos habían predicado contra lo que el rey tenía ordenado de "tener indios"; y que teniéndolos la isla estaba poblada de españoles y se sacaba el oro y a sus altezas las rentas se enviaban; y que de otra manera la tierra no se podía sustentar"Calia ara justificar, d'alguna manera, les pràctiques colonials de "tener indios"... Calia dir que tot allò que feien els espanyols contra els indis era una "guerra justa". |
| Lewis Hanke | ¿Qui té màs raó? |
Juan Friede
|
| ...un
viraje decisivo
en la historia de América |
...un
hecho que sólo produjo
un alboroto local |
|
| La lucha
por la justicia
en la conquista de América Editorial Sudamericana Buenos Aires 1949 |
Gràcies per la visita |
|