 |
Manresa,
13 de Juliol del 2001-07-12
Me n'alegro de poder reprendre la nostra “correspondèn- cia teològica” en torn del diàleg interreligiós, i més concre- tament sobre “les llavors del Verb”, que certament és una peça clau en tota aquesta qüestió. També m’interessa el fet de fer-ho, no a partir de les “grans” religions, sinó tenint com interlocutores les religions amerindies, tan masacrades per la història. |
|||
| Estic plenament d´acord amb la teva
objecció: el terme “llavors del Verb”, tot i possibilitar molta
obertura, pot camuflar també la superioritat nostra de sempre, a
no ser que considerem el mateix Cristianisme con només una d´aquestes
llavors. D´entendre-ho així, totes les religions són
llavors del Verb, d´un Verb que va més enllà de tota
concreció històrica, de tota encarnació posible, incloent
la que nosaltres, com a cristians, identifiquem en Jesús de Nazaret.
De fet, aquesta és la meva posició actual sobre la qüestió: el Verb és la “part” manifestada de Déu (mentre que el Pare seria la part inmanifestada), de la qual nosaltres en formem part. Aquest Verb ha tingut, té i tindrà diferents manifestacions històriques i culturals al llarg de la història de la Humanitat, manifestacions de les quals les diferents religions són expressió. En aquest sentit m´agrada molt la metáfora que empres: els missioners no van saber reconèixer les llavors del Verb a América perquè es van trobar amb arbres. De fet, el que van voler fer els missioners va ser transplan- tar l´arbre del Cristianisme romà en terres d´Amèrica, a costa de voler exterminar tota altra vegetació. |
||||
| Cada cop em sembla més important distinguir entre Jesús de Natzaret i el Crist –entés com el Verb, la Segona Persona de la Trinitat. | Com veus, la meva posició ha variat. Cada cop em sembla més important distinguir entre Jesús de Natzaret i el Crist –entés com el Verb, la Segona Persona de la Trinitat, això que et deia de la dimensió manifestada de Déu-. L´Esperit, aleshores, seria el dinamisme que fa que cada espurna del Verb de Déu s´encarni, prengui forma concreta en la Història humana, de la qual Jesús és una de les seves manifestacions. L´Esperit és qui fa també que aquestes manifestacions es comprenguin diferentment segons els llocs i les situacions històriques. Aleshores, ni Jesús és esgotable en la seva interpretació, ni Jesús esgota tampoc les manifestacions del Verb. | |||
| Està clar que aquest és el punt més important, davant el qual la Dominus Iesus es posiciona contundentment: Jesús i el Crist formen una unitat plena i indivisible. | ||||
| Qui més m´ha ajudat a madurar el meu pensament en aquesta direcció ha estat en Raimon Panikkar. Al llarg dels anys el seu pensament va passar de considerar que l´Hinduisme vivia el Cristianisme sense saber-ho (la posició inclusivista de Karl Rahner amb els seus famosos “cristians anònims”) a considerar que l´Hinduisme coneix unes dimensions del “Crist” (el Déu manifestat, que dins l´Hinduisme és conegut com Purusha) que el Cristianisme desco- neix. I això és el que es podria aplicar igualment a les religions indígenes: com llavors del Verb diferents del Cristianisme, coneixen aspectes que el Cristianisme desconeix. Això no treu que el Cristianisme pugui aportar-lis aspectes que elles desco- neixen, tot produint-se així un enriquiment mutu. | A
part de la seva Cristofania, llibre que et recomano plena- ment
La
Plenitud del Hombre
té un altre encara més agut:
Ed. Siruela Madrid 1999 El
Cristo desconocido del Hinduismo
Es tracta d´una reelaboració de la
seva tesi en teologia presen- tada a Roma al 1961.Ed. Grupo Libro Col. Paraísos perdidos Madrid 1994 |
|||
| ...no sólo como semillas del Verbo, sino como una auténtica revela- ción | Així que participo plenament de les cites que dónes de Mons. Samuel Ruiz García: “Reconocer la presencia de Dios, no sólo como semillas del Verbo, sino como una auténtica revelación que se da en las culturas indias”. | |||
| O bé la cita que dónes del document de la Reunió de Coordinadors amb els bisbes de zones indígenes (Oaxaca, 1991): “Las semillas del Verbo ya han dado su fruto en los pueblos, no se han quedado de por vida sólo en semillas. En los pueblos indios son árboles completos, que han dado frutos de vida”. | ...no se han quedado de por vida sólo en semi- llas. En los pueblos indios son árboles completos | |||
| Repetixo, el Cristianisme és un d´aquests
arbres, que pot compartir els seus fruits amb altres. Els fruits porten
llavors; així que, compartint els fruits dels diferents arbres,
també compartirem les nostres llavors.
Tan de bó que poguessim enriquir-nos amb els seus fruits i les seves llavors: contagiar-nos de la seva estimació a la Terra, del seu vincle amb els avantpassats, amb les plantes, amb els animals... Aquí tens, doncs, Miquel, la meva reacció a les teves reflexions, que comparteixo plenament. M´agradarà llegir la segona part que anuncies. Bon estiu,
Xavier
|
||||