Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec? |
Si no les veus,
doble click... |
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
.doc Només text .pdf | |||
Explorador recomanat: Mozilla Firefox
Resolució: 1280/1024 (5/4) |
Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
Veure la "vigesimosèptima pàgina" de Alfredo Fierro
Apreciado Alfredo:
Ja veus, aquest cop la meva resposta és prou ràpida. Una miqueta sí que m'he entretingut aquests dies amb un tema que tinc a mitges: el Testimonium flavianum. Va parlar o no va parlar Flavi Josep de Jesús? A mi em sembla que no cal donar-li moltes voltes, si tenim en compte el fet (facta, non dicta!!) de què, durant quatre segles cap escriptor cristià, apologista o no, el va citar.
Ja ho sé (i no m'estranya gens) que John P. Meier arriba a trobar raons per a aquest silenci, però em causa certa estranyesa que John Dominic Crossan, que se les dona de més avançat, trobi que aquest fragment, passant-li el ribot sobre algunes frases, sigui un autèntic "Flavi Josep"
La defensa d'aquesta autenticitat té una raó: seria l'únic document aliè a la multiplicitat d'escrits sorgits dels diversos grups amb referència a Jesús, que parlés explícitament d'ell ("Per aquell temps vivia Jesús").
T'adones del llarg circumloqui que he fet per evitar utilitzar la paraula "cristià"? Quant podríem començar a utilitzar la paraula "cristià"? Una paraula que no apareix en l'epistolari paulí, ni a les cartes originals ni a les sobrevingudes...
És ben possible que els meus amics lectors de la Bíblia Catalana Interconfessional (BCI) o de la Nueva Biblia Española (NBE), tornin a sortir a la palestra cridant: "Aquest ja ens vol tornar a enredar!" i em plantin davant dels nassos els textos 1Cor 7, 39 i 1Cor 9, 5.
Només els recomanaria que, si no volen anar al text grec (opció preferent), vagin uns a la traducció dels "Monjos de Montserrat" (MM) (1), i els altres a la de Nacar-Colunga (NC)
La versió grega de 1Cor 7, 39
Gunh. de,detai evfV o[son cro,non zh/| o` avnh.r auvth/j\ eva.n de. koimhqh/| o` avnh,r( evleuqe,ra evsti.n w-| qe,lei gamhqh/nai( mo,non evn kuri,w|Å
BCI: sempre que sigui amb un cristià
NBE: con tal que sea cristiano
MM: mentre sigui en el Senyor
NC: pero en el Señor
La versió grega de 1Cor 9, 5
mh. ouvk e;comen evxousi,an avdelfh.n gunai/ka peria,gein w`j kai. oi` loipoi. avpo,stoloi kai. oi` avdelfoi. tou/ kuri,ou kai. Khfa/jÈ
BCI: una germana, una dona cristiana
NBE: de una mujer cristiana
MM: una germana
NC: una hermana
En els escrits del Nou Testament l'única vegada que la paraula "cristià" és utilitzada per un seguidor de Jesús per a designar els seguidors de Jesús, és a 1Pe 4, 16
eiv de. w`j Cristiano,j( mh. aivscune,sqw( doxaze,tw de. to.n qeo.n evn tw/| ovno,mati tou,tw|Å
...però si algú [pateix] per ser cristià, que no se n'avergonyeixi, sinó que glorifiqui Déu per [portar] aquest nom.
I ens queden altres dos casos, els dos a Fets dels Apòstols: 11, 26 i 26, 28, per a l'explicació dels quals remeto al que ja he publicat fa anys (2017)
Una recta comprensió de 26, 28: L'"Una mica més... i em faig messiànic" (VEn ovli,gw| me pei,qeij Cristiano.n poih/saiÅ) del rei Agripa demana una lectura "irònica". En el suposat discurs de Pau (26, 2-23), als seguidors de Jesús el Natzaré (VIhsou/ tou/ Nazwrai,ou) mai se'ls anomena "cristians": són designats com "sants" (oi` a[gioi). Al final del discurs surt la paraula "Messies" (o` Cristo,j().
L'escena, trasplantada als temps moderns, seria com aquesta: el cap de govern, després de veure el darrer miing de n'Otegi, exclama: "Una mica més... i el diumenge voto Bildu". Una bona exegesi, a vegades, demana una certa dosi d'ironia...
Anem ja a la nostra feina. Em sembla que avui dia la gent no està preocupada per si el papa Francesc ha dit alguna cosa de la unam sanctam o del dictatus papae, sinó per quin va ser el seu to de veu quan va dir la paraula "frociaggine" a una reunió de bisbes italians a porta tancada. Potser la paraula li sortiria de l'ànima...
Suposo que ningú es feia il·lusions que aquest bisbe de Roma fos com el bisbe episcopalià de Newark, John Shelby Spong,
La diòcesi de Newark és la primera diòcesi [1987] de la Comunió Anglicana que demana posar fi a les seves pràctiques homofòbiques i a ser honesta en el tema de l'ordenació de gais i lesbianes al ministeri sacerdotal. També demana llibertat perquè els seus clergues puguin beneir les parelles de gais i lesbianes
Tens bastanta raó, si no tota, quan dius:
La iglesia católica se ha enredado a sí misma en tal manera en toda clase de dogmas y normas morales, que no sabe cómo desenredarse; no sabe y no puede.
Però jo no sé si al "no sabe y no puede" caldria afegir-li un "no quiere".
Suposo que fou després de la lectura de Uta Ranke-Heinemann (Eunucos por el reino de los cielos. Iglesia católica y sexualidad [1988]) que em vaig dir que s'hauria de fer "tabula rasa" de tot el que es refereix a "no cometràs accions impures" i començar de nou des de zero, sense deixar ficar cullerada als cèlibes, l'opció dels quals és molt respectable, però no té per què "esquitxar" els altres.
He vist, viatjant per Wikipèdia, que aquesta dona nascuda protestant (1927), convertida al catolicisme (1953) i excomunicada (1987), mor a 93 anys el 2021, mantenint-se en el cristianisme, "si bé no de forma tradicional". Té un "sèptuple credo negatiu", no molt diferent del meu "requadre provocatiu" que, alguna vegada -passant-te una mica- l'has comparat amb les "12 tesis de Spong" (2).
He vist també que té un llibre (No y Amén. Una invitación a la duda), publicat el 1992. Intentaré trobar-lo a la biblioteca, encara que em sembla que no necessito moltes "invitacions" al dubte.
Potser ella vol, pot i sap com "desenredarse de toda clase de dogmas y normas morales en que la iglesia católica se ha enredado a sí misma".
Quizás ella quiere, puede y sabe cómo "desenredarse de toda clase de dogmas y normas morales en que la iglesia católica se ha enredado a sí misma".
Raó tens: feixuc ho tenen "las jerarquías eclesiásticas de todas las confesiones" (i no només les catòliques) aquest assumpte de "desdogmatizarse". Potser si no hagués hagut tanta "foguera inquisitorial" o tant "foc neotestamentari" amb els seus "plors i el cruixit de dents" (o` klauqmo.j kai. o` brugmo.j tw/n ovdo,ntwn), la cosa podria resultar una mica més fácil. Però, com explicar a "Minervina Capa, natural de Santovenia de Pisuerga y vecina de Tudela", la mainadera de Cipriano Salcedo, "el hereje" de Miguel Delibes, que a su niño l'havien cremat a la foguera per creure en la "Santa Iglesia de Cristo y de los Apóstoles"?
Si encara no l'has llegida
Carta oberta a Miguel Delibes
És molt possible que aquest segon llibbre de Ranke-Heinemann coincideixi amb la teva afirmació de la "la gran estafa"
...un Cristo, cuya imagen dogmática me parece la gran estafa histórica padecida por cien generaciones de cristianos y soportada en la carne propia de nuestra catequización católica y seminarística.
Les teves "fantasías antipapistas" podrien multiplicar-se ben fàcilment. Però abans de multiplicar-les, un petit incís: potser la teva segona "fantasía" no sigui tanta fantasia. Quants cardenals hi haurà ja, encara que no obrin la boca, pels quals "lo del Dios encarnado es un mito y la resurrección de Jesús una leyenda"?
La meva "fantasía": des del balcó del Vaticà, tot just elegit, convocaria per l'endemà una assemblea de treballadors, els que cobren nòmina del Vaticà, des del Cardenal Prefecte Secretari d'Estat fins al darrer guarda suís en pràctiques. I a l'assemblea els comunicaria: "Demà ja no vinguin a treballar; seguiran cobrant igual a final de mes". I els demanaria que, per favor, deixessin les claus, cada una al seu pany. "Jo ja aniré passant per recollir-les".
I, a partir d'aquí, poden sorgir altres "subfantasies". Una, el palau roman hermèticament tancat; només, a les nits, a través de les finestres, es veu l'ombra del papa deambulant pels passadissos. Una altra: el papa obre totes les portes i la multitud dels "sense sostre" envaeix passadissos i sales. Per l'"efecte crida", al port d'Òstia arriben pateres i pateres... Un bon nombre de voluntaris, en els seus cotxes, van a buscar-los per fer els 35 km. I, quan arriben als "cinc mil homes, sense comptar les dones i les criatures", el papa tanca les portes, perquè no volia ser més que Jesús.
I jo em pregunto. Com és que el papa Francesc no em contracta com a assessor d'imatge?
Passem a la serietat, no fugim d'estudi.
Pregunta, no fantasiosa certament, és la que podem plantejar sobre la caducitat del cristianisme, entès aquest com un tot o dividit en les seves diverses branques. O en la seva universalitat i en les diverses regions del planeta. I si ens quedem a un nivell peninsular, hi haurà regions en què les esglésies se seguiran omplint els diumenges i altres en què l'única missa que es faci estarà quasi buida?
L'any passat, en una tarda hivernal soriana, vaig entrar turísticament a San Juan de Rabanera. Vaig quedar impressionat per la quantitat de gent. En sortir, vaig preguntar a una senyora si era "normal". En una primera resposta em digué que sí, encara que després afegís que també era de funeral.
Fas bé: no posem "dates de caducitat", que fàcilment ens agafaríem els dits. Quedem-nos com simples observadors dels "signes dels temps": el continuïtat "desgaste de creencias en él".
Un desgast que el sínode, en el qual alguns confien, no farà més que augmentar en algunes regions, en alguns ambients, en alguns cercles...
Als que m'ho reenviaren, els donava aquesta resposta:
|
Ben cordialment
Miquel
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 1 juny 2024 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Alfred Loisy i el modernisme Spong, el bisbe episcopalià (2000)
Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)