QUINA TEOLOGIA PER A UNA "FE A RETALLS"?

Què s'ha fet d'aquella religió cristiana "maciza y sólida"?

Intercanvi epistolar amb Alfredo Fierro (XXV)

Veure la "vigèsima quinta pàgina" d'Alfredo Fierro

Apreciado Alfredo:

Certament: ens hem anat allunyant de la primera intenció. La teva proposta era bastant precisa: "El ámbito en el que me gustaría dialogar contigo sería el cristianismo actual, no el de los primeros siglos". I la teva observació és justa: "Observo cómo progresivamente se ha polarizado en Jesús, los evangelios y los documentos protocristianos". Potser per a mi és més fàcil parlar del passat, d'uns escrits del passat, que del present. "Lo que viene sucediendo con Occidente en relación con su religión tradicional".

Aquests "escritos del pasado", com es relacionen amb l'Occident actual? Me n'he anat allunyant de la teva pregunta: "Quina teologia o idea del cristianisme cal avui ensenyar o transmetre?

Podria preguntar-me quina idea del cristianisme pretenc transmetre.

Fa uns dies vam tenir una trobada en record d'un amic (aquell any de Lamiarrita vam anar junts a les bruixes de Zugarramurdi, ho recordes?) que se'ns va morir l'any passat. Vaig participar en l'acte llegint uns fragments d'en Jacques Pohier sobre com la por de la mort ha deformat la nostra fe.

Què pretenia transmetre amb aquesta lectura? ¿Posar en dubte, trencar aquesta "unidad (eclesiástica) maciza y sólida que durante más de un milenio" ha dominat l'Occident?

Amb la meva web, ¿la vaig resquebrajando, laminando, despiezándola en fragments?

La fe que abans com "unidad maciza y sólida" calia acceptar-la com un "todo o nada", ara es pot presentar "a retalls", els uns per a acceptar-los, d'altres per a rebutjar-los.

Aviat aniré, com tots els darrers anys, a la Missa Pasqual. El mossèn, un bon amic, l'Agustí que tu coneixes, em preguntarà si encara mantinc "les meves promeses baptismals"

• si crec en Déu, Pare totpoderós, creador del cel i de la terra
• si crec en Jesucrist, únic fill seu, nascut de Maria verge, que ressuscità d'entre els morts i està assegut a la dreta del Pare
• si crec en l'Esperit Sant, en la resurrecció dels morts i en la vida eterna

El meu amic, el rector (que no és el meu rector), per què em pregunta si "crec en la resurrecció dels morts i en la vida eterna", si l'altre dia, davant d'ell, fent meves paraules de Jacques Pohier, ho vaig deixar ben clar?

Sabent que em faran aquestes preguntes i sabent també que no em donaran l'opció d'expressar alguna negativa, algú, potser tu mateix, em dirà: "I aleshores, per què hi vas?"

Potser participant en aquest petir grup, que any rere any va disminuint (i no només perquè la gent va morint), i en el que alguna vegada he estat l'únic representant del gènere masculí (juntament amb el meu amic celebrant), explicito la meva fe en aquest Déu a "fractures" ⁽¹⁾, en aquest Déu ja prou fragmentat.

Quina teologia correspondria a aquest Déu fragmentat, a aquest Déu fracturat? No, certament, la que em van ensenyar, i això que alguns dels meus professors ja venien d'Alemanya. No, certament, la que ensenyaries, a la qual "en los dos últimos años te has aplicado a un nuevo ajuste de cuentas", com queda ben manifest en el teu llibre conversación en el atrio.

La teologia subjacent a tantes manifestacions d'aquests dies de Setmana Santa, des del Diumenge de Rams al Diumenge de Resurrecció, s'aguanta? Té alguna raó Jacques Pohier quan critica la fascinació mòrbida, malaltissa, de l'església per la Passió de Crist?

En aquells temps el que hom aclamés a Yeshua com "fill de Déu" no resultava tan estrany. No ho deien també d'altres? No ho deien de l'emperador August, el Kai,saroj Auvgou,stou de l'evangeli de Lluc (2, 1)? I ara en el nostre Occident ja ningú utilitza aquesta expressió per referir-se a un ésser humà, però els cristians, segle rere segle, dale que te pego, seguim repetint-la... S'aguanta?

Per què barrejaria Pau pecat i mort?

No moren també els gossos? Per quin pecat?

Per què el concili de Nicea (325) condemnaria a Ari? Y per què en el concili d'Efes (431), malgrat les advertències de Nestori, a una dona de poble la convertirien en "mare de Déu", en qeoto,koj?

¿Quina raó podia tenir Nestori quan anomena "l'egipci" a Ciril? ¿Seguim mantenint la teologia que, en el decurs de segles i segles, va recolzar el poder faraònic a l'Egipte?

Per a no escapar-me pels "cerros de Úbeda" em cenyeixo a les teves dues tesis. Crec que a la primera ja vaig donar una certa resposta en el primer "intercanvi":

A la segona (a la qual potser ja he donat ara alguna resposta) assenyales un camí que va de la "religión cristiana" ("unidad maciza y sólida") a una "simple espiritualidad, apenas religiosa". ¿No ens trobem aquí amb Marià Corbí? El desembre del 2007 ja va publicar hacia una espiritualidad laica: sin creencias, sin religiones, sin dioses. Suposo que ell et diria que una "espiritualidad laica" no és una "simple espiritualidad".

¿Tenien ja por, en aquells anys 80, els nostres professors "progres" de Sant Cugat que Marià Corbí convertís l'edifici teològic, encara "macizo y sólido" en alguna cosa "acuosa"?

Aquesta era la presentació del Corbí que jo li feia a Rafa Yuste en aquella carta de 1987 ja citada diverses vegades:

Tuve la idea de escribirte al leer cosas de Mariano Corbí, un jesuita de nuestra provincia que ha escrito sobre el fenómeno religioso.

El Mariano es uno de los miembros del Instituto Interdisciplinar, que err sus principios quería mantener un diálogo abierto entre las diferentes ciencias, incluídas las teológicas. Me parece que un buen día (no sé muy bien por qué) los teólogos (los "pogres" de San Cugat) se retiraron de] diálogo.

Anys més tard (2013) vaig arribar a conèixer les raons dels "progres". Un d'ells deia:

Teológicamente me encuentro en un universo que a mí me resulta viejo y ya superado para mí: es el mismo problema del protestantismo liberal de la izquierda bultmaniana y de otros mil fenómenos que yo formularía así (y que son típicos de todas las épocas de crisis): reducción del cristianismo a la experiencia religiosa.

I les raons de l'altre:

Desde el punto de vista teológico me parece un reduccionismo de la fe cristiana, típico de posturas teológicas ya antiguas y superadas (vg. Evagrio Póntico, protestantismo liberal, corrientes modernistas, los "neopaganos" de hoy).

Ben cordialment

Miquel

Gràcies per la visita Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 2 abril 2024

Per dir la teva

Pàgina principal de la web Altres temes

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)       Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro       Resumint pàgines de Georges Morel    Alfred Loisy i el modernisme     Spong, el bisbe episcopalià (2000)
    Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)      Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)

(1)	dieu fractures és el títol del llibre de Jacques Pohier, del qual vaig treure quasi tot el que vaig llegir.
(2)	De la Segona carta de Nestori a Ciril: "...de manera que la santa verge es més exactament anomenada mare de Crist que mare de Déu".