Apreciado Alfredo:

Podria saltar-me el teu primer paràgraf, refugiant-me al teu "No hurgo más en ello". Certament, com dius, són "preguntas que tú mismo te las has hecho".

• com se suporta aquesta tensió entre les conviccions personals més fermes i la pertinença jurídica a una institució
• si té algun sentit continuar-hi pertanyent, a la Companyia de Jesús
• val la pena aquesta pertinença durant mig segle

Ja a la meva carta, que alguna vegada ja t'he citat, "Jo també ja m'he jubilat!" (escrita el 2005 i dirigida a un Pedro Arrupe que ja gaudia de la visió trinitària) parlava del "difícil equilibri dels jesuïtes "capellans-obrers" dins de la Companyia de Jesús", sabent que no només els "capellans-obrers" eren els "equilibristas" d'aquest circ. No hauria de fer "equilibris", per posar un exemple, un Teilhard de Chardin? I tants altres...

És possible que alguns (sense voler posar quantitats numèriques) seguim amb una "pertinença jurídica" per haver aconseguit una relació una mica "laxa" amb la institució. Ja he manifestat que avui dia "no entraria a la Companyia de Jesús" mantenint, alhora, la validesa d'una decisió dels disset anys.

Aquesta decisió dels disset anys (entrar al noviciat) es reafirma, després dels dos anys de noviciat, amb els "primers vots", que en teoria -a la Companyia de Jesús- ja són "perpetus" ("voveo… paupertatem , castitatem et oboedientiam perpetuam in Societate Iesu").

No sé fins a quin punt la meva petició, ja als trenta anys, de ser ordenat sacerdot suposa una reafirmació de la decisió religiosa (distingir entre sacerdoci i vida religiosa), però sí que he d'assenyalar que la reafirmació dels "primers vots" amb els "últims vots" es va demorar en el meu cas més del que és habitual.

El que era "habitual", en els meus temps, podria ser quatre o cinc anys entre l'ordenació i els "últims vots". Recorda que l'ordenació era en finalitzar el tercer curs de teologia; venia després el quart curs, un any o dos ja de "ministeris", un altre any per a la famosa "Tercera Probació" i poc després els "últims vots".

No m'hi vaig animar quan la major part dels meus companys de Missió Obrera, que també anaven "demorats" (en part per les discrepàncies amb les normes sobre el "compromís temporal"), es van decidir a fer-ho en una de les reunions anuals (la del Nadal 82-83) de Missió Obrera a Miraflores de la Serra.

Quin bonic "entorn" per fer un vot de pobresa!!

La foto de la reunió

Si t'hi fixes una mica podràs sospitar que s'ha "infiltrat" algun Provincial. Reconec Ignasi Salvat, el de Catalunya (tercer per l'esquerra de la segona fila per sota), potser el que està per sobre, també ho sigui, i pel centre de la foto n'hi ha un amb la seva tireta blanca. Els "infiltrats" serien tres ja que van fer els vots companys de tres "províncies" (de Catalunya [4], d'Aragó [2] i de la Bètica [1]).

Si t'hi fixes una altra mica veuràs per la dreta de la segona fila una dona... (Sembla que en aquell temps no hi havia "llei de la paritat").

Puc fer ara com "tot escriba instruït en la doctrina del regne del cel" i "treure del meu tresor coses noves i antigues" (cf. Mt 13, 52) per poder explicar les coses que passaven entre nosaltres en aquells temps. D'una carta meva a Ramon Alaix, escrita a l'octubre del 82.

Aquest estiu, mentre jo havia d'anar cada dia a la feina, els meus companys de Missió Obrera se n'anaven a Puerto de Santa María a fer els Exercicis Espirituals.

Entre altres coses, que tu ja no sabries de què van, van decidir fer els últims vots (els que encara no els han fet) en grup. I ara jo, què haig de fer?

En primer lloc, hauré de deixar ben clar que si ara no els vull fer no és pas per portar la contrària als meus companys, que més d'un ja s'ho pensarà. Això no serà difícil, doncs no caldrà més que dir allò d'"afferantur codices", i tornar a repetir les coses ja escrites als meus últims temps de Kyabé, ara farà uns vuit anys i que tu ja les saps.

I què és el que jo escrivia en els meus darrers anys de Kyabé? Resumint el que deia a Kyabé:

1. Faria els vots a la meva Companyia de Barcelona.
   I afegia: "Com pots veure aquest "faria els vots" és potencial i el que puc dir és que per ara no sento la crida del Senyor.
2. El meu desig seria: que em deixin viure tranquil a la Companyia mantenint aquestes relacions de bons companys com fins ara. Mentre no em senti cridat continuaré fins que m'aguantin.
3. En l'àmbit personal, espiritual, i en el món de les meves relacions normals, els últims vots no diuen res i no em diuen res. Crec que, certament, afegeixen alguna cosa, a escala jurídica, sigui amb les cúries romanes sigui en qüestions d'herències. I és aquest aspecte jurídic el que em fa nosa (juridicisme que, pel que es veu, no ens lliga més que el nostre "engagement personnel") i el que no lliga amb la meva eclesiologia (i no diguem el quart vot).
4. No veig clar que m'hagi de lligar més "jurídicament" amb aquesta Companyia de Jesús que en alguns aspectes està ben lluny de la meva manera de voler viure l'Evangeli.
5. I per arrodonir-lo tot concloïa així:
   Però també sé que a la Companyia de Jesús he trobat els companys que fins ara m'han possibilitat "seguir Jesús".

Sí, ja ho sé. Són "preguntes de joventut", encara que ja tingués els meus trenta anys ben complerts. I, acabats de fer els quaranta, escrivia el maig del 80, viatjant per terres de Terol i Conca cap a Madrid per visitar un company i la seva futura companya.

1. No sé què fer amb els últims vots.
2. L'única cosa que veig clara és que no haig de fer de cap manera el quart vot (el d'obediència al papa).
3. Després dic que no tinc cap il·lusió en fer-los.
4. També he dit que ara no tornaria a entrar a la Companyia ni animaria a ningú del barri que ho fes.
5. El que deia a Kyabé (viure mantenint aquestes relacions de companys) ja no ho dic amb la mateixa força. Què ha passat? Jo diria que els companys ja no són tants com abans... És veritat que els més propers m'han abandonat (els de Tarragona), però també és veritat que a Tarragona mateix n'he trobat altres: els franciscans, la parella de diocesans...

A finals d'agost del mateix any 80 tornava sobre el tema comentant els Exercicis que el grup de Missió Obrera vam fer a Sant Cugat. En una de les reunions de després de sopar parlàrem dels últims vots pendents.

1. Jo ja vaig dir que per ara no els pensava demanar, que seria el gest que voldria traduir el que "ara no tornaria a entrar a la Companyia".
2. De tot allò que vaig dir, ara farà uns 21 anys, el que no tornaria a repetir seria el "promitto eandem Societatem me ingressurum". Oi que tu no entraries a l'Opus Dei? Doncs una miqueta més d'imaginació i fàcilment t'imaginaràs el que jo no entri ara a la Companyia.
3. I demanaria humilment que em deixessin seguir amb el "voveo paupertatem, castitatem et oboedientiam in Scietate Iesu".

En aquesta reunió "post-coenam" no vaig ser jo l'únic a expressar "reticències":

Alguns de la Missió Obrera, en aquells temps, es mostraven molt reticents a complir la "promesa" que havien fet en finalitzar el noviciat: "promitto in eandem Societatem me ingressurum", i preferien seguir a la Companyia en les mateixes condicions que sant Ignasi va concedir a Joana d'Àustria, la filla de Carles V i germana de Felip II.

D'on venien aquestes "reticències"?

El segon exemple pot ser el de l'E., un company de la Missió Obrera de Madrid, més o menys de la nostra edat, que s'havia responsabilitzat d'una parròquia. Per entendre bé les coses et diré que fa dos o tres anys, a una reunió anual de tot l'estat espanyol de la Missió Obrera es va fer un document molt solemne en el qual es venia a dir que "el compromiso político era una cosa innegociable" per a nosaltres. El nostre noi, passats ja els seus anys de joventut, militava ara en el PCE. Un dia va tenir l'acudit de demanar els últims vots i, no sé ben bé per què, va escriure una carta una mica a manera de "cuenta de conciencia". Aleshores, el P. General, el que ara és el famosíssim P. Arrupe, li digué allò que ens deia el P. Anel (el nostre Mestre de novicis) de que "así no los queremos", referint-se a la seva militància amb carnet en el PCE (no t'espantis, que era el del Carrillo). Alguns li van dir que havia estat una miqueta ingenu en escriure aquestes coses al General. Jo crec més aviat que va estar ingenu en creure's el que un grup de jesuïtes de Missió Obrera van escriure després de dos dies de discussions... Naturalment, els companys vam dir que, mentre no estigués solucionat aquest cas, ni parlar dels últims vots... Però es veu que, en el mentrestant, algú, o millor "alguna" (la de la foto) li va dir que ella "sí que lo quería así"... No cal que t'expliqui el "happy end".

Naturalment, que ara ja no hi ha cap conflicte i ens podem dedicar ja a fer els últims vots.

A la reunió de Miraflores de la Sierra n'hi va haver tres que no vam entrar "en el joc" (perdó per la frase). Un d'ells Ramiro Reig (surt fotografiat amb Santiago Carrillo a la portada de De la misa al tajo), que va perllongar la seva demora (cas que mereixeria un estudi monogràfic) fins als 28 anys (del 68 al 96). Jo em vaig quedar als catorze (del 70 al 84). Potser no es van allargar més per la meva relació amistosa amb Ignasi Salvat (el 1970 havíem estat citats el mateix dia pel jutge com a "investigats"), el qual...

...abans de deixar el seu Provincialat, no va voler deixar "problemes pendents" al seu successor, que seria el Ferrer Pi, ja que el seu "hereu natural", en Víctor Codina, havia perdut totes les seves oportunitats en avalar "els pisos".

Naturalment, m'han preguntat més d'una vegada: Per què segueixes pertanyent a un grup amb el qual estàs en disconformitat?

De vegades he pensat que ens hem "utilitzat" mútuament. La Companyia de Jesús, sense tenir fe en nosaltres, ens ha utilitzat per als seus fins propagandístics (ara ni per això servim). I a nosaltres la Companyia ens dona un "estatus": no és igual de ben vist un "solteràs" que un religiós de la Companyia de Jesús (fins i tot al món del treball).

En anys més joves responia de manera més "espiritual":

Si segueixo a la Companyia és per què penso que és un bon lloc per "seguir Jesús", que no em trobo capaç de "seguir Jesús" tot sol o "por libre", i que per estar en un grup no és ni millor ni pitjor que cap altre.

Però és molt possible que ni una ni una altra donin una resposta -als meus vuitanta-tres anys- a la pregunta.

Queda prou satisfet el teu "hurgar"?

Passem, doncs, endavant, a "la fe i a les creences". I en aquest afany de "tornar a l'Evangeli", anem als evangelis o -per ser conseqüents- als "diversos documentos evangélicos". Anem al 4102.

I això què és?, et preguntaràs. No recordes la meva afició pel Sr. Strong y sus números?

El 4102 és el número que correspon a la paraula grega pi,stij, traduïda normalment per fides, faith, geloof, foi, fe (239 vegades de 244 a la King James).

Pots mirar el 4102

Recorda:
Si vols veure el text grec
doble click aquí...

I podem extreure aquest quadre. No és causa d'admiració comprovar que la fe (la paraula pi,stij) no surt a l'evangeli de Joan?

I això significaria que la "fe" no pertany al vocabulari del document de la Passió / Resurrecció, un dels primers documents que van redactar uns seguidors ("un grup summament culte i refinat", en diu Crossan) de Jesús.

M'he passat un temps d'un matí de diumenge fent una taula dels evangelis. Tot i que no és ara el moment de comentar-la, però...

...si vols veure-la

Mira aquests quatre exemples:

ivdw.n o` VIhsou/j th.n pi,stin auvtw/n (Mc 2, 5 y paralelos)

Veient Jesús la fe d'ells

~H pi,stij sou se,swke,n se (Lc 7, 50; Mc 5, 34 y paralelos) ⁽¹⁾

La teva fe t'ha salvat

Kata. th.n pi,stin u`mw/n (Mt 9, 29)

Segons la vostra fe

mega,lh sou h` pi,stij (Mt 15, 28)

¡Grand és la teva fe!

I ara jo em pregunto: Què és aquesta "fe", aquesta pi,stij? Quin contingut té? Quines creences s'expressen? Què és el que [els evangelis diuen que] Jesús ha vist en ell, en ella, en ells?

Purament i simplement un "apropar-se a Jesús", un "adreçar-s'hi", un "entrar en contacte amb ell", superant barreres.

• superar, potser "a cops de colze", la barrera de la multitud
• superar les barreres de regles socials (com entrar en un banquet sense estar-hi convidada?)
• superar les recriminacions de la multitud

Certament, aquesta pi,stij evangèlica és una "fe sense creences": per "salvar-se" no cal respondre amb un sí a l'interrogatori de la Vetlla Pasqual.

¿Creieu en Déu Pare totpoderós, creador del cel i de la terra?

¿Creieu en Jesucrist, el seu únic Fill, nostre Senyor, nascut de Santa Maria Verge, mort i sepultat, ressuscitat d'entre els morts i està assegut a la dreta del Pare?

¿Creieu en l'Esperit Sant, en la Santa Església catòlica, la comunió dels sants, en el perdó dels pecats, en la resurrecció dels morts i en la vida eterna?

Quan el pare del noi que treia bromera i cruixia de dents (Mc 9, 18) diu "pisteu,w" (crec) (Mc 9, 24), què diu? En què creu?

No anirà malament fer una ullada a la taula del número 4100, el que aglutina totes les formes verbals de pisteu,ein, que traduïm generalment per "creure" (239 de 248 a la King James). Algunes vegades per "tenir confiança".

Això semblarà un recompte electoral. Els de Joan surten tots al balcó a celebrar la victòria electoral: han passat de zero a cent. Marc triplica resultats; Mateu puja una mica; Lluc baixa. Fets dobla, mentre Romans perd la meitat de la bancada. Quina nit més negra per a Gàlates! A Hebreus no li queda més remei que reunir demà mateix el Comitè Federal. Què li ha passat a Santiago [Jas]? Els primers resultats (16) ja semblaven excessius en qui confiava més en les obres que no pas en la fe. La "coalició joànica" s'aprofita de la forta empenta del seu líder, encara que els de la Revelació perden els quatre escons que tenien.

No repassaré ara totes les frases (ni les cent de l'evangeli de Joan) en què surt el verb "creure" (pisteu,ein), però en poso unes quantes com a "botó de mostra":

pisteu,ein o[ti [4100 + 3754]

Pisteu,ete o[ti du,namai tou/to poih/saiÈ (Mt 9, 28)

que puc fer això

o[ti o] lalei/ gi,netai( (Mc 11, 23)

que serà fet el que diu

o[ti su. ei= o` A[gioj tou/ Qeou/ (Jn 6, 69)

que tu ets el Sant de Déus

o[ti evgw, eivmi( (Jn 8, 24; Jn 13, 19)

que jo soc

o[ti su. ei= o` Cristo.j o` ui`o.j tou/ qeou/ o` eivj to.n ko,smon evrco,menoj (Jn 11, 27)

que tu ets el Messies, el Fill de Déu, que havia de venir al món

o[ti su, me avpe,steilaj (Jn 11, 42; Jn 17, 8; Jn 17, 21)

que tu m'has enviat

Recorda:
Llistat no exhaustiu

o[ti evgw. evn tw/| patri. kai. o` path.r evn evmoi, evstinÈ (Jn 14, 10)

que jo estic en el Pare, i el Pare en mi

o[ti evgw. para. Îtou/Ð qeou/ evxh/lqon (Jn 16, 27)

que jo vaig sortir de Déu

o[ti avpo. qeou/ evxh/lqej (Jn 16, 30)

que has sortit de Déu

o[ti VIhsou/j evstin o` Cristo.j o` ui`o.j tou/ qeou/ (Jn 20, 31)

que Jesús és el Messies, el Fill de Déu

pisteu,ein eivj [4100 + 1519]

eivj evme, (Mt 18, 6; Jn 6, 35) ⁽²⁾

en mi

eivj to. o;noma auvtou/ (Jn 1, 12; Jn 2, 23) ⁽³⁾

en el nom d'ell

eivj auvto.n (Jn 2, 11)

en ell

eivj to. o;noma tou/ monogenou/j ui`ou/ tou/ qeou/ (Jn 3, 18)

en el nombre del unigénito Hijo de Dios

eivj to.n ui`o.n (Jn 3, 36)

en el Fill

eivj o]n avpe,steilen evkei/noj (Jn 6, 29)

en aquell que ell ha enviat

eivj to.n ui`o.n tou/ avnqrw,pou (Jn 9, 35)

en el Fill de l'home

eivj to.n VIhsou/n (Jn 12, 11)

en Jesús

eivj to. fw/j( (Jn 12, 36)

en la llum

eivj to.n pe,myanta, me (Jn 12, 44)

en el que m'envià

eivj to.n qeo,n kai. eivj evme. (Jn 14, 1)

en Déu, també en mi

pisteu,ein evn [4100 + 1722]

evn tw/| euvaggeli,w| (Mc 1, 15)

en l'evangeli

evn auvtw/ (Jn 3, 15)

en ell

Deixem als especialistes que valorin les diverses preposicions gregues

pisteu,ein evpi, [4100 + 4012]

evpV auvto,n (Mt 27, 42)

en ell

evpi. pa/sin oi-j evla,lhsan oi` profh/tai (Lc 24, 25)

tot el que els profetes han dit

pisteu,ein + dativo

toi/j qeasame,noij auvto.n evghgerme,non (Mc 16, 14)

als que l'havien vist ressuscitat

th/| grafh/| kai. tw/| lo,gw| o]n ei=pen o` VIhsou/jÅ (Jn 2, 22)

en l'Escriptura i en la paraula que havia dit Jesús

moi (Jn 4, 21; Jn 8, 45.46; Jn 14, 11)

en mi

tw/| pe,myanti, me (Jn 5, 24)

en el que m'ha enviat

toi/j e;rgoij (Jn 10, 38)

en les obres

auvtw/ (Mt 21, 25; Mt 21, 32; Mc 11, 31)

en ell

"Llistat no exhaustiu", però prou ampli. Em sembla que ja he fet, amb la mai prou ponderada ajuda del Sr. Strong i els seus números, el meu treball de "catequista", socorregut també per BibleWorks i per The Sword of the Lord (descarregar gratis).

Ara, qui vulgui que es pregunti i es respongui quines creences troba als evangelis (en els diversos documents evangèlics), creences que, com a bon cristià, hauria de mantenir.

Però potser em diguis:

Vols dir que "tot bon cristià" ha de mantenir les creences que potser foren vàlides per uns temps i per uns llocs ben allunyats dels nostres?

Et sembla bé que ho deixem aquí?

Gràcies per la visita Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 19 juny 2023

Per dir la teva

Pàgina principal de la web Altres temes

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)       Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro       Resumint pàgines de Georges Morel    Alfred Loisy i el modernisme     Spong, el bisbe episcopalià (2000)
    Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)      Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)

(1)	Y también: Mc 10, 52/Lc 18, 42; Lc 17, 19
(2)	Y también: Jn 14, 12; Jn 16, 9; Jn 11, 25; Jn 11, 26; Jn 12, 46; Jn 14, 12; Jn 16, 9; Jn 17, 20
(3)	Y también: Jn 3, 16; Jn 4, 39; Jn 6, 40; Jn 7, 5; Jn 7, 31; Jn 7, 48; Jn 7, 39; Jn 8, 30; Jn 9, 36; Jn 10, 42; Jn 11, 45; Jn 11, 48; Jn 12, 37; Jn 12, 42