Anem a la nostra feina. Quan anava llegint la teva pàgina ja començava a recordar la puntualització d'en Bonhoeffer: una guerra que no havia suscitat cap reacció religiosa.

...si, pues, los hombres llegan a ser arreligiosos de una manera verdaderamente radical -y creo que, más o menos, esto es ya lo que sucede actualmente (¿a qué se debe, por ejemplo, que esta guerra, a diferencia de todas las anteriores, no provoque ninguna reacción "religiosa"?}-, ¿qué significa entonces esto para el "cristianismo"?

Uns segons més tard ja veia que tu també el citaves:

...que Europa asumió laicamente los destrozos de las Guerras Mundiales. Seguramente debo esa idea a Bonhoeffer en la más subversiva de sus cartas, la del 30-4-1944, la del "etsi Deus non daretur" ⁽¹⁾, "aunque no hubiera Dios", que él toma de Grocio. Allí contempla la hipótesis de que los hombres "lleguen a ser radicalmente irreligiosos". Es más, conjetura que quizá ya lo son; y de ahí extrae la explicación de que "esta guerra, al contrario que todas las demás, no haya provocado una reacción religiosa".

La nostra pandèmia (no sé si sant Francesc gosaria anomenar-la "la nostra germana"), ha provocat reaccions religioses? Algunes sí, però jo les definiria com a "deshonestes". Per exemple, un escrit en aquells primers mesos d'en Víctor Codina, que em va arribar -com tants d'altres seus- reenviat per un company jesuïta, em va permetre fer aquest comentari-resposta:

Hola:
Aquest "Victor Codina sj" ¿és un jesuïta que surt en el "Catálogo de la Provincia de España. Compañía de Jesús" de l'any 2020 o és un altre que va viure el terratrèmol de Lisboa de l'any 1755?

Entre aquest 1755 i el 2020, el 16 de juliol de 1944, des d'una presó del règim hitlerià, la de Tegel, sortia un crit profètic: "Etsi deus non daretur": viure com cristians com si Déu no existís, malgrat que Déu no existís.

El profeta, el pastor protestant Dietrich Bonhoeffer, va morir a la forca i sembla que les seves paraules, per a molts, també.

No fiquem a Déu allà a on no sabem si hi és. No aprofitem el sofriment i l'angoixa d'homes i dones per vendre la nostre mercaderia: ja hauríem de tenir prou amb els funerals...

Si hi ha moments en què un "silenci sobre Déu" (sobre el que ningú no en sap res) seria no només honest, sinó necessari, serien aquests.

Us deixo, com "penyora", aquests textos d'en Dietrich Bonhoeffer, la lectura dels quals, per a molts de vosaltres, serà un "exercici de repetició".

Ben cordialment

Miquel.

No crec que en Víctor Codina, d'haver viscut el terratrèmol de Lisboa, hagués compartit l'explicació que els jesuïtes portuguesos van donar:

Los jesuitas, por su parte, aprovechaban para atacar a Sebastião José de Carvalho e Melo, Marquês de Pombal y primer ministro del rey José I, afirmando que, con todo, el pecado más execrable, aquel que había desencadenado la cólera divina, era el hecho de que el ministro hubiese intentado injuriar a la Compañía de Jesús. ⁽²⁾

Escric l'endemà del terratrèmol de Turquia-Síria. A les poqies hores, a les notícies del matí, ja n'estava assabentat. Voltaire, a la seva Ginebra, va trigar 24 dies. Em pregunto si un "Voltaire actual" se sentiria obligat a escriure un poema sobre el terratrèmol ⁽³⁾. Si, al seu cop, un "Rousseau actual" es prendria la molèstia d'escriure-li una carta per a portar-li la contrària. Escribo al día siguiente del terremoto de Turquía-Siria. A las pocas horas, en las noticias de la mañana, ya me enteré. Voltaire, en su Ginebra, tardó 24 días. Me pregunto si un "Voltaire actual" se sentiría obligado a escribir un poema sobre el terremoto ⁽³⁾. Si, a su vez, un "Rousseau actual" se tomaría la molestia de escribirle una carta para contradecirle.

"...y nadie puede saltar por completo fuera de sus coordenadas locales y temporales de nacimiento"

No és inútil repetir-ho. No només per a Ratzinger i Wojtila, sinó també per a Jesús de Natzaret. No és inútil repetir-ho a tots aquells que, traient a Jesús de les seves coordenades locals i temporals, ens el posen al mig de nosaltres per a indicar-nos receptes per a situacions d'avui. Alguns semblen saber el que Jesús faria avui i potser no saben el que Jesús hagués fet el 25 de novembre del 66; sí, "el dia octau del mes de Díon ⁽⁴⁾ del duodècim any del regnat de Neró", si fent confiança a Flavi Josep (guerra de los judíos II, 555).

El 25 de novembre de l'any 66

Algun cop he iniciat una crítica al "veure, jutjar i actuar". No "jutjaven" massa a partir dels evangelis?

"Iniciar una crítica" no vol dir torpedinar i enfonsar tot el vaixell.

Més gustosament llançaria un bon torpede al "volver a Jesús" d'en Pagola. Em sembla que aquest tema ja ha sortit, però per si no ha sortit

La impossible "autocorrecció" d'en Pagola

"El hecho da que pensar"

Confesso que mai ho havia pensat. ¿Haurien escrit, l'un o l'altre, aquests versos de la Cota 705 ⁽⁵⁾?

Ampliar foto

Tu que estàs enfront meu també en trinxeres, qui ets? Ni que enfront meu no puguis escoltar-me t'anomeno amb un nom, el de germà...

La veritat és que acabaren "germans teològics". ¿O no?

"...…muchos otros cristianos estuvieron enfrentados"

No sé si va haver-hi algú que pensés que els cristians, d'un i de l'altre bàndol, podien parar la guerra. Quin sentit tenia matar-se entre ells? Però els "valors cristians" (ja fossin catòlics, ja fossin protestants) no tingueren suficient cotització.

Però sí que va haver-hi qui pensés que els obrers, al crit d'"Amunt els damnats de la terra, amunt els qui pateixen fam!", aconseguirien detenir aquella insensatesa..

No serví per a no res ni

Estimeu-vos els uns als altres

ni cantar

És la lluita final, unim-nos,
la Internacional serà el gènere humà.

No sé fins a quin punt subscriuria aquestes dues línees teves:

...el sentido común del pueblo llano ha solido inclinarse indefectiblemente a reparar en el absurdo y locura de semejante empresa

...…reconeixent que és veritat que

...los jefes de los pueblos se han visto obligados a glorificarla elogiando las virtudes patrióticas y heroicas que la guerra da ocasión de hacer brillar ⁽⁶⁾.

"...sino a la relación entre guerra y religión en la Edad Moderna"

Cal acceptar la conclusió del teu paràgraf:

Ser cristiano ha pasado a ser irrelevante a efectos del bando en que se milita o se está.

Jo hi afegiria un "y a efectos de otras cuestiones no menores".

I, potser, podríem repetir la teva conclusió tot canviant una paraula: "cristià" per "obrer". Com explicar que les previsions demoscòpiques donin una majoria absoluta al PP i VOX? Hi ha molt "paria de la tierra" que els vota…

Haig d'anar assimilant el que vas dient. Ja veig la teva puntualització a Bonhoeffer: la guerra del 39-45 no havia estat la primera en no suscitar una "reacció religiosa".

Què foren les "democràcies cristianes"? La italiana? L'alemanya?

En el juniorat, aquells dos anys que els jesuïtes dedicàvem a les "Humanidades" (llatí, grec, literatura, retòrica...), vaig fer un treballet sobre Camus, sobre la peste. Llegiria a Moëller? No ho recordo.

De "mestret", aquells tres anys en què els jesuïtes ens guanyàvem "las alubias" d'alguns dels molts anys d'estudis , un Divendres Sant, amb el corresponent permís del superior, vam anar en moto, de Raimat a Lleida, a veure El Evangelio según San Mateo, la de Passolini. I clar que recordo El Séptimo Sello… i El Renegado... Entrarien a la teva llista Rocco y sus hermanos, La Strada...? ¿Y Nazarín?

Ja tinc dit i escrit que la primera d'aquestes és la paràbola que falta o la que Lluc, aquest gran "fabricant de pecadors", hàbilment va saber transformar. Una cruel paràbola sobre l'emigració...

Era realment un "fill pròdig"?

"Hubo movimientos espasmódicos de un cristianismo..."

I en el present? Podem canviar el "hubo" per un "hay"? I la cosa quedaria així:

Hay actualmente movimientos espasmódicos -perdón por la metáfora- de un cristianismo,

• el tradicional y al uso
• seriamente enfermo, por no decir catatónico
• sin propuestas realistas a la vez que ilusionantes
• e incapaz de mover el carro de la historia.

Avui m'ha arribat un article sobre aquest "cristianisme" en el qual Trump confia per tornar a ser president. Fer un president dels Estats Units, és res irrelevant? L'article també vol ser un advertiment per nosaltres: aquest "cristianisme" no només "és aquí", no només "és allà", sinó que també "és enmig nostre". Com el Regne de Déu... (cf. Lc 17, 21).

El pitjor no és que "no moverán la historia"; el pitjor és que la repetirà.

Ho deixo ja, no? Suposo que a Màlaga els freds són més tolerables.

Molt cordialment,

Miquel

Gràcies per la visita Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 12 febrer 2023

Per dir la teva

Pàgina principal de la web Altres temes

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)       Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro       Resumint pàgines de Georges Morel    Alfred Loisy i el modernisme     Spong, el bisbe episcopalià (2000)
    Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)      Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)

(1)	Aquesta formulació ja havia sortit a la carta del 16 de juliol de 1944.
(2)	Rocío Peñalta Catalán. Voltaire: una reflexión filosófico-literaria sobre el terremoto de Lisboa. Revista de Filología Románica 2009, vol. 26 187-204 (https://revistas.ucm.es/index.php/RFRM/article/view/RFRM0909110187A/9225)
(3)	Traducció castellana a https://letrasenrebeldia.wordpress.com/2014/05/26/poema-sobre-el-desastre-de-lisboa-voltaire/
(4)	Flavi Josep segueix el calendari macedònic: correspondría al Marhvan hebreu, entre octubre i novembr
(5)	Un dels punts estratègics de la Batalla de l'Ebre. Poesia d'A. Correig Massó.
(6)	Del teu llibre historias del dios (1981).
(7)	Els superiors no saberen explicar bé aquests anys de "mestret". Quan va manar a dir-los que, per a no ser "fills de papà", volíem estudiar i treballar (cosa que aconseguírem fer, encara que després aquest sa costum es perdés), ens haguessin hagut de dir: "No es preocupin, ja ho fan: tres anys treballant dotze hores... Ja ens surten els comptes".