La "Mina de oro" i la canya de sucre
Sens dubte que Colom tenia projectat el viatge a les Índies des de feia
molt de temps. El primer viatge el va fer amb un reduït estol, perquè l'objectiu
deuria ser ratificar les seva tesi
amb el testimoni dels tripulants que l'acompanyaven i amb la mostra d'alguns
nadius, flora i fauna que portaria des d’allí com a present pels Reis Catòlics.
Ben aviat, però, s'organitzà una nova expedició - el segon viatge - molt més
important, amb un nombre superior de naus i amb passatgers, entre els que ja
s'inclouen alguns clergues i frares pels serveis religiosos i per
l'evangelització dels indis; conformen també el passatge guerrers per la
conquesta, camperols i agricultors, artesans amb els seus estris, i alguns
esclaus nadius de la Guinea portuguesa, més avesats en els conreus dels
productes tropicals, així com animals domèstics, cavalls i gossos, per
l'exploració, conquesta i colonització de les noves terres.
Per tot això és molt comprensible que Colom tingués molt interès en
realitzar aquells viatges per les colònies portugueses de l’Àfrica, alguns
d'ells fins i tot acompanyat del seu germà Bartolomé i del mateix Miquel
Ballester, que, com veurem més endavant, ja en el segon viatge de la
descoberta, fou qui per primera vegada plantà i elaborà la canya de sucre a
l'illa de La Española.
Paolo Emilio Taviani a I viaggi di Colombo (Novara, 1986),
a la pàgina 32, escriu:
"A una prima impressione, il
Genovese, che ha conosciuto gli ignami in Guinea, confonde con casi l'ajes, cioé
la batata (...) Chi le ajes crescono piú grosse e buone di quante abbia visto
altrove, poiché l'Ammiraglio dice che ne aveva giá visto in Guinea. (...) Studi
recenti compiuti particolarmente in Dominicana hanno portato a concludere che
l'ajes e il tubero che lo Scopritore definisce, per il recordo della Guinea ..."
El mateix autor genovès, a la pàgina 429, diu:
"Il fallimento dell'impresa
coloniale di Colombo all'Hispaniola: Nel 'Manual de historia dominicana' - che,
in qualche punto riportiamo integralmente e il resto riassuntivamente - Moya
Pons sottolinea che il plano di Colombo era stato di constituire
nell'Hispaniola una fattoria o colonia simile a quelle che egli aveva visto,
molti anni addietro, lungo le coste di Guinea e Capo Verde, in Africa."
Per tant és evident que Colom va estar al Castillo de la Mina (d'or) de la Guinea, perquè són moltes les
referències en aquest sentit recollides per Hernando Colón i Las Casas; aquest
darrer especifica que els viatges a la Mina
els feia Colom com a resident en el territori de Portugal - Porto Santo - i com
a natural del mateix regne per raó del seu matrimoni amb una portuguesa, i,
encara més, afegeix que en aquests viatges sovint l'acompanyava el seu germà
Bartolmé. La relació de Las Casas és
així:
"En estos viajes de
descubrimiento o en algunos de ellos, se halló el Almirante D. Cristóbal Colón
y su hermano D. Bartolomé Colón, según yo pude colegir de cartas y cosas
escritas que tengo en las manos"; i continua més endavant: "Anduvieron ambos muchas o algunas veces,
como arriba dije, ocupados y en compañía de los portugueses".
Colom tenia ben planejat el seu projecte naval i varen anar a la Guinea
portuguesa per tal de descobrir i informar-se dels productes agrícoles
tropicals i de llur conreu i posterior elaboració.
Com acabem d'apuntar, Colom i el seu equip humà estudiaren la possibilitat
de conrear aquells productes de la Guinea a les noves terres tropicals de les
Antilles. Colom estava segur d'haver navegat el 1477 amb els corsaris noruecs
Pining i Poshort des de Tile o Tule (a l'actual Groenlandia) fins a Vinland, la
terra del vi, a la costa oriental del nord del Canadà. Colom sabia que les
illes antillanes, a on pensava arribar, es trobaven en paral·lels inferiors als
que ell havia estat, o sia, en el
Tròpic, en línia recta des del golf de la Guinea portuguesa vers el Carib.
Un
bri de memòria per entendre millor aquesta història
Catalunya
a la Corona d'Aragó
Des de la fi del segle XII, Catalunya ha estat vinculada amb el regne
d'Aragó, i d'ençà la meitat del segle XIII també amb els regnes de València i
Mallorca, aixi com amb d'altres possessions al Mediterrà, fruit de les
successives conquestes. Aquests territoris eren governats a l'ensems i amb un
sistema federal i autonòmic per un sol cap, conformant tots ells la Corona
d'Aragó, de manera que els ciutadans catalans, els valencians i els de les
illes rebien, indistintament a la seva procedència, el topònim d'
"aragonesos". També llavors a la cort de la Corona de Castella els
"aragonesos" eren considerats com a "estrangers" d'aquells
regnes.
Les corts generals de la Corona d'Aragó es celebraven en diferents llocs
del territori segons la conveniència del moment: Saragossa, Alcanyis,
Barcelona, Cervera, etc., foren seu de dites corts generals i allí s'hi reunien
els representants de totes les diferents contrades geogràfiques, com, per
exemple, els de l'illa de Sardenya.
A la fi del segle XV, un cop entronitzada a Castella i Aragó la mateixa
nissaga dinàstica de la Casa de Trastamara, amb els Avis a Portugal i els
Euvreux a Navarra, s'obria un camí vers la unitat dels diferents regnes
peninsulars, tot i que no es consolidaria encara; però amb el matrimoni dels
Reis Catòlics, si bé no s'aconseguí la unitat peninsular, almenys restà
establerta una confederació a títol "principal" entre la Corona de
Castella i la Corona d'Aragó que va permetre la conquesta de Granada, l'expulsió
dels jueus i la gran empresa de la descoberta del Nou Món per Cristòfor Colom,
coincidint amb la data de l'any 1492.
El
matrimoni entre Isabel de Castella i Ferran d'Aragó. La legítima dispensa
matrimonial es gestionà a Tarragona.
Des de l'any 1462 la família reial residia a Tarragona amb motiu de
"la guerra dels deu anys" que enfrontava les tropes de Joan II d'Aragó
amb el poble català i la Generalitat o govern de Catalunya. A Tarragona fou
precisament on, després d'una llarga malaltia, el 13 de febrer de 1468 morí la
reina Juana Enríquez, filla de l'Almirall de Castella, segona muller de Joan II
i mare de l'hereu de la Corona d'Aragó, Ferran. Juana Enríquez no va poder
veure complert el seu desig centrat en l'esperançat matrimoni entre les dues
branques de la casa de Trastamara - Castellà i Aragó - que més endavant
quallarien els cosins Isabel i Ferran.
A les corts celebrades l'agost de 1469 a Cervera (Lleida), ciutat a mig camí
entre Saragossa i Barcelona, on els Reis d'Aragó hi tenien un palau, tingué
lloc un parlament en el que l'infant Ferran, llavors ja rei de Sicília, des del
13 de juny del mateix any, i hereu de la Corona catalano-aragonesa, acceptava
les condicions d'un matrimoni amb l'infanta Isabel de Castella, un matrimoni
que encara de manera il·legal es celebraria amb una cerimònia a Valladolid, el
mes d'octubre d'aquell 1469.
Els problemes de parentiu entre els cosins contraents els va resoldre
l'arquebisbe de Toledo, Alfonso de Carrillo, presentant una butlla expedida per
Pius II amb la que es dispensava el grau de consanguinitat, encara que, més
tard, es va comprovar que dit document no era autèntic, perquè havia estat
falsificat pel mateix Ferran i el seu pare Joan II, amb l'aquiescència de
l'arquebisbe Carrillo.
La historiadora vienesa Susanne Schüller-Piroli, en el llibre Los
papas Borgia. Calixto III y Alejandro VI (València, 1991), a la pàgina
109 escriu:
"... la reputación del joven
Fernando en Aragón sufrió un duro golpe, cuando el mayor de sus hermanastros,
Don Carlos de Viana, murió en una cárcel, donde le había tenido cruelmente
prisionero su propio padre. La responsabilidad por esta trágica muerte del legítimo
heredero del trono de Aragón y Navarra recayó sobre Fernando - hijo del rey
Juan en segundas nupcias - y sobre la madre Doña Juana Enríquez. La indignación
catalana se dirigía en buena parte contra ella. Mayor todavía era la hostilidad
en Navarra, donde Juan regía, en realidad, sólo como heredero de su primera
esposa, Blanca d'Evreux.
Rodrigo (de Borja, el cardenal valencià) fue muy prudente. Primero, se las agenció para conocer personalmente al príncipe Fernando, antes de pronunciarse sobre él. El futuro papa y el futuro rey se encontraron antes del final del verano de 1472 en Tarragona (seu de l'arquebisbe Urrea). El primer resultado de este encuentro - explica la historiadora Schüller - fue que Rodrigo recomendó de modo apremiante al papa Sixto IV la concesión de una legítima dispensa matrimonial para Fernando e Isabel. Sólo de ese modo podría alcanzarse la pacificación interna en España y ganarse a la nación para la lucha contra los infieles. El papa prestó oídos a estas afirmaciones y le dió poderes a su legado para legitimar el matrimonio de la joven pareja".
| Palau de la Cambreria de la catedral de Tarragona, on morí el 13 de febrer de 1468, la reina Juana Enríquez, filla de l'Almirall de Castella, segona muller de Joan II d'Aragó i mare de Ferran el Catòlic. | |
|
|
|
| Palau de la Cambreria al Pla de la Seu de Tarragona |
Interior del Palau de la Cambreria al Pla de la Seu de Tarragona |
1493:
Catalans amb Colom a l’espanyola
L'estada
de Colom a Tarragona en el seu viatge de tornada de la descoberta del Nou Món
abans de ser rebut pels Reis Catòlics
Hi ha una fita important respecte al viatge de tornada a la Península després
de la descoberta del Nou Món per Colom, tot fixant la data del 3 d'abril de
1493 com la de la rebuda de l'Almirall per part dels Reis Catòlics, coincidint
amb la seva estada a Catalunya. El més de desembre anterior, a Barcelona, el
rei havia estat víctima d'un atemptat amb arma blanca, del que fou ferit
greument en el coll.
Colom arribà primer a Restelo (Lisboa) el 4 de març de 1493, on s'hi està
fins el 14 del mateix mes amarrat a l'estuari del Tajo, fent neteja del vaixell
i arreglant alguns desperfectes. Amb data del 14 de març de 1493, des d’allí
estant, Colom escriu la primera carta-relació adreçada als Reis Catòlics, en la
qual comunica la nova de la descoberta i explica els fets més importants; dita
carta fou tramesa per un missatger a cavall, abans de sortir cap a Sevilla a
bord de la caravel·la "La Niña"
amb la que havia tornat del Nou Món.
El divendres 15 de març "La Niña"
ancorava a les aigües del Guadalquivir, a Sevilla, amb un carregament de nadius
i animals exòtics portats de les Índies; des d’allí va emprendre el viatge per
terra, pels camins reials, fins a Còrdova, on residia la seva estimada Beatriz
Enríquez de Arana i el fill de la seva unió, Hernando, amb Diego, fill del
primer matrimoni de Colom.
El pare Las Casas conta a la Historia de las Indias que de ben
jovenet, amb nou anys d'edat, fou testimoni directe de la vistosa arribada a
Sevilla de la caravana de Colom i
el seu seguici, amb indis nadius, animals i productes exòtics que havia portat
d'aquelles noves terres; també confirma que des de Lisboa, el 14 de març de
1493, havia enviat als reis una llarga carta explicant tot el viatge i que els
reis respongueren a la mateixa amb una altra missiva, datada el 30 del mateix
mes de març, que acabava dient:
"... y porque queremos que lo que
habéis comenzado con la ayuda de Dios se continue y se lleve adelante, y
deseamos que vuestra venida fuese luego, por ende, por servicio nuestro, que déis
la mayor prisa que pudiéreis en vuestra venida, porque con tiempo se provea
todo lo que es menester; y porque como veis el verano es entrado, y no se pase
el tiempo para la ida allá, ved si algo se puede aderezar en Sevilla o en otras
partes para vuestra tornada a la tierra que habéis hallado.
Y escribidnos luego con este correo que de volver presto, porque luego se provea como se haga, en tanto que acá vos venís y tornáis, de manera que, cuando volviérades de acá, esté todo aparejado. De Barcelona, a treinta dias de marzo de noventa y tres años. Yo el Rey. Yo la Reina."
 |
| El jove de nou anys Bartolomé Las Casas, fou testimoni del pas per Sevilla cap a Còrdova (on veuria la seva amant Beatriz Enríquez i els fills Diego i Hernando que estaven a cura d'ella) dels carruatges en els que anava Colom i els seus homes, acompanyat d'indis nadius, moixons i fruites exòtiques portats de les Indies per presentar-los als Reis Catòlics que estaven a Barcelona. |
Una
errada històrica
El fet que la carta dels reis porti la data del 30 de març i que Colom es
presentés davant els reis a Barcelona el 3 d'abril (esdeveniment que tingué força
ressó en els "dietaris" i registres oficials de la Ciutat Comtal) ha
suscitat importants dubtes entre els historiadors que pensen que Colom estava
encara a Andalusia i, per tant, no tenia temps material per fer aquest viatge
amb tans pocs dies. Amb tota probabilitat els reis haurien portat amb la màxima
prudència i precaució l'arribada de l'Almirall, davant els interessos i
ambicions d'altres estats.
En aquest sentit, Antonio Rumeu de Armas, en el seu Estudio Histórico-Crítico
del Libro
Copiador de Cristobal Colón, exemplar conegut entre els estudiosos com
el "manuscrit de Tarragona" per haver aparescut en aquesta ciutat en
una llibreria de llibres antics, diu el següent:
"Los soberanos de Castilla, ante
la ambigua conducta del rey de Portugal, Juan II, han decidido precipitar el
desarrollo de la empresa indiana para consolidar la posición de la tierra firme
y de las islas, recién descubiertas, repoblarlas con renovado esfuerzo, la
tarea exploradora iniciada. En este 30 de marzo la segunda expedición oceánica
estaba firmemente resuelta."
L'errada d'alguns historiadors ha estat per considerar que quan els reis
enviaren la missiva a Colom, aquest s'hauria de trobar en algun lloc
d'Andalusia, sia a la casa dels Pinzón, a Palos, sia amb els frares franciscans
de santa María de la Rábida, a Huelva, sia a Sevilla o a Còrdova, i que, per
tant, consideren impossible que amb els quatre dies que van des del 30 de març
al 3 d'abril Colom pogués estar ja a Barcelona, on va ser rebut pels Reis Catòlics,
sense caure en la possibilitat que Colom es trobés en un lloc més proper, com
podria ser, per exemple, amb els seus amics de Tarragona, organitzant ja el seu
proper i més important viatge, amb un major nombre de naus, homes i estris,
perquè aquest segon viatge havia de ser d'exploració, colonització i
evangelització de totes aquelles noves terres descobertes.
Així doncs, Morales Padrón a Cristóbal Colón, Almirante de la Mar Océana
(Madrid, 1988), diu que va ser "a
mediados de abril" i encara puntualitza "del 15 al 20"; semblant afirmació havia fet l'escriptor
nordamericà Washington Irving, el 1827: "A mediados de abril llegó Colón a Barcelona". Ricardo de La
Cierva a la Gran Historia de América, publicada en fascícles per la revista
Época,
durant els anys 1991-1992, diu:
"Había pensado (Colón) llegar a Barcelona por mar, pero ante la
orden de los reyes, que debió llegarle a primeros de abril, inició
inmediatamente su viaje por tierra, a través de Córdoba - donde abrazó a su
amante Beatriz de Arana y a sus hijos -, Murcia, Valencia, Tarragona y
Barcelona para este viaje triunfal, que culminó en el momento más alto de la
vida de Colón, la recepción de los reyes en Barcelona".
Com diu La Cierva, efectivament Colom va escriure en el seu Diario de a bordo que pensava anar amb vaixell a Barcelona. El rumb que, segons aquest historiador, seguí l'Almirall així ho confirma: el recorregut des de Sevilla a Còrdova i d’allí fins a Múrcia l'hauria de fer, naturalment, en carruatges i per camins reials, però la nostra opinió és que en algun port del litoral murcià, tal vegada Cartagena, l'estaria esperant el seu seguici i la caravel·la "La Niña" amb la tripulació que l'havia acompanyat de tornada, des d'on, i per via marítima, continuaria una ruta vers València, Tarragona i Barcelona. Si Colom hagués anat a Barcelona per terra no hauria tingut cap raó per a desviar-se cap a l'est des de Còrdova a Múrcia, sinó continuar per la drecera del nord cap a Albacete, Almansa i València, però això comportava no sols més temps amb uns mitjans de transport lents, com eren els carruatges, sinó també el perill dels mateixos camins, i, en canvi, resultava molt més ràpid i segur fer la darrera part del viatge en un mitjà, en el qual l'Almirall era expert.
 |
| Rumb naval i terrestre de Colom per la Península en el viatje de tornada després de la descoberta del Nou Món |
El
viatge a Barcelona de Colom per tal de veure els Reis Catòlics fou per camins
reials des de Sevilla a Còrdova i Múrcia, i des del litoral murcià per mar.
És molt interessant la opinió de Consuelo Varela a Cristóbal Colón. Retrato de un
hombre, quan diu: "A Colón,
como buen marino, lo que de verdad le gusta es vivir en el barco y, siempre que
puede, evita bajar a tierra en sus viajes; incluso Oviedo, maliciosamente -
continua dient Varela - relata que en el
primer viaje no descendió a tierra hasta que llegó a la isla de Cuba".
Hi ha la certesa que la nit de Nadal de 1492, quan la nau "Santa María" va embarrancar, Colom
estava descansant a bord i, per tant, no havia desembarcat ni per anar a
dormir, ni per celebrar aquella nit amb la resta dels tripulants.
La singladura de Tarragona és una dada clau per esclarir l'errada històrica
a l'entorn de la data del 3 d'abril i el moment en que els Reis Catòlics el van
rebre a Barcelona, perquè ens permet trobar una explicació ben senzilla: entre
la data de la carta dels reis del 30 de març i el 3 d'abril transcorren quatre
dies, temps més que suficient per portar una missiva des de Barcelona a
Tarragona - cinquanta-cinc milles de distància les separen -, en una sola
jornada, amb un correu com Collantes i amb cavalls al galop, per camins reials,
de manera que a Colom i els seus encara els hi restarien altres tres jornades
per preparar el viatge i emprendre la navegació cap a Barcelona.
De Tarragona era Miquel Ballester, amic fidel de Colom i un dels seus homes
de confiança; també era tarragoní el frare Bernat Boyl que cinc anys abans
havia estat secretari del rei Ferran II i havia actuat com a diplomàtic en
afers d'Estat a França; i encara cal afegir altres ciutadans tarragonins que
acompanyaren l'Almirall en d'altres viatges, com un tal Andreu i el seu germà
Joan Anton, escuder i criat, respectivament, del mateix Colom.
La seu arquebisbal de Tarragona havia esta ocupada des de 1445 fins 1489
per Pedro de Urrea, braç dret de Joan II d'Aragó; un cop mort, entre 1490 i
1511 passà a mans de l'arquebisbe Gonzalo Fernández de Heredia, un personatge
que també havia estat ambaixador de Joan II a la cort romana, càrrec que seguí
ocupant en temps de Ferran II. Entre els càrrecs que ostentà l'arquebisbe Fernández
de Heredia a Roma cal destacar el de capità de la guàrdia del Palau Sacre
durant el conclave que tingué lloc l'any 1492, amb la mort d'Inocenci VIII, i
del que en sortiria escollit papa el cardenal valencià Roderic Borja amb el nom
d'Alexandre VI; també fou prefecte de la Ciutat Eterna el 1503, en morir aquest
mateix papa - Alexandre VI -, el qual havia atorgat diferents butlles al frare
Bernat Boyl, nomenant-lo vicari de l'Església de Roma en el Nou Món i havia
ratificat el Tractat d'Alcaçobas, on quedava definida i delimitada la línia de
demarcació que dividia entre Espanya i Portugal els territoris recentment
descoberts i per descobrir.
El
"manuscrit de Tarragona" o Libro copiador de Cristóbal Colón
Tanmateix, doncs, no és gens estrany que fos a Tarragona, antiga ciutat
catalana i mediterrània, seu arquebisbal metropolitana i primada, on va aparèixer,
500 anys després d'haver estat escrit, un llibre copiador de Colom, conegut per
tots els erudits del món com "manuscrit de Tarragona". Aquest
important document, descobert en una llibreria d'antigüetats bliobliòfiles de
la ciutat tarragonina, fou adquirit per l'Estat espanyol, l'any 1987, per una
no gens menys important suma de diners, tot i que la seva vàlua es
incalculable. En l'actualitat aquest exemplar està dipositat a l'Arxiu General
d’Índies de Sevilla.
Una
trobada transcendental
El dit "manuscrit de Tarragona" no és sinó un llibre de Colom on
copiava tots els documents dirigits als Reis Catòlics; són en total trenta-vuit
fulls escrits per les dues cares, que reprodueixen set cartes-relacions i
altres dues missives de caràcter íntim, escrites durant els viatges que
l'Almirall va fer al Nou Món entre 1492 i 1504, any aquest darrer en que retornà
del seu quart i últim viatge. Una d'aquestes cartes pot considerar-se com
"la partida de naixement d'Amèrica", perquè en ella es troben
recollides les primeres notícies escrites referides a les anomenades llavors Índies
Occidentals.
De les set cartes-relacions, dues eren ja conegudes i havien estat
publicades més d'un cop, la qual cosa serveix per garantir l'autenticitat del
document. Cal apuntar que el text del "Libro Copiador" està
ple de paraules catalanes, portugueses i també alguna d'italiana.
Rumeu de Armas, autor de la transcripció i dels comentaris que conformen l'
Estudio
Histórico-Crítico, diu que "El Libro Copiador" constitueix
un dels fets més importants dins dels actes commemoratius del Vè Centenari de
la Descoberta. En considerar les particularitats del "manuscrit" el
mateix Rumeu de Armas escriu: "Aunque
sea arriesgado vaticinar el desarrollo de acontecimientos futuros, no vacilamos
en afirmar que uno de los hechos más memorables y significativos, desde el
punto de vista histórico, será, sin lugar a dudas, la aparición del Libro Copiador de Cristóbal Colón. Hay
que calificar el hallazgo de trascendente por su relieve e importancia en el
panorama de las primeras expediciones a América. Ningún otro texto
superviviente se le puede comparar, en extensión y calidad ..."
Durant una visita nostra, el gener del 2000, al Dr. Ricardo E. Alegría,
director del Centro de Estudios Avanzados
de Puerto Rico y el Caribe en el Viejo San Juan, aquest savi arqueòleg ens
va dir que gràcies al "manuscrit de Tarragona" s'havia posat cloenda
a una vella polèmica centenària mantinguda per erudis i estudiosos d'aquell país
germà, a l'entorn de si Colom havia desembarcat per conèixer l'illa de Boriquén
- talment com l'anomenaven els nadius -, o si sols navegà vorejant-la. La
precisió i els detalls amb que descriu el paisatge, la flora i la fauna de dita
illa determinen amb claredat que Colom la va recórrer acuradament.
Colom va pendre possessió de l'illa de Boriquén - que en la llengua
araucana dels indígenes significa "Terra del señor valent" - el 19 de
novembre de 1493 i la rebatejà amb el nom d'illa de sant Joan Baptista, en
honor del príncep Don Joan, fill dels Reis Catòlics. Hi desembarcà, segons
sembla, per la part del seu extrem occidental i va quedar sorprès per la
transparència de les seves aigües, la riquesa de la vegetació i el seu perfil
accidentat.
Amb motiu del Vè Centenari de la Descoberta fou publicat ja el 1989 per
Testimonio Compañía Editorial, de Madrid, en tres volums, el Libro
Copiador de Cristobal Colón. El primer volum correspon al Estudio
Històrico-Crítico que del document va fer Antonio Rumeu de Armas; en el
segon volum hi podem trobar la traducció al castellà o espanyol actual de les
set cartes-relacions i de les dues missives particulars; el tercer volum conté la
reproducció facsímil del mateix "manuscrit", enquadernat amb tapes de
pell repussada i ornada amb cinc claus daurats en cadascuna de les cobertes.
De la publicació se'n va fer una edició limitada i numerada de 980
exemplars, segons acta notarial, amb la signatura autògrafa de Don Alberto
Ballarín Marcial, notari de Madrid i membre del seu Il.lustre Col.legi, en la
que es fa constar que una part d'aquesta edició, concretament 42 exemplars,
numerats amb xifres romanes i amb tinta roja, estaven destinats als 21 països
hispano-americans. També en una visita efectuada per nosaltres al Museu del Faro de Colón a Santo Domingo, vàren
tenir la oportunitat de veure un exemplar exposat en una de les seves vitrines.