Miquel Ballester, un català
natural de Tarragona
El mariner i
mercader tarragoní Miquel Ballester i en Pedro Casaus, aquest darrer també
d'origen català i pare de Bartolomé Casaus o de Las Casas, anaren ambdós en el segon
viatge de Colom al Nou Món l'any 1493 i allí reberen terres, comandes i
repartiments d'indis. El 1498 Pedro Casaus tornà a Sevilla, on residia tota la
seva família, amb un present molt especial pel seu fill Bartolomé, que llavors
tenia catorze anys: es tractava d'un jove esclau indi, que posteriorment va ser
educat com a servent i que constituí un pols d'atracció i enveja entre tots els
seus companys.
El jove Casaus
castellanitzaria després el seu cognom pel de Las Casas, talment com
acostumaven fer els emigrants que embarcaven camí de les Índies amb els estols
de Castella. El 1502 la reina Isabel de Castella publicà una ordre, segons la
qual s'obligava a repatriar al seus països d'origen a quasi tots els tres-cents
esclaus indis que els conqueridors espanyols havien portat en aquells primers
anys de descoberta i conquesta. Imaginem el dolor que afectaria el jove
Bartolomé, ja amb divuit anys, per haver de despendre’s d'aquell esclau que
havia preparat acuradament com a servent. Tal vegada aquest fet marcaria la
pruïja de Bartolomé per tal de defensar durant tota la seva vida els drets dels
indis nadius del Nou Món.
Anys després, referint-se al mariner tarragoní, fra Bartolomé de Las Casas
escriuria en la Historia de las Indias: "... Miguel
Ballester, catalán natural de Tarragona ...", afegint-hi més endavant:
"... ésta es su carta y bien parece que era catalán porque hablava
imperfectamente: pero hombre virtuosos y honrado y de voluntad sincera y
simple: yo le conogscí mucho."
|
Reproducció dels paràgrafs que sobre Miquel Ballester
apareixen en una copia de 1690 del manuscrit de la Historia de las Indias, de Fra
Bartolomé de Las Casas, llibre que començà a escriure a Sevilla el 1537 i que
acabà a Valladolid vint-i-dos anys després. Las Casas establí en el seu
testament "que no se publicara hasta
cuarenta años después de su muerte", que esdevingué el 17 de juny de 1566. Malgrat l'interès del contingut tan important no es
publicaria la Historia ... fins tres-cents anys després, el 1885.
Mentrestant, l'obra fou consultada i revisada per historiadors i estudiosos,
alguns dels quals eren acèrrims adversaris de l'obra, com Juan Ginés de
Sepúlveda, cronista de l'emperador Carles V. |
|
|
|
1454: Ballester i Colom (Colón) provoquen una
revolta entre camperols i terratinents a l'illa de Mallorca.
MIQUEL I SIMÓ BALLESTER amb els germans JOAN (CRISTÓBAL) i BARTOLOMÉ
COLOM, coneguts després per COLÓN es
trobaven tots quatre el 1454 a Mallorca lluitant al costat dels camperols
contra els terratinents a causa de l'onerós augment que els hi imposaven pels
contractes de les terres, degut també per les extraordinàries contribucions que
exigia el rei d'Aragó.
Respecte aquest fet, l'escriptor mallorquí José Maria Cuadrado, en l'obra Forenses
y Ciudadanos, publicada el 1847, apunta el següent: "... quitados los dos Colom cayó por su base
toda resistencia y que habiéndose publicado un edicto de indulto para todos los
sublevados, fueron exceptuados de él Juan y Bartolomé Colom, quienes huyeron en
compañía de Miquel Ballester, hijo de Simón Ballester, jefe de la conspiración.". Aquesta revolta fou sufocada mercè
l'arribada a Mallorca d'una tropa
de dos mil homes, ben armats i
equipats, enviats des de Nàpols pel rei Alfons V d'Aragó.
|
|
|
Mapa dels Països Catalans. (Gran Enciclopèdia Catalana.
Barcelona ,1978).
Territoris de la Corona d’Aragó. |
1470: Uns
Miquel i Simó (Ballester) amb els Colombo
de Cúneo, a Gènova i Savona
JUAN GIL i CONSUELO VARELA en el llibre Cartas de particulares a Colón y
Relaciones coetáneas (1984),
Cap. XVI "Relación de Miguel de Cúneo",
pp. 235-236, escriuen: "En 1470 un
Simón de Cúneo, tejedor de paños estante en Génova, figura en un documento
juntamente con otros miembros de la profesión, entre ellos Doménico Colombo,
para fijar el precio que habían de recibir los laneros por su trabajo (Racc., II, p.115,33), poco después un
Bartolomé de Cúneo aparece avecindado en Saona y sometiéndose, con Doménico
Colombo y otros artesanos, a una serie de estatutos gremiales (Racc., II, 1, p. 141,8 - Data el
acuerdo del 7 de diciembre de 1474)". "Parece más lógica, (diuen els autors) en consecuencia, la posibilidad de que Miguel de Cúneo descendiera de
aquella familia de tejedores de lana conciudadanos de los Colombo, y que su
trato con el futuro Almirante datara de la niñez". Encertada observació
dels autors del llibre, a la que afegeixen més endavant: "He aquí, pues, algunos hilos inconexos pero
no fortuitos de la tupida maraña que tejen en torno de Colón sus conocidos
italianos como en este caso, sólo hacen una fugaz entrada en escena para
retirarse acto seguido en discretísimo mutis ...", observen
estranyats el documentalista Gil i
la historiadora Varela.
Colom – Colombo - Colón
Per part nostra i davant els fets analitzats, interpretem que les famílies
Ballester i Colom, aquests darrers, coneguts per Colombo a Gènova (1470), per Scolvus
a Escandinàvia (1477), per Colom durant la seva estada a Portugal i per Colón abans de la seva partida vers
Castella el 1484, són els mateixos Colom pertanyent a la família de navegants
jueva-catalana, súbdits de la Corona d'Aragó, que per qüestions polítiques i
econòmiques varen haver d'emigrar a Ligúria, segons opinió de l'investigador
gallec Salvador de Madariaga. Pensem que es tracta dels mateixos Colombo, la qual cosa ens porta a
afirmar que en aquest quinquenni els Colombo
residien en el Genovesat. En cinc registres notarials i altres documents
genovesos, tots ells amb dates entre 1470 i 1474, els Colom estan enregistrats com Colombo, i consta, segons Las Casas, que
els Colom es determinaven fills de "Terra
Rubra", o "Terra Ruja"
en sard, lloc situat a la Liguria de la Sardenya catalano-aragonesa, des d'on
actuaven com a corsaris en el Mediterrà. Hernando Colón a la Historia
del Almirante diu: "Colombo (...) en efecto éste era ya el
sobrenombre, o apellido de sus mayores, aunque él, conforme a la patria donde
fue a morar y comenzar nuevo estado, limóse el vocablo para que se conformase más
con el antiguo, y distinguió aquellos que de él procedieron, de todos los otros
que eran colaterales, y así se llamó Colón."
Fixem-nos que si va haver de "limarse"
el cognom, com diu el seu fill Hernando, tot sembla que aquest fora el de Colom
i no el de Colombo, perquè en el
primer cas llimar significa sols substituir la darrera lletra "m", per “n” i contràriament,
anomenant-se Colombo hauria d'haver
dit "cortar" o retallar el
cognom, ja que, a més de desaparèixer la "m", també quedaria retallada la darrera síl·laba "bo".
Documents italians espuris i falsos
Està demostrat que els documents italians en que es fonamenta la hipòtesi de la pàtria genovesa de Cristóbal Colón, són espuris i falsos, talment com, per exemple, el de l’heretatge de 1498 (Mayorazgo), en el qual se li fa afirmar ser de Gènova "porque allí nací y allí viví". Altre dels documents desqualificats és el d'Assereto, aparegut l'any 1904, amb el que es pretén confirmar el naixement de Cristoforo Colombo a la ciutat de Gènova, l'any 1451, donant així suport a la hipòtesi genovesa. En la mateixa línia d'arguments genovesos està la carta a un Jenaro Annari, de Savona, o Relazione de Michele de Cuneo, a la que abans feien referència Gil i Varela, apareguda sospitosament l'any 1885, abans de les commemoracions italianes del 1892, amb motiu del IV centenari de la descoberta del Nou Món. Aquest mateix any, l'historiador savonès A. Bruno publicà l'important article La” Saona en la supposta Relazione de Michelle de Cuneo", en el que afirma haver investigat curosament els registres i arxius de la seva ciutat sense haver trobat cap referència sobre aquest personatge singular.
En opinió particular,
pensem que el dit "Michelle de Cuneo"
és un personatge inventat en base a uns fets recollits pels cronistes de l'època
per tal de reforçar els no demostrats mai orígens genovesos del descobridor del
Nou Món, desbancant l'autèntic fidel amic de Colom, el tarragoní Miquel
Ballester, company de facècies jovenívoles a Mallorca, i, després, integrat com
a peça clau en la organització de la companyia mercantil del famós corsari
Colom-Colombo-Colón, sia com a
venedor de mercaderies en l'important mercat medieval de Cuneo, o a Savona i Gènova,
sia en els establiments de relació i venda dels traficants de llana i tavernes Domenico i Bartomé Colombo, així com en els de Simó, pare de Miquel Ballester,
centres tots ells en els que es posaven a la venda les mercaderies obtingudes
com a botí dels actes piràtics en el Mediterrà.
"TERRA RUBRA" en la "Liguria" de la Sardenya catalano-aragonesa
En el Capo de Cazzia (Cap de la
Caça), branca de ponent del Port de Comte, el major port natural del Mediterrà,
s'hi troba la Punta de Terra Ruja
("Terra Rubra" en llatí),
avui conegut com Il Porticciolo, que és
l'únic lloc en tot el litoral insular i continental de la Mediterrània on
apareix el topònim vinculat als orígens dels Colom. Per la seva situació i
orografia és el lloc ideal per establir-se una família d'emigrants, en aquest
cas, navegants jueus-catalans dedicats a la pirateria, més encara degut a la
proximitat de la ciutadella de L'Alguer (Alghero),
repoblada el 1384 amb gent catalana, especialment del Camp de Tarragona.
Aquests repobladors conservaren la seva llengua catalana com element de
seguretat i de cultura, àdhuc fins els nostres dies, de manera que Alghero es coneguda avui com "la città catalana di Italia".
El 1460, Joan II d'Aragó
atorga a la ciutadella de l'Alguer la categoria de port franc, amb la finalitat
de protegir tota aquella costa de la pirateria que l'assetjava contínuament.
|
Mapa del Capo de Cazzia (Cap de la Caça) s'hi troba la Punta de Terra Ruja ("Terra Rubra" en llatí); està prop
de la cala de l'Infern i l'illa Foradada, amb la Grotta dei Palombini i les més gran grutes de Neptú i la Verda,
utilitzades com magatzems pels pirates de l'època. (Mapa publicat en la
separata "Il Promontorio più bello
della Sardenya" de la revista italiana Airone, de novembre de
1982. |
 |
|
|
La gènesi de l’empresa colombina
No tenim el més petit dubte que Joan Cristòfor Colom era un navegant
expert i savi, i que va realitzar els seus primers estudis amb mestres excel·lents.
Els seus nombrosos i dilatats escrits palesen un bon estil literari i un domini
de la gramàtica i del llatí. Començar a navegar amb una determinada continuïtat
d'ençà els catorze anys li va permetre obtenir una bona cultura mitjançant també
les lectures i les experiències de les relacions amb gent important i persones
de tota mena durant l'estada en les ciutats i ports, en els seus viatges, així
com en les llargues jornades de navegació, on les converses es deurien
desenvolupar sobre temàtiques diverses, talment com el mateix Colom manifestà
en una missiva dirigida als Reis Catòlics el 1501:
"... Todo lo que fasta oy se
navega todo lo he andado. Trato y conversación he tenido con gente sabia,
heclesiásticos e seglares, latinos y griegos, judíos y moros y con otros muchos
de otras sectas. A este mi deseo fallé a Nuestro Señor muy propicio y ove d'El
para ello espirito de inteligençia. En la marinería me fiso abondoso, de
astrología me dió lo que me abastava y ansi de geometría y aritmética y engenio
en el ánima y manos para desbusar espera, y en ellas las cibdades, rios y montañas,
islas y puertos, todo en su propio sitio. En este tiempo he yo visto y puesto
estudio en ver de todas escrituras cosmografía, istorias, corónicas y filosofía
y de otras artes, a que me abrió Nuestro Señor el entendimiento con mano
palpable a que era hasedero navegar de aquí a la Indias ..."
L'anàlisi d'aquest paràgraf explica la "gesta del
"descobriment", tal vegada preparada d'ençà el mateix moment en que
Colom començà a navegar, en temps del primer papa Borja Calixt III, del rei
d'Aragó Alfons V el Magnànim i quan el germà d'aquest, Joan II (pare de Ferran
II, conegut com "el Catòlic"), l'any 1454, havia rebut el càrrec de
lloctinent general de Catalunya com a representant del rei de la Corona d'Aragó.
Pedro de Urrea ocupava llavors i des de feia nou anys la seu arquebisbal de Tarragona i encara hi residiria durant quaranta-cinc anys fins a la seva mort, que es produiria precisament tres anys abans de la descoberta del Nou Món. El papa Calixt III tan bon punt va ocupar la càtedra de sant Pere, el 1455, nomenà Urrea capità general dels estols pontificis amb l'encàrrec de bastir una flota de set naus per tal de lluitar contra els infidels turcs que ja s'havien fet amb Bizanci i que, per tant, constituïen un perill per l'Església de Roma i, a la vegada, dificultaven el trànsit de les naus de la Corona d'Aragó i d'altres estats en la ruta d'Orient, d'importància cabdal en el comerç de les espècies. A l'estiu de 1458, en morir el papa valencià Calixt III, i a la tardor d'aquell mateix any, en morir també el rei de Nàpols i d'Aragó Alfons V el Magnànim, Pedro de Urrea retornà a la seva seu arquebisbal de Tarragona, convertint-se, durant la guerra dels deu anys contra la Generalitat, el govern de Catalunya (1462-1472)en la mà dreta, eclesiàstica i militar del nou rei Joan II d’Aragó.
 |
 |
| La nao catalana de 1454 | La nao "Santa Maria" |
Un corsari anomenat Colom
Hernando Colón, en el capítol V de la seva Historia del Almirante
diu:
"Cuando al principio y motivo de la venida del
Almirante a España y de haberse él dado a las cosas de la mar, fue causa un
hombre señalado de su nombre y familia, llamado Colombo, muy nombrado por la
mar por causa de la armada que el traía contra los infieles, y también por
causas de su patria, tal que con su nombre espantaba a los niños en la cuna."
En una altra carta que Colom va adreçar als Reis Catòlics el mes de gener
de l'any 1495, des de La Española, contant les variants i errades que
s'acostuma trobar en els rumbs i pilotatges, diu:
"A mi acaeció, que el Rey
Reynel, que Dios tiene, me envió a Túnez, para prender la galeaza
"Fernandina", y estando ya sobre la isla de san Pedro, en Cerdeña, me
dijo un saetia ..."
Cal fer esment que el rei Reynel de Provença havia mort l'any 1470 i és
precisament aquest mateix any quan el Consolat de Mar de Barcelona publica un
"Aviso" als navegants sobre
un corsari anomenat Colom que amb la seva flota de set naus causava estralls
per la costa catalana.
De 1470 a 1474 són aquells cinc registres notarials de Gènova on apareixen els noms de Cristofor Colombo i del seu pare Domenico en unes actes, totes elles de caràcter mercantil, la qual cosa significa que en aquella època el "clan Colombo" residia i desenvolupava les seves activitats pels ports de Gènova i Savona, i per la ciutat interior de Cúneo, situada en una cruïlla de camins, raó per la qual comptava amb un important mercat al que afluïa gent de llocs molt llunyans des dels quatre punts cardinals.
| Romanço que Hernando Colón va adquirir a Tarragona per un diner, l'any 1513, segons consta al revers de dita publicació. El fill de l'Almirall, fundador de la Biblioteca Colombina, tenia el bon costum d'anotar el lloc, la data i el preu de cadascuna de les compres que feia. |  |
1476-1484: El que esdevingué a l’almirall a Portugal fou
la causa de la descoberta de les Índies
Era l'any 1476 quan esdevingué el fet que havia de vincular Portugal amb el
gran navegant. Ho refereix així Hernando Colón:
" ... mientras en compañía el
dicho Colombo el Mozo navegaba al Almirante, lo cual hizo largo tiempo, sucedió
que fueron a buscar cuatro galeras gruesas venecianas que venían de Flandes, y
las toparon entre Lisboa y el Cabo de San Vicente, que está en Portugal, y allí
combatieron fieramente, y se acercaron de modo que se aferraron de ambas partes
con gran odio, hiriéndose sin compasión, lo mismo con armas de mano que con
alcancías y otras armas de fuego, de tal manera que habiendo combatido desde la
mañana hasta el atardecer, y quedando muerta o herida mucha gente de ambas
partes, se pegó el fuego entre la nave del Almirante y una nave gruesa
veneciana (...) Y siendo el Almirante gran nadador y estando dos leguas y poco
más apartado de tierra, tomando un remo que topó, y ayudándose a veces con él,
y a veces nadando, plugo Dios (que le tenía guardado para mayor cosa) darle
fuerza que llegase a tierra ..."
Per una feliç coincidència, quan l'Almirall arribà a Lisboa, es feien
gestions per part del rei escandinau Cristián de Dinamarca per tal de cercar un
o diferents mariners portuguesos capaços d'allistar-se en una expedició naval,
que dit rei organitzava vers Islàndia, o encara més lluny.
És evident que Colom participà en aquell viatge, perquè així ho diu i
confirma no sols Hernando Colón en la seva Historia del Almirante i Las Casas
en la Historia de las Indias, sinó també Luis Ulloa Cisneros a Noves
proves de la catalanitat de Colom, on, referint-se a les obres
d'Hernando Colón i Las Casas, quan conten la descripció d'aquest fet ho fan com
si es tractés de la transcripció d'un text escrit pel mateix Colom, tot dient:
"Yo navegué el año de
cuatrocientos y setenta y siete, en el mes de Hebrero, ultra Tile, isla, cient
leguas, cuya parte austral dista del equinoccial setenta y tres grados, y no
sesenta y tres, como algunos dicen ..."
Aquest és un fet no admès per la tesi genovesa, però està provat que el
febrer de l'any 1477 Colom navegà a Tile,
a Frilandia (avui Greonlàndia) i són diferents els historiadors que confirmen
aquest viatge, tal com Ulloa ho exposa en la seva citada obra:
"El director de la biblioteca de
la Universidad de Copenhague, el sabio Sajus Larsen, ha publicado estos últimos
años (1925-1926) una serie de
estudios que, después de lo que acabo de exponer, aclaran muchas cosas -
afirma Ulloa -; el señor Larsen demuestra
con sus estudios que en 1476, el rey Cristián de Dinamarca, envió de acuerdo
con el rey de Portugal Alfonso V, una expedición que llegó a Groenlandia, bajo
las órdenes de los corsarios noruegos Pining y Poshort. Como piloto (obsérvese
el nombre del piloto) había un Joannes Scolvus (que en català significa
Joan Colom), según la ortografía del texto
latino escrito por los célebres geógrafos portugueses Marcator y Friscius, en
uno de sus globos terrestres realizados en 1537 y conservado en Zerbest."
El que sabem avui dels "vikings"
ho hem tret de les "sagas"
escrites pels islandesos durant el segle XIII i que havien estat transmeses per
via oral, de boca-orella, d'una generació a altra. Segons conten les "sagas" dels groenlandesos i la
d'Erik el Rojo, l'any 1000 Leif Erikson (el fill d'Erik) arribà a una terra
desconeguda, a la que anomenà "Vinland",
situada a la costa nord-oriental del continent que avui coneixem com Amèrica,
el mateix Nou Món que 500 anys després i molt més al sud seria descobert pel
gran navegant conegut amb el nom de Cristóbal
Colón i que més tard seria explorat, colonitzat i evangelitzat pels
seguidors de la seva gran empresa.
Colom s'assabentà en el seu viatge amb els noruecs el 1477, amb un treball de camp, o millor "de mar oceà", que "por la ruta de Poniente se llegaba a Oriente".
 |
| "Leiv Erikson descubreix Amèrica" (Cinc segles abans de Colom). Obra de Christian Krohg. 1893. |
Víncles de Colom a Portugal
Conten Hernando Colón i Las Casas que "en la ciudad de Lisboa, donde se hallaban muchos amigos, allí se fue lo
más presto al volver de tamaña hazaña, donde siendo conocido de ellos, le
hicieron tanta cortesía y tan buen acogimiento que puso casa y en aquella
ciudad se casó con una noble dama de sangre hidalga, Dª Felipa Muñiz
comendadora en el monasterio de Todos los Santos, hija de Pedro Muñiz de Perestrelo,
fallecido y se fueron a estar con su suegra, la cual viéndole tan aficionado a
la Cosmografía, le contó que su marido había sido un gran hombre de mar, y que
había ido con otros dos capitanes y licencia del rey de Portugal a descubrir
tierra, con pacto de hechas tres partes de lo que se ganase llevase cada uno la
suya por suerte. Con cuyo acuerdo navegando la vuelta de Sudoeste, llegaron a
la isla de Madera y Puerto Santo, que hasta entonces no se habían descubierto;
y por la isla de Madera mayor, la dividieron en dos partes, y la tercera fue la
isla de Puerto Santo, que cayó en suerte a su suegro Perestrelo, el cual tuvo
el gobierno de ella hasta que murió. Y porqué vió la suegra que daba mucho
gusto al Almirante saber semejantes navegaciones, y la historia de ellas, le dió
las ecrituras y cartas de marear que habían pertenecido a su marido, con lo
cual el Almirante se acaloró más, y se informó de otros viajes y navegaciones
que hacían entonces los portuguese a la Mina de Oro y por la costa de Guinea, y
le gustaba tratar con los que navegaban por aquellas partes.
Colom s'aprofità de totes aquelles informacions fins al punt que arribà a
la conclusió que més enllà de les illes Canàries i de les de Cap Verd hi havia moltes
terres i que era possible navegar fins a elles i descobrir-les.
Entre els anys 1476 i 1484, època en la que Colom va viure a Portugal i a
les seves colònies de la Guinea equatorial africana o a Porto Santo, a les
illes de Madeira, esdevingueren un seguit de fets transcendentals, començant
per la seva forçada arribada a Lisboa l'agost de 1476, el viatge a Groenlàndia
pel febrer de 1477, el casament amb Dª Felipa Muñiz i la probable estada a
Porto Santo, on també es possible que allí infantés l'hereu Diego, ... L'estada
de Colom a les illes de Madeira fou molt positiva per l'Almirall perquè allí va
poder recollir de primera mà les informacions dels vells mariners de la
localitat i d'altres navegants que feien escala en aquells ports, informacions
totes elles carregades de notícies
sobre illes i terres més enllà d'aquell mar tenebrós i desconegut.
Establert a Porto Santo també pren contacte amb les hisendes de canya de sucre
i amb la tècnica de la seva elaboració. Cal tenir ben present que en el segle
XV el sucre era un article de luxe, preuat i car.
Des d'allí estant Colom navega en diferents ocasions a la Guinea equatorial africana "en viajes de descubrimiento y rescate", o sia, no pas com a mercader, sinó per tal de conèixer i explorar terres càlides i recollir productes i llavors per emportar-se-les i trasplantar-les després a les Índies; també cap la possibilitat que s'emportés com esclaus alguns natius experts en l'elaboració d'aquells productes.
| Croquis que contrasta les idees geogràfiques
de Colom
.
|
 |
Mapa de la costa occidental d’Àfrica, amb la situació del sud d'Espanya, les illes de Madeira, amb Porto Santo, i "La Mina de Oro" a la Guinea portuguesa. |
