Jahavé, després de fer el planeta i tot allò que l'omple, havia creat un andrògin hermafrodita a imatge i semblança seva. Però aquest personatge, portat per l'avorriment que representava fer-s'ho tot sol, va anar a queixar-se al seu Creador, I Dèu, que en aquell moment estava escrivint les seves memòries i no estava per ningú, va llançar un llamp que va separar en dues meitats la seva criatura. I d'aquell socarrim en va sortir Adam i Lilith, la primera dona. Quan l'home va veure aquella morena d'ulls verds se li van despertar les carns, però Lilith que tenia ganes de veure món, se'n va desempallagar i el va deixar sol. Adam, que es va tornar a enfadar amb Jahavé, el va amenaçar de matar a pedrades tots els animals del Paradís si no li donava una companya decent. Aleshores, el Gran Reciclador va prendre-li una costella i va formar Eva. Adam que encara estava sota els efectes de l'anestèsia, es va prometre que aquella dona no se li escaparia perquè realment era " os dels seus ossos i carn de la seva carn". Tota seva.

Al començament, la feliç parella es passava els dies fent-se collarets de flors i coneixent-se, però un dia Adam va retrobar Lilith. S'havia tallat els cabells però estava més guapa que mai. Així va ser que l'home va deixar de banda Eva per seduir Lilith. Ella li va fer promeses d'amor a canvi que ell millorés l'aspecte, perquè Adam desconeixia l'activitat i arrossegava una panxa considerable. I fotia un catipén a béstia de l'Edèn que tombava d'esquena. Mentre l'home es preparav< per conèixer- en sentit bíblic- aquella dona, Lilith va prometre-li que entretindria Eva perquè no sospités que ells dos tenien relacions. Quan la dona va veure Lilith, de seguida va caure-li bé. En poc temps es van fer amigues i no paraven de riure. Adam que estava tot el dia fent senderisme per aprimar-se, se les començava a mirar amb certa desconfiança. " per un cantó,- pensava ell-, Eva no sospita res i tampoc se sent abandonda, però per l'altre, Lilithencara ni m'ha mirat a la cara i, sempre que pot, m'evita". I quan anava a veure què feien, elles callaven fins que marxava. Les dues dones havien descobert que estaven més a gust soles, i aquell pobre desgraciat cada vegada se sentia desplaçat. Fins i tot anava a ecplicar-li a Déu, que encara estava embolicat amb l'autobiografia i no li feia gaire cas. " Ja els hi passarà, home. Es normal", deia.

Però la còlera d'Adam va esclatar un dia que es va saltar el règim. Va entrar a agafar unes galetes del rebost i, en mirar cap a l'habitació, li va caure el pot a terra: entre mig les cuixes obertes d'una Eva morta de plaer, es movia, hàbil, Lilith. Adam no s'ho podia creure. Fins i tot va passar per alt la traïcio de la seva pretesa amant. La "seva" dona, després de tant de temps junts, l'estava enganyant amb aquell dimoni terrible ! Que potser ell ja no la satisfeia? I s'en va anar a veure el Creador, i tant li va plorar, que va agafar Lilith i li va etzibar una maledicció que la va convertir en serp. Eva es passava els dies plorant, però l'home, que era un bandarra i no li havia dit per uqè Lilith se n'havia anat sense avisar-la, la consolava dolçament.

Així va ser com Adam va convèncer Eva per oblidar-ho tot i casar-s'hi. Ell la protegiria i no permetria que res els separès. Adam estava orgullós, feis sacrificis i accions de gràcies i, fins i tot, el Senyor li havia donat feina. Però ella, qie al cap d'un any encara es moria de pena, s'en va anar a buscar a Lilith. I caminant prop dels limits, es va trobar la pomera de Jahavé. I en una branca de la pomera s'estava una criatura d'ulls verds que li recorva Lilith. Va plorar llargament perquè l'havia trobada. Eva va agafar la serpota i, acaronat-la, escoltà les seves paraules: " Estimada, el teu home ens ha volgut separar, però ens venjarem d'ell. Mira, aquesta es la pomera que vigila Adam per ordre de Déu, crema-la i així aixecaràs la seva ira i el destruirà ". I la dona entristida perquè mai més podria estar amb Lilith, va obeir-la. Adam, que havia sentit la pudor de cremat, es va plantar davant de la seva dona i volia matar-la. Jahavé, que passava per allí i va veure totes aquestes coses, va palar: " Atura't, criatura, no aixequis la mà contra aquesta dona i la seva serp, perquè tu ets la causa de tot el mal. Vas voler enganyar Eva amb Lilith i ella et va enganyar a tu. Després vas amagar-li que m'havies demanat de castigar a Lilith, ella ho ha descobert i ha cremat la meva pomera. La supèrbia, l'enveja i el teu orgull d'home t'han fet conèixer la diferència entre el Bé i el Mal, i ara jo et faré viure eternament segons les seves lleis. Sortiràs del Paradís i treballaràs. i patiràs humiliacions perquè voldràs sotmetre la dona. Eva, filla meva, per no haver estat sincera amv el teu company i per haver destruït enlloc de buscar soluncions, entrego el teu cor a l'home que et sotmetrà, i d'ell pariràs fills i només a ell buscaràs. I a tu, serp, dimoni neuròtic, et condemno a ser l'enemiga eterna de la dona; la perseguiràs i quan et vegi s'espantarà i els homes t'aixafaran el cap". I després de dir totes aquestes coses, Jahavé se'n va anar cap al seu tron. Estava a mig camí quan, cansat com estava de tot, s'ho repensà i feu esclatar el món creat. Va reduir els éssers vius a simples criatures unicel-lulars i els va abandonar a la seva sort per sempre.

txus garcia