Abstreta, sobre el llit de delicada

ploma, assaja trossos d'una vida

que no és la seva, potser, ara com ara.]

-Vint-i-sis graus. Una calor enganxosa.]

La rádio d'un cotxe carregat

d'alcohol vomita els decibels a l'aire.

Des del llit es desvetlla. L'atrevida

acústica desfà la quietud

gelosament pactada: torna al món,

a la por, al neguit, a tot i a res.

"Desfilades d'amants massa egoistes

omplen la nit enllà de la finestra".

I en la foscor, la soledat reté

una engruna de sordidesa pèrfida:

un cos que es dóna a una constant absència.]

Es coneix el punt feble i l'atordeix,

però ni els versos de Pessoa

("l'amor és el que és essencial.

El sexe és només un accident")

ni

el fort desig de voler-se estimada

deslliuren la seva ànima de l'a-

tavisme inconscient a la paüra.

"Benzines i rialles canten festes

al rei Bacus".

Té por de no conèixer

el que vindrà.

I de l'anguniós

fracàs.

Té por de la fredor del cos

que ha conegut la companyia.

Por.

De donar.

D'estimar.

De con

fes

sar.