D'ARD: Consciència postmoderna de l'art literari com a producte sobre l'art mateix, objectivada en la mitològica forma d'un dard que afecta les ments, és a dir, intel·lecte, sensibilitat i societat.

Sabeu què és un estudiant? Cinc currículums sobre les taules de cinc empreses. Sabeu què és un treballador? Tres fulls de projectes esquematitzats sobre la fusta falsa de les taules dels seus suposats caps. Sabeu què és la literatura? Quatre exemplars de la D'ARD sobre els mostradors d'un parell de biblioteques.

Aquí podeu llegir. A cada vers de desig, hi trobareu el desig (en minúscula, naturalment): a cada ratlla narrativa escapçada pel programa de maquetació, hi trobareu la història (cal repetir-ho?). I així fins que les bateries dels generadors abrasin tant que la blancor il·luminadora de la neu s'hagi fos i solament resti l'aigua, viva, però transparent... Aleshores, els nous enginyers podran dur la torxa a la vall, o romandre a les serralades construint ponts sense títols.

L'acció és important. Ho sabeu des del moment que us lleveu del llit fins a l'hora de sopar. Només cal recordar-ho de tant en tant. La D'ARD no és una tassa de te, ni tampoc un sol al cel, tot i que podria ser-ho si vosaltres volguéssiu. Ella volia néixer del desert on va acabar d'ésser riu per esdevenir font. Prop del Nil podeu buscar piràmides. Potser les localitzareu, i no caldrà anar al Canigó a l'ensucrada recerca de fades i follets, ni als Highlands (no hi és, allí, la immortalitat), ni a les coves d'Altamira, que s'han quedat en pedra violenta massa vegades.

Tot té un origen, i una barca on cal deixar la roba. Nus, travessarem les intrincades muntanyes que dibuixen les vostres lletres, i els arcs que dibuixen els vostres ulls sobre aquestes lletres, i d'altres, i serà el final del començament. Després... Heu agafat les copes per brindar? Embriagats abans d'hora, així us desitja la D'ARD un camí per les geografies de l'oblit i la memòria.