|
|
GEOMETRIA VITAL
| Antícia 0. Mil camins sorgeixen d'un sol punt, que, tot i que és estrany, solament pot ser un final. 01. Jugava a pilota. Corria rera ella. L’empaitava. Puntades de peu amb punteria. I de cop la va perdre. La clau del seu joc, esfèrica, perfecta, una pilota vermella. Ni tan sols la buscà. L’havia perdut. I ho havia comprès. 02. Petites coses ens diuen paraules, Petits moments ens claven ullada, Tan sols el conjunt deix petjada? Record del tot, bocí de l’u. Unitat. Fragmenteu-me si us plau la mirada, i En cada part, destrieu-ne el gra, Treieu el millor del que ja no és Ni serà, un desig a la mirada. 03. Tinc la boca tapada, I no comprenc, D’on em surten els mots? La tinc tan ben fermada Que algunes paraules S’enfonsen fins al meu fons. Els meus mots resten enterrats ben endins. Alguns ja són morts, I el seu record M’amarga la mirada. 05. La nit és un parany. Les estrelles ja són mortes i el seu negre És no color. El seu silenci es no so, i els nostres somnis... Adormits i amb els ulls closos somniem. Això ho diu tot. |
 |
|
