Ara i per sempre

Ara i per sempre

s’han trencat els silencis de cadenes,

ancorats en els records de les recances.

Han esquitxat les aigües les pureses

en les immenses onades de la nit

com a perfums d’olors inacabables.

Ens han robat un temps sense futur,

hem dormit sense pensar estones llargues,

uns somnis sense records no valen res.

Hem fet bandera de sacrificis nobles,

hem reviscut els grans llenguatges ancestrals,

s’han esbaït les boires obscures en parpelles

i els dols nàufrags arrosseguen massa records.

Els hiverns ja esdevenen fragàncies càl·lides

el temps ja no és res més que un trist record

enrere en les cavernes pernicioses

d’inferns a imatge dels guanyadors.

Uns poemes recorden les grans penes,

esmolen totes les eines de les pors,

i canten nostàlgies perdurables

amb cors oberts envers uns cels més blaus.

Els temps robats mai no tornen,

però els pobles i cultures són emblemes

de forces imcombustibles, immortals.