L'origen de la música country es
remunta al segle XVII, quan emigrants
txecs, francesos, alemanys i anglo-celtes van arribar a les
colònies dels
EUA aportant a la seva nova terra una barreja de folk, balades,
balls i
peces instrumentals variades. Amb els anys,els nord-americans
del sud
van anar oblidant aquelles primeres cançons tradicionals i
adoptant-ne
d'altres regions com les dels cowboys natius, transformant el
folk en
l'anomenat hillbilly, paraula derivada del terme hillbillies,com
es
coneixia popularment els vaquers nord -americans. Les
discogràfiques
van ser les encarregades d'etiquetar el hillibilly com a
country, i vent
aquí el seu naixement. Als anys vint del segle XX, amb
l'abolició de la
famosa llei seca dels EUA, van començar a néixer a Texas sales
de ball
on es podia beure, ballar, cantar i fer petar la xerrada. A
aquest locals
se'ls coneixia com honky-tonks, i és aquest mateix nom amb què
es
coneixen avui dia els locals als quals es pot anar a ballar
counrty.
Actualment existeixen més de 600 coreografies de ball en línia i
country.
Tan sols per citar-los, cal anomenar els estils derivats de la
música
country; el western swing (barreja de country i blues); el
bluegrass
(interpretat amb instruments de corda i que troba els seus
orígens en
els sons escocesos); el tex-mex (barreja de músiques i cultures
de
Texas i Mèxic) i el cajun (amb formes derivades de la polca).
Aquest
tipus de música es va estendre a tot el país dels EUA durant la
II
Guerra Mundial. NASHVILLE,a l'estat de Tennessee, es va
convertir
en el principal centre d'actuació. De fet, és allí on aspiren a
anar a
ballar tots els amants del country.
El culpable d'encendre la guspira del country a Catalunya va ser
Coyote
Dax, que va versionar el tema “Don't brake my hart” de Billy Ray
Cyrus,
una figura important del country als EUA. |