GERMANDAT DEL SANT ECCE HOMO

• El Sant Ecce Homo

Aquesta Germandat té diferents vestes en funció de les seccions que la composen: congregants (adults), aspirants, portants i banda musical.

Congregants i aspirants: vesta negra amb cíngol vermell, estola i guants blancs, capa grana de vellut i cucurulla del mateix color. Es permet anar sense cucurulla, la qual es substituïda per una gorgera blanca amb cinta grana.

Portants: vesta negra amb cíngol vermell i cucurulla sense ànima de cartró. Només vesteixen així els portants exteriors.

Banda musical: mateixa indumentària que els portants amb l'afegit d'un escapulari de vellut grana amb passamaneria daurada.

Tots els germans porten penjada la medalla de l'Entitat, d'igual forma que l'escut, d'un cordó grana, excepte els membres de la Junta, per als que el cordó és groc, i els portants, que no porten aquest distintiu.

La imatge de l'Ecce Homo està documentada des del 1565 com a propietat de la Congregació de la Sang. Anà passant per diferents ubicacions, com les esglésies de Natzaret, del Miracle i del convent dels Carmelites Descalços (Sant Llorenç). 

L'origen d'aquesta devoció rau en el fet de que un grup de devots veïns del carrer del Cós del Bou es posaren sota la protecció del Sant Ecce Homo durant l'epidèmia de còlera del 1834.

Per l'exclaustració del 1835, motivada pel decret de desamortizació dels béns eclesiàstics, quedà la imatge custodiada en la Catedral i tingueren cura d'ella els esmentats veïns del Cós del Bou, que també l'acompanyaren en la processó del Sant Enterrament.

L'any 1859, la imatge fou portada a una casa del barri amb gran solemnitat i, d'allí, quedà custodiada a l'església de Sant Francesc.

El 1868 s'estableix la Pía Germandat del Sant Ecce Homo que tenia un sentit de societat de socors mutus , d'inspiració més civil que religiosa, però que ja escortà la imatge del Sant Ecce Homo en la processó del 1870. Fou a partir d'aquesta societat d'on va sorgir la Germandat del Sant Ecce Homo que es va constituir legalment com a tal el 30 d'abril de 1871. 

La Germandat patí una davallada considerable durant els anys setenta, fins al punt de que, el 1977, cedí a la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Santíssima Verge de la Soledat el misteri de "l'Ecce Homo" per a que fos escortat per una altra Confraria, degut a la manca de gent. Amb prou feines es pogué treure el penó i la bandera. Durant tres anys fou la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió la que acompanyà "l'Ecce Homo".

El 1980 la Germandat torna a acompanyar el seu misteri i resorgeix de nou, a partir del 1981, amb la presència massiva dels membres de l'Asociación Juvenil del Loreto.

El misteri es custòdia a l'església de Natzaret i des de l'any 2002 disposa d'una nova seu social al carrer Cós del Bou.

Des del 1981 es porta a terme un Viacrucis que s'inicia al carrer Reina Maria Cristina, a l'alçada de l'edifici de Sanitat (davant els jardins del Camp de Mart), a la mitja nit del Dijous Sant per a finalitzar, aproximadament una mica més de dues hores després, en el Santuari del Llorito, essent matinada del Divendres Sant.

També, des de l'any 1992, participa en el Rosari del Dolor que organitza el Dimecres Sant la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió i que transcorre pels carrers dels voltants de la parròquia de Sant Joan.

Com totes les altres Entitats que composen la Setmana Santa tarragonina la Germandat del Sant Ecce Homo participa en la recollida de misteris i en la Processó del Sant Enterrament.

Local al carrer Baixada de la Peixateria.