EL SANT ECCE HOMO

En aquesta fotografia podem contemplar el misteri del Sant Ecce Homo, tant l'imatge com la peana, a la Rambla Nova, el Divendres Sant, en espera de l'hora de la recollida.

Dades del Misteri:

La imatge de l'Ecce Homo representa Jesús nafrat, després de la flagel.lació, lligat de mans, amb mantell porpra, ceptre de canya i corona d'espines. El nom prové de l'expressió llatina utilitzada per Pilat per presentar Jesús davant del poble: "Aquí teniu l'home" (Jn 19, 5). La més antiga imatge documentada de l'Ecce Homo està inventariada el 1565 com a propietat de la Congregació de la Puríssima Sang. Aquesta dada ha fet suposar, erròniament, que la dita imatge era fundacional i fins i tot patrona de la congregació; atès que no és lògic que el patró de la Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist pugui ser cap altre que el Sant Crist, cal pensar que la imatge de l'Ecce Homo es trobava d'antic, en un altar de Natzaret i que passà a ser propietat de la Sang quan aquesta Congregació adquirí els drets sobre l'esmentada església. Consta ja la seva participació en la processó de Setmana Santa del 1951, tot i que no formava un misteri pròpiament dit, sinó que anava dalt d'un baiard al coll de sis portants, més quatre crosses per a les aturades. Anava acompanyada de les figures de Pilat i dos jueus,  fetes de cartró i roba; se li afegiren cabells naturals. Fou substituïda el 1804 per una nova talla de N. Gurri. Anava vestida amb rics brodats i portava canya i corona d'argent.

El 1917, la Sang proposà a l'Administració de l'Ecce Homo la substitució de la centenària figura per un grup escultòric de major qualitat artística; com que la major part de la despesa anà a càrrec de la primera, s'originà un plet entre les dues entitats, de manera que sortí a la processó amb l'escut de la Sang i sense l'acompanyament de la Germandat. Portat el plet davant l'ordinari, Antolín López Peláez resolgué que el misteri era propietat de la Mitra, la custòdia corresponia a la Sang i pertocava a la Germandat l'acompanyament a la processó. El grup en qüestió, format per l'Ecce Homo, Pilat i un signifer, era obra del barceloní Josep Rius; tancava el quadre una esvelta columna amb capitell corinti. Sortí per primer cop a la processó el 1918. Originàriament anava portat al coll, però més tard se li posaren rodes. El 21 de juliol de 1936 fou brutalment esberlat i cremat a la Plaça del Rei. El 1942 sortí al coll dels portants la nova talla de l'Ecce Homo, del tarragoní Rafael Cases, amb la corona i la canya de la imatge de Gurri; no tornà a sortir més a la processó, donada la seva deficient realització. Un nou grup escultòric, del també tarragoní Carles Moya, desfilà en les processons del 1946 a 1958; les imatges de Jesús, Pilat i un legionari anaven sobre un xassís amb rodes. Atès que el grup tampoc reunia les condicions artístiques desitjables, el caputxí José María de Vera tallà, de manera desinteressada, tres noves figures, amb la col.laboració de Salvador Voltas, autor del Retorn del Calvari, de la Confraria de Sant Magí Màrtir. Participà per primer cop en la processó del 1959, amb la peanya de l'anterior misteri. El 1991, amb una peanya nova, sortí a la processó portat al coll. L'actual misteri de la Germandat, rèplica de l'excepcional grup escultòric d'en Rius, és obra de l'andorrà Emili Solé i Carcolé i data de 1994. Les figures són de resina i van vestides; la imatge de Jesús porta, d'argent, una canya i corona de modern disseny. La peanya, rícament treballada i daurada, és obra de Josep Boj; al mig del frontal de la peanya hi ha un esmalt representant un àngel amb una canya; completen el conjunt quatre canelobres de tulipes i espelmes i una rica ornamentació floral. Les faldilles són de vellut grana amb borles i serrells daurats. El pas és dut a coll per dotze portants interiors i sis d'exteriors, que van tapats; els acompanya la banda de tambors de la Germandat. És desat a l'església de Natzaret.