Aquest any 2000 el ball ja pot dir que ha estat a 700 metres del sostre del món. El nostre company i bandoler Juanto, àlies "Barbeta", va ser el cap de l'expedició "Tarragona al sostre del món", que durant els mesos de maig i abril van intentar l'atac al cim de l'Everest i que, com podreu llegir en el següent "parlament", entendreu perquè no van aconseguir:
(Prem damunt la foto si la vols veure ampliada)
PARLAMENT EN HOMENATGE ALS VALENTS ALPINISTES TARRAGONIS
Serrallonga Déu vos guard
i a vós Joana també.
Déu vos guard i vós qui sou?
Sóc en Perot Rocaguinarda
reconegut bandoler,
contractat pels alpinistes
que van "nar" a l'Everest,
per salva'ls del Yeti
en cas de que es presentés.
Aquesta és la veritable
história.
Aquests són els fets reals
de perqué no vam fer el cim.
Vet ací quin són els mals:
Estavem a pocs metres del
pic més alt
quan un sherpa veu el Migú
que per allí estava rondant.
Agafo el trabuc i disparo
i el començo a embastir.
Peró collons com corria,
la mare que el va parir!
Amb aixó vec que s'atura...
i el monstre es fot a pixar...
es clar amb la corredissa
la bufeta li anava a petar.
m'apropo i amb la culata
li foto un cop al cap.
La béstia va caure rodona.
Vaig creure l'havia matat.
Peró quina sorpresa més
bona,
quina trobada més gran,
resulta que no era el Yeti
sinó el Mallory disfressat!
Es veu que els monjos budistes
de la mort l'havien rescatat.
Amb un xarop que allarga la vida l'havien recuperat.
Jo li dic:
"Mestre, que tot cristu us busca.
Collons que feu disfressat?,
si "hasta" els de "Al filo de lo impossible"
els teniu esbolotats!
I em respon: "Feía de Yeti
per espantar una expedició
que vol trobar la meva
cámara de fotos. Colló!"
"N'estic fins als ous de
que es
preguntin si vaig fer el cim,
quan jo només per fugir de la dona
vaig venir fins aquí".
Amb tanta corredissa
vam acabar esgotats.
Més valia tocar el dos
i deixar en Mallory amagat.
Aquest és el relat
de perqué vam baixar.
Peró sapigueu que el proper cop
ja ningú ens podrá aturar.
Visca els alpinistes Tarragoníns!
Ball d'en Serrallonga 21 de maig de 2.000