La primera vegada que tenim constància de la sortida del gremi de Corders és l'any 1387, però encara no es menciona l'existència de cap dansa. L'any 1389 tornen a sortir amb motiu del naixement del fill del rei Joan I i, mentre que d'altres gremis se'ls detalla el grup de músics, no en diu res pel que fa als corders.
L'any 1403 hi ha una referència curiosa que ha permès establir una teoria que afecta a aquest ball.
Durant el segle XV es van mantenint les danses d'alguns gremis però no apareix el dels corders de forma explícita ni cap referència al nostre ball. En aquells anys l'evolució dels elements religiosos centra l'interès dels historiadors, sobretot per la seva espectacularitat, amb la presència de personatges amb nombrosos complements i les roques amb les representacions de caràcter hagiogràfic.
Cronologia
- 1514 · Després que les celebracions tarragonines es ressentissin de la greu crisi econòmica que travessà el municipi, torna a detallar-se els gremis i, amb ells, el dels corders. El motiu és l'entrada de l'arquebisbe Alfons d'Aragó, que se celebrà el 9 de juliol d'aquell any. El document anomenat de la «Divuytena» o sessió preparatòria de l'esdeveniment ens deixa el següent text:
«la confraria dels corders ballant en un so entrames feien un ball descossis ab les ximeres molt ben concertat eren XIIII personatges»
- 10 de març de 1577 · El seguici sortí al carrer per l'entrada de l'arquebisbe Antoni Agustín. En la relació dels gremis i balls podem trobar el de Corders amb el «Joc dels escossis».
- 1604 i 1617 · La diada de Sant Roc de 1604 es torna a reproduir aquesta citació amb motiu de l'entrada de l'arquebisbe Joan Vic i Manrique, així com l'any 1617 per l'entrada de Joan de Montcada.
- 8 de maig de 1634 · Entra l'arquebisbe Antoni Pérez i el nom del ball de cossis ja apareix en la seva nomenclatura més actual.
- 1654 · A l'entrada de l'arquebisbe Francesc de Rojas el gremi de corders surt amb el «Joc dels cossis» per darrera vegada.
- 12 de maig de 1664 · En la relació d'elements que participaren a l'entrada de l'arquebisbe Joan Manuel d'Espinosa ja l'anomena com a «Ball de Cossis».
- 1695 · Surten denominats, per primera vegada, com a Ball de Cossis o Prims.

No cal dir que una de les principals característiques del ball eren els moviments dels balladors. Cal suposar que el barret rematat amb el plomall ajudava a la visió de moviment que se'ns descriu.
- 1706 · El gremi de corders surt com a Ball de Prims, mentre que el 1722 torna a sortir com a ball de cossis o prims, que també es manté el 1729.
- 26 de maig de 1726 · Entra l'arquebisbe Jaume Cortada, que és rebut per tots els balls i entremesos. Destaquem la nota referent al gremi de corders:
«...van hermosísimamente vestidos que heran Diez o doze con su música...»
Així doncs, ja tenim una nova referència al nombre de balladors, que el 1514 eren 14. Cal anotar també la referència al vestuari, que deuria destacar sobre d'altres. - 1765 · En l'entrada de l'arquebisbe Joan Lario tornen a referir-se al nombre de balladors, concretant que eren dotze.
- 1775 · En les Festes de Santa Tecla torna a nomenar-se el Ball de Cossis i Prims.
- 1779 · A l'entrada de l'arquebisbe Joaquim Santiyán es torna a fixar el nombre de balladors en dotze, que sembla que conserva des de primers de segle.
- 1785 · Entrà Francesc Armanyà i també sortí el gremi de corders amb el Ball de cossis i prims.
- 1802 · El ball surt com a Ball de Prims, encara adscrit al gremi de corders.
- 1804 · Trobem la darrera anotació del ball que ens ocupa com a Ball de cossis o prims.
- 1813 · Els gremis perden el seu monopoli després que les Corts de Cadis decretessin la llibertat de treball. També coincidia a Tarragona amb els anys en què la guerra amb els francesos havia deixat l'economia local en estat molt precari. En aquesta situació ni els gremis ni l'ajuntament estan per despeses, i ja neguen la rebuda habitual a l'arquebisbe Antoni Bergosa l'any 1818.