El Linux és un fenomen que ha nascut al costat d'un altre de major: Internet que connecta a centenars de persones que es posen d'acord per desenvolupar software en comú i sense que es coneguin personalment. Milers de línies de codis de programació formen aquests sistema polifacètic, estable i robust. La rapidesa d'aquest sistema incorpora noves tecnologies (desenvolupament de multiplataforma, ús de multiprocessadors, explotació de moderns perifèrics, nou sistema de fitxers, etc.). És sorprenent tenint en compte que és totalment gratuït.

    En definitiva, el Linux és totalment configurable i segur, però qualsevol professional també pot aprofitar les seves capacitats de negoci o de treball en grup per a empreses (Estil WindowsNT o Windows2000NT).

    El 1980 Andrew Tanenbaun, un professor alemany d'informàtica i especialista en el desenvolupament de sistemes operatius, va crear un sistema operatiu que va anomenar MINIX. Aquest tenia l'objectiu d'ajudar als seus estudiants a comprendre l'UNIX en un ordinador personal convencional sense haver-se de gastar tants diners per l'UNIX. MINIX era un sistema, que a un nivell teòric y pel seu funcionament, permetia entendre més fàcilment el món de la informàtica. En Tanenbaun va decidir vendre el seu sistema per uns 150 dòlars aproximadament.

Uns anys més tard, un estudiant finlandès anomenat Linus Torvalds, influenciat pel MINIX va començar a idear una solució alternativa: un altre sistema. Sense estar conforme amb el MINIX i amb el seu preu va iniciar el desenvolupament d'un nou sistema operatiu. Així que, a la primavera del 1991, ca començar a explorar les possibilitats de millorar i incrementar un sistema per a PC80386. Però en Linus va arribar encara més lluny, i és que va tenir la genial idea de fer-lo lliure i involucrar en la seva idea tot aquell que estigui interessat, posant el codi a Internet. D'aquesta manera, tothom que volgués podia opinar i suggerir les millores que cregués necessàries o millors. La idea, com es pot imaginar, va tenir una gran acceptació i en poc temps un número important de programadors es van interessar pel projecte, així va néixer el sistema operatiu Linux.

    El Linux, doncs, va trigar una dècada a ser popular arreu del món. El 1995 és quan es va començar a entrar amb força en el món de les revistes del sector i també a escala estatal. En Linus va adaptar una mascota com a logotip del seu sistema, el famós pingüí Tux. Amb el seu impuls, algunes emprees privades van començar a oferir les seves pròpies versions i utilitats, estem parlant de les distribucions. Unes de les primeres va ser Slackware però actualment la més extesa és Red Hat Linux, de l'empresa Red Hat Software. 

Hi ha diverses entitats que s'interessen per distribuir el Linux. Una distribució, com hem dit abans, s'encarrega de reunir la informació del Linux d'Internet (que han anat fent la gent) i adaptar-la i compilar-la en un sistema operatiu: crear eines per executar el sistema, crear un programa d'instal·lació per instal·lar el que ha creat la gent per Internet (el Linux), etc. Les distribucions llancen versions, no és el mateix, per exemple, la distribució RedHat 6.1 que la distribució SuSE 6.1. Els usuaris hauran de triar la distribució que s'adapti més a l'ordinador i que els hi agradi, la distribució més extensa és la RedHat. Les distribucions també es poden adreçar a l'usuari, per exemple, la RedHat va adreçada a ús domèstic, mentre que la Debian va adreçada només a experts.

   Actualment, qualsevol usuari pot triar entre una versió bàsica del Linux, sigui obtinguda a través d'una revista o bé d'Internet. Pel que fa a la revista haurà de pagar el preu estàndard de 1000 pts aproximadament, però pagarà la revista i no el Linux. I pel que fa a Internet pagarà el preu que imposi la companyia telefònica que es tingui.

  A l'hora de la instal·lació del Linux que haguem escollit, haurem de tenir en compte que no es pot instal·lar així com així, hem de disposar d'un sistema EXT2 i un usuari del Windows en té FAT32. Per tant, com que no podem instal·lar el Linux en el mateix sistema de fitxers que el Windows, s'han de fer particions. Una partició no és ni molt menys una separació física del disc dur, les particions es poden suprimir molt fàcilment. La millor opció seria disposar de dos discs durs, un pel Windows i l'altre pel Linux, però si no se'n disposa tampoc no passa res, ja que una partició és gairebé com tenir dos discs, no s'intervé en cap moment la informació del sistema de fitxers.