LES REFERÈNCIES MÉS ANTIGUES

La celebració, per part de l'Església, del dogma de la Immaculada Concepció de la Verge Maria data del segle xix, però molt abans els comtes catalans havien ja defensat la puresa de la Mare de Déu. Així, l'any 1208 el bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb, va autoritzar-ne la celebració de la festa, mentre que l'any 1394 un decret reial establí la celebració de la diada en tota la corona catalanoaragonesa, tot i que en molts llocs ja era una festa tradicional. La Immaculada Concepció esdevingué patrona dels gremis que treballaven amb pasta maurada¹, és a dir, d'aquells que pasten, com ara els forners, els pastissers o els fideuers, i aquest dia no pastava ningú.

Ignorem quan es va instituir la diada de la Immaculada com la Festa Major de Cambrils (anomenada també la Puríssima). Les primeres referències de la festa major són del segle xv, quan existia una mena de protocol de celebració que complien el castlà i el batlle de la vila i que deia que

"Sent los dits senyors de jurats de la dita vila de Cambrils, en temps de festes majors y altres festes principals, se aplegaven y vuy se aplègan a la plaça, devall alls porxos de dita vila, y així assistian lo Batlle y lo Carlà de dita vila, y aixi tots junts sen anaven ala yglésia y allí lo carlà se assentava al costat del Batlle. Y dits los officis, se tornaven a juntar tots y sen anavan als porxos aont se eren ajuntats, y de allí cadaun sen anava a sa casa. Y en temps de juglars y músichs, los dits juglars los anaven de devant als tots fins als porxos, sonant sos instruments (...)^"2

Aquests costums semblen haver pervingut, amb variacions, fins abans de la Guerra Civil. Un informant³ recordava com l'Ajuntament sortia en comitiva des de la plaça cap a la parròquia de Santa Maria, per tal d'oir missa. La missa era un dels principals actes religiosos de la diada, al matí, i la processó de la tarda n'era l'altre. Així, ja el 1682 trobem una anotació en el llibre de comptes de la vila i que fa referència a les més de deu lliures que es van gastar per a la cera durant la festa⁴. A finals del segle xviii es gastaven unes 140 lliures anuals per a la celebració de la festa de la Concepció⁵. En els llibres municipals de comptes del segle xix consten despeses pels portants de la verge, per la cera i per pagarel capellà. L'any 1836 es van gastar 1493 rals en un predicador i la seva manutenció, en els

EL PAPER DE LES SOCIETATS EN LA FESTA MAJOR

A principis del segle xx, amb l'aparició de les societats recreatives, la celebració de la Festa Major adquirí una nova tonalitat. Les sales del Centre Catòlic⁷ i de La Cadira organitzaven sessions de cinema, representacions teatrals i concerts. Ens han arribat alguns programes de festes dels anys 20, en els quals queda ben palesa l'activa participació de les societats en la celebració de la diada. Segons aquests, al migdia, abans de dinar, era habitual fer una "sessió de vermouth" amenitzada amb l'actuació d'orquestres. Així per exemple, l'any 1923 actuaren a la Sala El Porvenir⁸ i al Cafè d'Espanya⁹ les orquestres La Principal de Sant Sadurní d'Anoia i La Familiar de Valls.

A la tarda, després de dinar, es feia concert, i tot seguit, es projectaven pel·lícules a les sales del Centre Catòlic i de El Porvenir. De vegades també es feien actuacions de varietats (variétés), representacions de teatre i, al vespre, concert. El programa del Cafè Espanyol del 1925 anunciava l'actuació de La Troupe Albertini, amb ball, cant i acrobàcies. Durant els concerts, la concentració del públic era màxima. Així, en un programa de festes del 1925 s`hi assenyalava que "mentre l'orquestra Escolans executi les peces dels Concerts, es recomana atenció i no es servirà cap classe de consumició. Així mateix durant els Concerts es privarà de jugar tota classe de joc"¹⁰. D'aquesta manera, el dia de la Festa Major els actes culturals (teatre, cinema i música) omplien gran part del programa festiu i comportaven l'assistència de molts cambrilencs. Fins i tot, algunes sales oferien abonaments als seus socis per tal que poguessin assistir a tots els actes.

Amb tot, l'instant més esperat per la gent, sobretot pel jovent del poble, era sens dubte el ball, que tenia lloc cap a les deu de la nit. Venien orquestres de fora, i s'interpretaven i es ballaven les cançons típiques de cada època (per exemple el fox-trot) o els clàssics valsos i pas-dobles. El punt àlgid del ball era l'anomenat ball del ram, en què els xics concertaven un ball amb les xiques. Abans de començar a ballar, però, els xics regalaven a la seva parella una figureta o un petit detall que anomenaven ram. Un altre tipus de ball era el ball del fanalet en què cada noia portava un fanalet de paper amb una espelma a l'interior. Un cop apagats els llums, sonava un llarg vals i la darrera parella que quedava a les fosques era obsequiada. També, el ball robat, en què l'home demanava per ballar a una altra dona que no fos la seva parella. A més, es portava a terme la subhasta de toies, i en algunes ocasions s'obsequiava la parella que havia ballat millor.

També el Pòsit de Pescadors organitzava actes per la festa en alguna ocasió. Així, l'any 1927 el seu programa d'actes anunciava cinema, concert amb la banda local L'Armonia del Camp, i ball, tot seguit des de les cinc de la tarda.

ELS ACTES DE LA FESTA MAJOR

La Festa Major era anunciada sempre de bon matí pels grallers i, fins i tot, per coets i tronades, tal com anunciava un programa del 1923. També va ser costum encetar la festa amb unes quantes canonades, que els programes anomenen salves. Altres elements festius populars participaven en la festa, com les bandes de música o els gegants. Aquests acostumaven a sortir després de missa, que era cantada, i també hi participava el ball de bastons al Pati de l'Església.

La processó tenia lloc a la tarda i en algunes èpoques era acompanyada pels gegants i per una banda de música. Tal com recordava un informant11, abans de la Guerra Civil, un grup de joves de la Congregació Mariana portaven una imatge de la Puríssima des del col·legi La Salle fins a l'església de Santa Maria, des d'on s'iniciava la processó. La processó tenia un recorregut similar a l'actual; començava al pati de l'Església de Santa Maria i baixava el carrer de les Creus per entrar al carrer de l'Hospital. D'allí a la plaça d'Espanya i carrer de Borràs. Girava pel carrer del Cardenal Vidal i Barraquer, prenia el carrer Major i tornava a baixar pel carrer de les Creus

Processó de la Immaculada l'any 1940

a partir del carrer del Forn. La processó l'encapçalaven els escolans seguits dels alumnes i germans del Col·legi La Salle que portaven la medalla de l'escola. La resta de gent seguia darrera, els homes i les dones per separat. Les nenes que estudiaven al col·legi Vedruna es barrejaven entre les dones i lluïen la medalla de les Filles de Maria i una cinta blava¹². A la cua, els sacerdots i les autoritats. Durant el recorregut eren cantades diverses cançons marianes, com per exemple el Salve Regina.

Pel que fa als balls, ja hem assenyalat que aquests eren organitzats majoritàriament per les societats del poble. Amb tot, abans que aquestes existissin és lògic pensar que també es fes ball durant la Festa Major. De fet ja es tenen referències a balls populars a la nostra vila l'any 1682, quan l'organitzaven els fadrins del poble¹⁴, i més tard, el 1771, quan en una visita pastoral el prelat corresponent féu notar que "havemos entendido con dolor que en algunas festividades se hacen Bayles públicos en la Plaza de esta vila" i censurava la desimboltura dels balladors¹⁵. Pocs anys després, el 1791, es tornava a censurar "lo ball que diu ball de Cambrils" que es feia de nit¹⁶; tanmateix desconeixem a quin ball fa referència la citació.

També volem destacar un acte esportiu pioner a la nostra vila que fou organitzat durant la Festa Major del 1923. Es tractava d'un campionat de futbol entre els dos equips locals, el FC Cambrilenc (l'equip del Centre Catòlic) i el CD Mariné, i l'Ajuntament va obsequiar el guanyador amb una copa. Finalment, pel que fa a la cuina típica de la Festa Major, aquesta estava inclosa en el règim hivernal i consistia sobretot en sopa amb brossa i conill amb caragols, i abans encara, en fideus amb arròs¹⁷.

Diferents imatges de la dècada dels 70 on veiem com elements festius populars participaven en la Festa Major, com les bandes de música, els nanos i gegants

EL SEGON DIA DE FESTA: EL SAGRAT COR

La Festa Major de Cambrils comptava amb una segona diada, la del dia 9 de desembre. Avui dia, però, aquesta festivitat ha quedat parcialment oblidada, almenys des de finals dels anys setanta. Sembla ser, segons l'historiador Narcís Feliu de la Peña¹⁸, que la festa del Sagrat Cor neix d'una troballa que feren els pares agustins del convent de la Mare de Déu de Gràcia el gener de l'any 1615, quan realitzaven obres a l'edifici. En el decurs d'aquestes fou trobada l'escriptura de consagració de l'església de Gràcia del 1365, així com uns corporals que guardaven una hòstia blanca, la qual s'havia mantingut inalterable malgrat el pas dels anys. Aquest fet fou interpretat com a miraculós i els pares agustins demanaren a l'arquebisbe de Tarragona que autentiqués la trobada. Aleshores, s'establí a l'església de Gràcia l'oració de les quaranta hores, una oració diürna del Santíssim Sagrament, que prengué peu a la vila de Cambrils i fou l'inici del segon dia de Festa Major, una diada eminentment religiosa.

Ja al segle xx, en aquest dia tenia lloc una missa al matí i a la tarda se celebrava la processó en què es portava el Santíssim. Hi ha qui diu que aquesta processó era més solemne que la que se celebrava per la diada de la Puríssima, el dia anterior¹⁹. Durant el primer terç del segle, les societats cambrilenques aprofitaven la segona jornada festiva per tal d'oferir nous actes: cinema, teatre, varietats i concert. Sobretot aquest dia s'acostumava a fer representacions teatrals, que a vegades eren repeticions de les del dia anterior. El programa de festes del 1923 anunciava per a les deu de la nit les següents obres: el drama Tosca al Cafè d'Espanya, el duet Beut-Miralles a la Societat El Porvenir, i el drama Pere Nolasc seguit de la sarsuela Trapacerías al Centre Catòlic. L'any 1925 el Cafè d'Espanya anunciava una tarda de concert a les tres, cinema i varietats, i ball a dos quarts de deu de la nit. Mentre que el 1927, la sala del Pòsit de Pescadors anunciava un ball per a les cinc de la tarda i per a més tard la representació de l'obra Seny i amor, amo i senyor. Era el darrer dia i calia aprofitar-lo fins a l'últim moment.

LA FESTA MAJOR I ELS ESDEVENIMENTS HISTÒRICS

Les diferents vicissituds que ha viscut el país durant la seva història han afectat en diverses ocasions la celebració d'aquesta Festa Major. Ja l'any 1795, amb motiu de la Guerra Gran contra França i el reclutament dels miquelets, es destinaren els diners reservats per a la Festa Major a sufragar el sometent. Una nota del 4 de juliol en un llibre de comptes de l'Ajuntament d'aquella època diu: "... ab inclusió de 120 lliuras que lo Ajuntament ab concentiment de la major part dels Individuos caps de familia de la mateixa aplicaren per los gastos del mateix someten en lloch de la Festivitat de la Purissima Concepció de la cantitat ab que está dotada aquella festa^"20.

També fou especial la Festa Major del 1875, en la qual hi van participar solemnement les autoritats civils, militars i religioses per tal de celebrar la fi de la tercera guerra carlina²¹. Anys més tard, esdevinguda la Segona República el 1931, les societats Unió Republicana i Treballadors de la Terra presentaren dues instàncies al Governador Civil de la província per tal de demanar la no autorització de la processó del dia 8 de desembre. L'Ajuntament va preferir mantenir-se al marge de la qüestió, tot entenent que no era competència seva decidir si havia de celebrar-se o no. Tanmateix, els veïns van recollir 113 firmes per tal de demanar a l'Ajuntament l'autorització de la processó²².

La Guerra Civil de 1936 va suposar una interrupció en la celebració de les festes majors locals a tot arreu. Però just finalitzada, l'any 1939, la Festa Major va tornar a recuperar-se. En la processó d'aquell any van portar l'estandard de la Congregació Mariana els dos joves que l'havien custodiat durant el conflicte²³. De manera tímida es va anar recuperant la festa, amb la curiosa pèrdua de la celebració del segon dia de festa cap als anys setanta aproximadament.

En els nostres temps, el dia de la Puríssima s'enceta amb un cercavila pels carrers del barri antic i adjacents. Els elements que hi participen són principalment els gegants i els nanos, i els grallers. Fins fa pocs anys hi desfilava també un grup de majorettes (costum a partir dels anys setanta) acompanyada d'una banda de música. Els gegants són plantats a la plaça de l'Església de Santa Maria, just abans de començar la missa major²⁴, que és cantada per la Coral Verge del Camí. En finalitzar la missa comença la processó, també pel nucli antic. En aquesta hi participen els gegants, que encapçalen la comitiva, i els castellers, que porten la imatge de la Immaculada i realitzen alguns pilars durant el recorregut. A més, l'Ajuntament organitza, amb la col·laboració de diverses entitats de la vila, tot un conjunt d'actes culturals, esportius i festius durant la setmana de la Festa Major. Cal destacar les representacions