La formació de l'Estat liberal espanyol fa que a partir de mitjan segle XIX es consumi una transformació de la societat burgesa catalana que comportà canvis que van incidir en el món de l'associacionisme del moment. Aquest nou model d'associacionisme burgès presenta tant un interès per l'esbarjo i les festes com una voluntat educadora -davant les mancances de l'Estat en aquest tema- o, en altres casos, transmissora de missatges ideològics¹. És en aquest context que a Cambrils, tot i no ser un important nucli urbà, també apareixen diferents exemples acreditatius d'aquesta nova forma de sociabilitat burgesa².

En ser avui dia excessivament escassa la informació dels casos que es donen durant el segle XIX a Cambrils, ens podem centrar en una breu ressenya d'un d'aquests exemples, encara que més tardà: el Centre Catòlic d'Obrers. Aquesta entitat es va crear el 1903 amb la finalitat d'exercir "l'instrucció religiosa y'l recreo honest", amb la intenció inicial de crear una biblioteca i realitzar classes nocturnes gratuïtes. Els socis també podien gaudir de representacions teatrals o simplement de "jochs legals" mentre prenien café al bar del centre.

El local de l'entitat sempre va estar arrendat a la família Balcells i va quedar establert, almenys des de 1910, al núm. 20 del carrer de Sant Plàcid. Hi havia un café molt espaiós on s'hi feien vetllades i una sala de teatre on els socis hi representaven diferents obres^{3 4}.

El lligam del Centre Catòlic d'Obrers amb d'altres entitats que professaven aquest proselitisme religiós es palesa amb l'organització per part de la Congregació de la Immaculada i Sant Lluís Gonçaga de diferents activitats al local de la societat. El 1914, el 1918 i el 1930 van organitzar unes tómboles benèfiques en el decurs de les quals va actuar la banda de música local Armonia del Camp⁵.

La societat participava en les activitats que es realitzaven al poble amb motiu del Carnaval, com la rua amb carrosses i gent a peu disfressada tirant "caramels, confeti, nines, pilotes..." i que recorria els carrers més importants. També feien ball de Carnestoltes, tot i que d'aquests balls és d'El Porvenir que en tenim més notícies⁶. Aquests referents orals sembla que vinguin a contraposar el Centre Catòlic amb la tradicional oposició dels estaments eclesiàstics a aquesta festa⁷. Per Sant Antoni el Centre Catòlic també treia al carrer carros guarnits amb mata i flors, amb socis de l'entitat mig disfressats⁸.

No és fins a principis de la dècada dels anys 20 i després d'un acord amb els antics alumnes del col·legi La Salle i els germans d'aquest convent que s'habilita la sala per fer-hi projeccions de cinema mut els diumenges a la tarda. Aquesta era l'unica sala de cinema a la qual podien assistir els alumnes de La Salle perquè es considerava que la resta de locals eren excessivament pecaminosos. Hem de pensar que a mitjan de la dècada dels anys 20 a Cambrils, a més del Centre Catòlic, existien les sales de Cal Fabara -conegut popularment amb aquest nom i que era al carrer de l'Hospital- i el Porvenir -al carrer de la Verge del Camí-. A més, a principis dels anys 30 s'hi va sumar la sala del Pòsit de Pescadors⁹.

Les projeccions de cinema mut al Centre Catòlic anaven acompanyades de tot tipus de comentaris o de la lectura de textos en veu alta per part del respectable -cal fer esment que el 1910 a Cambrils hi havia un índex d'analfabetisme del 49%-¹⁰. A més, cal afegir-hi que la censura religiosa es podia excercir de forma directa, com ens ho demostra el testimoni que ens diu: "La mà de mossèn Pere, vicari del poble, si era necessari, censurava l'objectiu del projector en aquells trossos de pel·lícula on algun actor gosava fer un petó o una carícia" acció que era contestada per multitud de crits i xiulets. A finals de la dècada dels anys 20, el Centre Catòlic va encarregar la filmació d'una pel·lícula que tractés diferents aspectes de la vida del poble i de l'entitat que es va projectar de forma repetida al local del carrer de Sant Plàcid¹¹.

Tal i com reflecteix l'estat de comptes de l'entitat el 1924, la situació financera del Centre Catòlic era força precària, si bé amb la recaptació de les entrades i les contribucions dels socis podien fer front a les despeses que suposaven les activitats que realitzaven, també havien de pagar el lloguer del local, la qual cosa disparava el deute de la societat. Però la inventiva dels dirigents de la societat no s'acabava. S'ha conservat la notificació d'un contracte del 1930 amb una empresa reusenca per tal de col·locar plafons publicitaris a l'interior de la sala12. Durant l'any, l'època en què els cafès cambrilencs s'omplien de gom a gom eren els mesos d'hivern, quan la climatologia convidava a passar la tarda als tres locals més rellevants de la població: el Centre Catòlic, El Porvenir o el Café España -conegut com Cal Fabara13-, on els cambrilencs es podien reunir per escoltar aquell aparell tan preuat: la ràdio. Una de les festes més curioses que es feien al local del Centre Catòlic era el dia de Sants Innocents i consistia en actuacions teatrals còmiques -sovint paròdies dels Pastorets- i el sorteig d'algun objecte graciós entre el públic14.

Quartilla publicitària d'una pel·lícula projectada a la sala de la Unió Agrària l'any 1932.

Zona del carrer de Sant Plàcid on hi havia l'edifici que
van ocupar el Centre Catòlic i la Unió Agrària

²¹Un informant local assegura que l'avió bombarder ja marxava de la població quan un il·lús guia situat al terrat de la casa que hi ha entre el carrer Immolats del Setge i el passeig La Salle va intentar abatre l'aparell amb el seu fusell. L'avió va fer mitja volta i en intentar tocar el tirador va llançar tot un seguit de bombes seguint tot el carrer de Sant Plàcid en direcció a la riera d'Alforja.

²²SOLÀ 1996, pàg. 11-19

²³THOMÀS 1992 tracta de forma excel·lent els retrets i enfontraments que pel tema catalanista feia Falange Española als seus aliats en el conflicte bèl·lic, tant als carlins catalans com als lliguistes.