Fragments

4. - Aleshores, el que aporta la veritat a les coses cognoscibles i atorga al qui coneix el poder de conèixer, pots dir que és la Idea del Bé. I per ésser causa de la ciència i de la veritat, concep-la com a cognoscible; i tot i ésser bells tant el coneixement com la veritat, si estimem correctament l'afer, tindrem la idea del Bé per quelcom distint i més bell que elles. I així com diguérem que era correcte de prendre la llum i la vista per afins al sol però que fóra erroni de creure que són el sol, anàlogament ara és correcte de pensar que ambdues coses, la veritat i la ciència, són afins al Bé, però fóra equivocat de creure que l'una i l'altra fossin el Bé, ja que la condició del Bé és molt més digna d'estima.
República, 508e - 509a

9. - Però a vosaltres us havem format tant per a vosaltres mateixos com per a la resta de l'Estat, per a ésser conductors i reis dels eixams, us havem educat millor i més completament que als altres, i més capaços de participar tant en la filosofia com en la política. Cada un al seu torn, per consegüent, haveu de davallar vers l'estatge comú dels altres i habituar-vos a contemplar les tenebres; car, un cop habituats, veureu mil vegades millor les coses d'allí i coneixereu cada una de les imatges i de què són imatges, ja que vosaltres haureu vist abans la veritat en el que pertoca les coses belles, justes i bones. I així l'Estat habitarà en la vigília per a nosaltres i per a vosaltres, no en el somni, com passa actualment en la majoria dels Estats, on competeixen entre ells com entre ombres i disputen en torn del govern, com si fos quelcom de gran valor. Però el cert és que l'Estat en el qual menys anhelen de governar els qui han de fer-ho és forçosament el millor i el més allunyat de dissensions, i el contrari cal dir del que tingui els governants contraris a això.
República, 520b-d

11. - A veure, Glaucó: no és aquesta la melodia que executa la dialèctica? Encara que sigui intel.ligible, és imitada pel poder de la vista quan, com havem dit, assaja de mirar primerament els éssers vius i en acabat els altres, i per fi el sol mateix. De la mateixa manera, quan hom intenta per la dialèctica d'arribar al que és en si cada cosa, sense cap sensació i per mitjà de la raó, i sense aturar-se abans a captar per la intel.ligència mateixa el que és el Bé mateix, arriba al terme de l'intel.ligible com aquell presoner al terme del visible.
República, 532a-b

15. - Per la seva banda, qui afirma que les coses justes són de profit dirà que cal obrar i parlar de manera tal que sigui l'home interior el qui prevalgui sobre l'home total i que vigili la criatura polifacètica; tal com el pagès alimenta i domestica les plantes inofensives però impedeix que les salvatges creixin, l'home prendrà com a aliada la natura del lleó i tindrà cura de les altres parts, fent-les amigues entre elles, i així les criarà.
República, 589a

31. - I si és que després d'haver-los adquirit abans de néixer, penso, en néixer els perdérem, i després, en emprar els nostres sentits respecte a aqueixes mateixes coses, recuperem els coneixements que en un temps anterior ja teníem, per ventura el que anomenem aprendre no seria recuperar un coneixement ja familar? Anomenant-lo recordar, l'anomenaríem correctament?
- Per descomptat.
Fedre, 75e

ALTRES TEXTOS

Fedó (PDF en català)
Fedón (MsWord en castellà)
Hipias Major (WORD, en castellà)
Llibre VII del diàleg República (PDF, en castellà)
Llibre VI del diàleg República (al·legoria de la línia, en castellà)
TEXTOS CLASSE

[tornar a dalt]