Si és que n'hi ha poca de gent com els de Tarragona. Tros de 'despedida' que em van fer. Resumeixo com va anar:

Al primer moment jo proposava un soparet baratillo en algun lloc, només per veure'ls abans de pirar cap aquí dalt, dir-los adéu i aquestes coses.

Pos els paios se la van manegar durant tota la setmana per donar-me llargues: "ai que si hem d'anar al pobleee, ai que si no puc perquè a l'endemà treballooooooo, ai que estic cansaaaaaaaat, em sap greu però és que mira quina collonada em passaaaaa,..."

Bueno, al final els vaig dir a l'Edu i al Serrano (que no m'havien posat excusa i per tant els únics que quedaven) que vinguessin a casa a fer unes pizzes, que sortiria més barato i que després ja sortiríem a veure si ens trobàvem als altres. A més li vaig dir a l'Edu que a veure si podia anul·lar lo del restaurant. I el paio: "que no tio, que no, que això ho hem de fer bé i avui anem al restaurant. Tu tranquil que jo m'encarrego de tot. Fes el que hagis de fer". Bueno bueno, vale vale.

Tenint assumit ja que seríem definitivament 3, marxava de casa pensant que jo m'ho volia passar bé de totes maneres i que, què carai, era la meva última nit i l'havia d'aprofitar.

Arribo davant de casa l'Edu, mítica cantonada ICOT, i me'ls trobo als 2 junt amb l'Amenós i els vitorianos. Osti tu, que la cosa pinta bé. Passaven l'estiu a Torredembarra i entenia que haver de baixar a Tarragona i no poder beure pos fa pal. Però mí-te'ls, allà estaven, al final s'ho havien pogut apanyar.

-Ieeeeep Uriiiiii- deia super-Serrano. Vengueeee a sopar! I cap al casc antic al restaurant. Bé, bé, bé! La gent animada i ganes de festa. Arribem cap a la plaça la Font. Restaurant de competi. Joer, si que s'ho han currat!! I arriba un punt que començo a sospitar. L'Edu diu 'un moment, que vaig cap a baix, espereu'. Espereu?!?! Però si és un restaurant!! -pensava jo. En un restaurant la gent entra, s'asseu i menja, no?! Mmmmm... I quan torna a sortir i diu: ja està. Baixo i vec com una sala tancada, on se sentia gent parlant fluix. En sec algú que corre. Aiaiaiaiaiaiaiaiaiaiiii, bueeeeenooooooooooooooooooooooooo, joeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeerrr, però què feu?!?!?!

Vaya vaya vaya. Resulta que m'havien preparat una festa sorpresa.

Aquí teniu unes quantes fotos del moment.

Gràcies tarragonins!!!