El plomatge
El cos de les aus ha d'adaptar-se de manera especial al fet de poder volar. En aquest sentit, el tret morfològic més destacable és la presència de plomes.
La
ploma és un element inserit a la pell, a semblança dels pèls dels mamífers o de
les plaques dels rèptils. Però les seves característiques són úniques: lleugera
però resistent, proporciona aïllament a la pell i flexibilitat per al vol.
L’inconvenient és que canvia i es renova periòdicament, ja que pateix un desgast
molt gran durant el vol.
Hi ha diferents tipus de plomes en el cos d’una au, d’acord amb les funcions que fan:
|
Plomes cobertores. Són petites i arrodonides i cobreixen tot el cos. |
 |
|
Plomissol. Recobreixen el cos per sota de les cobertores. Són petites i esfilagarsades i tenen la funció d'aïllant de la pell. És el plomatge típic del poll. |
 |
|
Plomes rèmiges o remeres. Són les plomes de vol de les ales. Són grans i llargues, i asimètriques per facilitar el vol. |
 |
|
Plomes rectrius o timoneres. Són les plomes de vol de la cua i són grans i simètriques. |
 |
Cada espècie es reconeix per un plomatge corporal específic que la identifica i que varia en els colors i les mides.
Dins d'una mateixa espècie, també pot canviar segons el sexe, l’edat o el moment de l’au. Per la qual cosa n’estudiarem les variacions següents:
|
Plomatge de creixença. A més del plomatge del poll, cobert amb plomissol, cal distingir el plomatge del jove, que és el primer amb què vola, i el de l’immadur, que és el que el precedeix quan l’au encara no és reproductora durant un o dos anys més. En aquest cas, és diferent al de l’adult per indicar que encara no es pot reproduir. |
 adult / immadur (martinet de nit) |
|
Plomatge nupcial o
estival. És un plomatge de colors més vistosos que apareix durant l’època reproductora i té com a funció atreure la femella. Per contraposició, el plomatge habitual s’anomena plomatge hivernal.
|
 nupcial / hivernal (territ de tres dits) |
|
Dimorfisme sexual. Es produeix quan el mascle i la femella presenten diferent aspecte o coloració. És el cas dels ànecs, tot i que el mascle presenta un plomatge diferent a finals d’estiu anomenat d’eclipsi, molt semblant al de la femella. |
 mascle / femella / eclipsi (ànec cuallarg) |
