El cant i el reclam

No hi ha cap tipus d’animal que hagi desenvolupat fins a tal punt la capacitat per emetre sons, a excepció de l’espècie humana. Els ocells utilitzen el cant per comunicar-se amb altres exemplars de l’espècie. Alguns sons de l’ample repertori que tenen són emprats amb més freqüència.

Es creu que les aus poden distingir diferències “dialectals” i reconèixer les veus individuals dels seus companys.

Podem establir dos tipus de sons:

- Els cants emprats per atreure la femella o marcar el territori. Són llargs i tenen una variació tonal molt rica. Són més freqüents a la primavera i gairebé no se senten a l’hivern. Sembla que el cant és millor quan el colorit de l’au és menys vistós, com si volgués suplir el fet de ser menys visible amb el fet de ser més audible.

Rossinyol cantant

- Els crits o reclams són d’avís o alarma per indicar la presència d’un depredador. Són notes curtes i insistents, per tal que no puguin ser detectades. Sembla que en algunes aus el tipus de crit indica la situació i el tipus de depredador. Però el reclam té també altres funcions: mantenir un grup unit (de contacte), indicar un lloc per nidificar, on hi ha aliment, rebutjar una altra au, etc.

Hi ha aus que canten en vol i fan unes cabrioles que conformen un espectacle audiovisual, especialment les de llocs oberts, aloses i piules, que no tenen un lloc alt per fer-se sentir millor.

El cant és una de las maneres de reconèixer una espècie, ja que no n’hi ha dos que cantin igual encara que siguin semblants. Hi ha cants molt aguts, com els de la majoria d’ocells petits, o molt greus, com ara el del bitó.

Sembla, però, que el cant no només difereix d’una espècie a l’altra, sinó que també segons el lloc on és l’au o l’estat en què es troba.

Altres sons emesos per les aus són els brunzits o els xiuxiueigs produïts pel moviment de les ales quan volen.  Les bandades d’ànecs es cohesionen gràcies a aquests sons.