La Baixa Segarra, zona
agresta dins duna Catalunya interior despoblada i
encara verge, amaga racons que ens parlen de vides ja
oblidades, dun passat llunyà ple de velles fites.
Les onades del temps han jugat amb les construccions
humanes i amb el medi, esculpint formes capricioses que
ens porten a reflexionar sobre el passat des del present:
és el llenguatge silenciós de les pedres.
Cal traslladar-se a les
profunditats de la Història per trobar els primers
vestigis del poblament humà en aquestes contrades. Són
els sepulcres megalítics i els poblats ibèrics,
testimonis muts de comunitats complexes on la religió i
la vida quotidiana es fonien perdent els seus límits.
La riquesa històrica de
la comarca, però, rau en el seu passat medieval. El riu
Gaià esdevingué frontera natural i baluard per al
naixement de nombrosos castells. Gegants de pedra,
ingents i altius, parlen de lluites entre dos móns: el
de la creu i el de la mitja lluna.