/../
Ja no podràs trobar en el cim de les portalades
reforçades aquella resta d'escut mig trencat que
et parlava de senyorius antics i coneguts, ni en
els marxapeus de les entrades aquell bloc de
pedra massissa col·locat sencer en un portalot
de fusta corcada, ni veuràs estampits a les
parets aquells senyals o aquelles inscripcions
que et commocionen perquè no les entens /../
/../
Vaig entregar-vos el cor i vaig estimar-vos,
pobles del vent i del silenci, perquè
l'absència de les vostres veus ressonava només
dintre el meu cor i no tenien veu per al món que
no us comprenia, que us havia abandonat dintre la
negra nit tancant les vostres portes perquè no
pogués entrar-hi ningú que sentís encara viva
la veu de l'home. Quan aquestes s'han tornat a
obrir, la vostra ànima ha fugit per sempre /../
MARIA ALBAREDA VIDAL (Del llibre Coses de la Segarra)