DRETA

GLOSSARI



Aspres	Buna
Bordons	Buna
Braguer	Peça de fusta d’on surten les bunes. Va lligada al coll del sac.
Bufador	Serveix per a inflar el sac.
Buna	Cadascun dels tubs sonors que produeixen el so continu, “pedal”. Estan formades per dues o tres peces que introduïdes unes en les altres, poden modificar la longitud total per tal d’ajustar l’afinació. (“Trempar” a Mallorca). A Catalunya en tots els exemplars antics n’hi havia dues de sonores i una de guarniment (no estava foradada). En “Ses xirimies” de Mallorca, només sonava la gran “sa trompa” i les petites eren de guarniment (“es fiols”) A Andorra "buner" era el nom del qui tocava l'instrument.
Buscall	Peça de fusta, emprada per a la construcció de les inxes,feta generalment d'una branqueta, semblant a un llapis, però més estret. En l'extrem cònic s'hi lliga la canya amb la finalitat de donar-li la forma correcta. Imatge "inxa1.jpg"
Cames	Buna
Cobla de “tres quartans”	Formació musical amb sac, tarota i flabiol i tamborí (tres músics quatre instruments)de la que sembla que hi ha més referències escrites que no pas visuals.
Coll del braguer	Part de la bossa o del sac on es lliga el braguer, generalment coincideix amb el coll del cabrit o xai del que se’n usa la pell.
Denominacions	Ses xeremies; El sac de les aspres; El bot dels gemecs; El bot; El botet; El boto; La ploranera; La cabreta; La buna; La coixinera; La mossa verda; La criatura verda; La marieta; La margarideta; La caterineta; La botella; La borrasssa; La manxa borrega; La borrega. (Segons Joan Amades al Costumari Català vol.III pàg. 709)
Es fiols	Les dues bunes petites de guarniment, en ses xireimies mallorquines. Tot i que algun constructor actualment en construeix, una o dues de sonores.
Grall	Tub sonor amb forats per produir la melodia.
Nou	Peça de fusta on s’acobla el bufador o el grall.
Portada del Mirador	Obra iniciada el 1380 per Pere Morei , hi participà Juan de Valenciennes i sobre tot Guillem Sagrera
Pota	Part del sac on es lliguen les nous.
Reig	Contsructor de sacs i flabiols a Torelló. A finals del segle XIX i principis del segle XX. Els seus descendents mantenen una petita indústria de la fusta (principalment joguines i material didàctic escolar) i encara construeixen gralls en tres afinacions anomenats “gralls de pastor”.
Roncs	Buna
Sac	Recipient on s’emmagatzema l’aire. Generalment de cabra o ovella. Generalment va protegit pel vestit
Ses xeremies	Variant de sac de gemecs tradicional a Mallorca. Sortosament vam poder parlar i aprendre moltes coses amb vells xeremeiers de Mallorca.
Tibia utricularis	Cornamusa en l'antiguitat romana. La tibia és un os de la cama amb el qual es feien flautes. Utricularis és un odre o sac de pell.
Vestit	El vestit de roba, vellut, pana, etc. també pot ser estampat o brodat, li dona major elegància a l’instrument. Si el vestit és de dimensions més petites que la pell, ajuda al la subjecció de línstrument.
Xeremeier	Sonador de "ses xeremies"

Buna

Cadascun dels tubs sonors que produeixen el so continu, “pedal”. Estan formades per dues o tres peces que introduïdes unes en les altres, poden modificar la longitud total per tal d’ajustar l’afinació. (“Trempar” a Mallorca).

A Catalunya en tots els exemplars antics n’hi havia dues de sonores i una de guarniment (no estava foradada). En “Ses xirimies” de Mallorca, només sonava la gran “sa trompa” i les petites eren de guarniment (“es fiols”)

A Andorra "buner" era el nom del qui tocava l'instrument.

Peça de fusta, emprada per a la construcció de les inxes,feta generalment d'una branqueta, semblant a un llapis, però més estret. En l'extrem cònic s'hi lliga la canya amb la finalitat de donar-li la forma correcta. Imatge "inxa1.jpg"