| Ir a la versión castellana |
|
|
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
| .doc Només text català .pdf | |||
| Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
JOANA D'ÀUSTRIA
|
JOANA D'ÀUSTRIA I FRANCESC DE BORJAJoana d'Austria, com jesuïta, passa per la figura d'un intermediari, Francesc de Borgia. Aquest li hagués pogut escriure el mateix que el 1561 va escriure al seu germà, Felip II. "...ni se olvidará V. M. de las muchas horas que en su tierna edad le traje en estos brazos y se adormeció en ellos". |
Francesc de Borja, fill primogènit de família aristocràtica de bon nivell, amb 12 anys, és enviat a "servir" al palau de Tordesillas, a on viu -més aviat reclosa- la reina de Castella, Joana I, coneguda com "La Loca". Era l'any 1522.
Aquí, com un dels seus "meninos" (1), coneixerà a Caterina (2), la filla petita de la reina Joana La Loca i de Felip, El Hermoso, que acompanya aquells anys a la seva mare. Futura reina de Portugal (des de 1524) com esposa de Joan III d'Avis, cosí seu (fill de Maria d'Aragó [quarta filla dels Reis Catòlics] i de Manuel I L'Afortunat), el germà d'Isabel de Portugal, que es casarà amb "el I d'Espanya [des de 1516] i V d'Alemanya [des de 1519]", l'emperador Carles, els pares de la nostra Joana d'Àustria.
El "menino" seguirà relacionant-se amb Caterina, ja reina de Portugal, relació que podrà qualificar d'"amistat" (3) i a qui no deixa de recordar-li (carta del 2 de juliol de 1569) la sevs antiga condició "de este su criado viejo en el siglo".
El "menino" de Caterina es convertirà més tard (finals de 1529) en el "caballerizo mayor" (4) d'Isabel, l'emperadriu, la dona de Carles, la qual, durant les absències d'aquest (1529-33 i 1537-39), serà la regenta. Es mantindrà en aquest càrrec fins a la mort de l'emperadriu (maig de 1539), passant al "servei" de les infantes, Maria i Joana. Recordem que Francesc, després de "delicadas negociaciones", estava casat (agost de 1529) amb Leonor de Castro, dona de "carácter fuerte y ambicioso", i, com Leonor de Mascarenhas advertiria a Felip II pels volts de 1571, "mujer muy atrevida, que se le cartearía con reyes extraños", dama principal i amiga íntima d'Isabel, que també passaria a la "Casa" de les infantes. Recordem també que la infanta Joana neix el juny de 1535: molt possiblement s'adormiria, més d'un cop, ella també, en els seus braços.
Però abans de continuar, tinc la mateixa curiositat que...
Es curioso observar cómo una orden de creación tan reciente, y sobre la que durante bastante tiempo aún recaen sospechas de herejía, o al menos multitud de suspicacias dentro, sin ir más lejos, del seno de la Iglesia, consiga desde muy pronto introducirse en la Corte y, lo que es más, relacionarse directamente con todos los miembros femeninos de la familia imperial y con el príncipe Felipe.
Inicialment l'extraordinària influència dels jesuïtes a la cort espanyola es deu a dues dames de l'emperadriu Isabel; doña Leonor de Mascareñas i doña Beatriz de Melo.
Ambdues tenien bona informació sobre Ignasi de Loiola i la seva jove fundació. Encara en vida de l'emperadriu Ignasi escrivia a Beatriz de Melo, amb qui l'unia un cert parentiu sobre Inés Pascual (5), una dona que l'havia ajudat molt. Donya Beatriz de Melo va fer amistat amb ella, i li ho va explicar a l'emperadriu Isabel. Donya Leonor de Mascareñaas havia conegut a Ignasi de Loiola en 1527, quan ell es va traslladar d'Alcalá d'Henares a Salamanca, passant per Valladolid, on residia la cort imperial (6).
Els primers contactes (7) amb la Companyia es van establir a través dels jesuïtes Antonio Araoz i Pedro Fabro, els quals realitzen el que s'ha conegut com "los primeros viajes de inspección" a Castilla, entre 1539 y 1545, sense oblidar els necessaris contactes amb les persones de la monarquia.
El 1539 Antonio de Araoz va ser el primer jesuïta que va posar els seus peus en aquests regnes, "per resoldre alguns assumptes privats de Sant Ignasi". No van ser casuals les ciutats per ell visitades, ni tampoc les converses per ell mantingudes. Valladolid, com a inevitable encreuament de camins i idees, va formar part d'aquella ruta.
Araoz, el 4 de juliol de 1540, des de Vergara, escriu a Ignasi i a Pedro Codacio:
Del buen rrecibimiento de Doña Leonor [Mascarenhas] y de las otras señoras, y cómo hablé a las Infantas, y los oratorios que me amostraron y lo que con unas turcas de Túnez, que ay tenían, me acaesció, que se inclinaron por buenos medios que tuvimos á nuestro Señor, y de mis predicas que allí y en Valladolid y Burgos hize, scriví muy largo á VM; y porque no dudo que las cartas avrán ydo á buen recaudo y las avrá VM rescibido y por ebitar prolixidad, no lo rreytero.
Al gener de1542, el jesuïta pare Fabro visita la petita cort de les infantes Maria [14 anys] i Juana [7 anys] a Ocaña. Probablement, el reclam fos la senyora Leonor de Mascarenhas, dama d'acompanyament de les Infantes, que, gran admiradora d'Ignasi de Loiola, afavoria la Companyia de Jesús. Pedro Fabro va romandre-hi tres dies, tractant en particular de "cosas del espíritu con el conde de Cifuentes" (Fernando de Silva y Álvarez de Toledo), qui, havent estat majordom de l'emperadriu Isabel, seguia al capdavant de la "Casa" de les infantes. Les seves prèdiques ("a homes i dones de la Casa") van causar una profunda impressió.
María y Juana se mostraron muy complacientes de la visita y ofrecieron al jesuita la compañía de su capellán, Juan de Aragón, para que le informara y asistiera durante su estancia en España. Otro tanto hizo dona Leonor de Mascareñas, con su propio capellán, Alfonso Alvaro. El atractivo personal de Pedro Fabro, su trato cálido, bien pronto ganaría el corazón de los capellanes, quienes desearon seguir su aventura espiritual en el nuevo Instituto, algo que hicieron con el permiso de las Infantas. Serían los primeros españoles que entraron en la Compañía de Jesús dentro de España. Así lo recoge un escrito del padre Fabro dirigido a Ignacio de Loyola desde Barcelona (1 de marzo de 1542).
Donya Leonor escriu a Fabro, el 1 de febrer.
Seguimos a vos y a Iñigo, que es la cosa que yo de mejor voluntad hiciese, si fuese hombre.
Afegint-hi:
Doña Beatriz de Melo, que es mucho de Iñigo.
Me mandó que escribiese a a V. R. sus encomiendas, y que le rogaba mucho que le dijese tres misas por la emperatriz, su madre (8), y que a ella tuviese por encomendada en sus oraciones, y que, cuando acᇠescribiese, fuesen las cartas largas y de muchas cosas de Dios.
La infanta Joana, a banda de ser encara una nena, va estar malalta durant aquells dies.
Trobem més tard Araoz i Fabro a la cort portuguesa de Joan III (germà de l'emperadriu Isabel) i de Caterina (la filla de Joana La Loca i germana de Carles), amb el suport decidit dels quals ja comptava la Companyia de Jesús, que -en expressió d'Ignasi- era "más de V.A. que nuestra" (9).
Al diccionario histórico de la compañía de jesús:
Fabro fue enviado por Paulo III a visitar la corte de Portugal y Évora. Logró reunirse con los escolares en Coimbra antes de tener que partir para la corte de España en Valladolid en 1545.
Potser una malaltia els va impedir participar a la comitiva de la princesa Maria (filla de Joan III i de Caterina), quan la princesa es va traslladar a Espanya l'octubre de 1543 per al seu casament amb Felip (10).
Una oportunidad fue desaprovechada cuando la enfermedad impidió a Araoz y Fabro seguir a la princesa María de Portugal, la hija de Juan III, en su camino hacia Salamanca para contraer matrimonio con Felipe de España.
Una altra versió
...los jesuitas Antonio Araoz y Pedro Fabro, que habían venido con ella desde Portugal, según Ribadeneyra.
Encara que els monarques portuguesos volien retenir a la seva cort aquests dos jesuïtes, aquests van arribar a la cort espanyola, un 18 de març de 1545, amb cartes de recomanació de Joan III.
I a més tenen els consells que el juny de 1544 Martín Santacruz transmetia a Ignasi de Loiola:
...que no vaian á lumbre de paxas, sino que la cosa vaia muy firme; que tengan con qué responder á las preguntas (...) Porque muy poco crédito se da el día de oi á las gentes. Aun las cosas claras y aprovadas las cumplan mal ó nunca: ¿qué hará donde no interviene papel nenguno y más á los principios, hacérseles á todos cosa tan nueva?
A la primera carta que, des de Valladolid, el 25 de març de 1545 Araoz escriu a Ignasi:
Fuimos con mucha demonstración resçiuidos, allando por la bondad del Señor personas mucho ynclinadas á la Compañía.
Antonio Araoz, el 1545, abans de passar a la Cort amb la recomanació dels reis de Portugal; predica a Madrid un sermó a les infantes, que intenten retenir-lo al seu costat.
A la Cort (11) segueixen les instruccions que Sant Ignasi els havia proposat feia molt de temps:
Para conuersar y venir en amor de algunos grandes ó mayores en mayor seruicio de Dios Nuestro Señor, mirar primero de qué condición sea y hazeros de ella.
Els dies de la mort de la princesa Maria, ocorreguda a Valladolid un diumenge, el 12 de juliol, els dos jesuïtes romanen molt a prop dels prínceps (12). Fabro envia a Joan III el seu testimoni sobre el dolor que Castella ha experimentat i es converteix en un cortesà més seguint el jove Felip II, que ha decidit abandonar la vila de Valladolid.
El príncipe Felipe estuvo retirado en el monasterio franciscano de Abrojo... Permaneció allí hasta el 3 de agosto... Le acompañaron sus cortesanos más próximos, don Juan de Zúñiga, don Antonio de Rojas y don Álvaro de Córdoba.
A la quaresma de 1546, Pedro Fabro i Antonio Araoz visiten la ciutat d'Alcalá, on resideixen les infantes amb el príncep Carlos (13). Araoz va predicar "con grande espíritu y doctrina" durant diversos dies. Una almenys de les seves prédicas la va donar al palau a les Infantes. L'assistència de la gent a les seves predicacions va ser multitudinària i l'ardor del jesuïta va provocar un cert impacte social.
I comença a entrar a l'escenari jesuític Francesc de Borja, qui des de 1546, un cop morta la seva esposa Leonor el 27 de març, era -mantenint el secret- membre de la Companyia, ordenant-se de sacerdote el 1551 i celebrant la primera missa a Oñate.
Desde su infancia y hasta su muerte, bajo diversas circunstancias -menino, caballerizo, confidente y director espiritual, diplomático, amigo, maestro- trató de forma directa y sostenida a varias mujeres de extraordinaria importancia política en la España que le tocó conocer.
Anomenat virrei de Catalunya el 25 de juny de 1539, possiblement pels desitjos del rei Carles d'allunyar la seva dona de la cort i de la cura de les seves filles. Durant aquest temps tracta amb Pedro Fabro (14) i Antonio Araoz. El 1º de març de 1542, Fabro escriu a Ignasi de Loiola:
Llegamos aquí a Barcelona este sábado noche y fuimos aposentados por mano del señor Virrey, marqués de Lombay, que está aficionado a nosotros, así como la señora marquesa, su mujer.
Al 1552, un 10 d'abril, es dona el primer contacte entre la princesa Joana i Francesc de Borja, ja jesuita, a qui la infanta coneixia des de petita. A Toro (15), camí de Portugal, a on Ignasi l'envia per a "pacificar los ánimos de sus compañeros" (16).
Allí predicó para la princesa y sus damas los sermones de Semana Santa y empezó su magisterio sobre ella.
Nova trobada a la tardor de 1553 a Lisboa, on Borja ha acudit cridat pels reis per "ordenar cuestiones internas de los jesuitas". L´estada de Borja es prolonga durant un mes llarg (des del 31 d´agost al 5 d´octubre). La princesa, ja embarassada, li demana que el visités "todos los días, mañana y tarde".
A més d'inventar per a ella jocs de cartes piadosos, escriu "Amonestación para la Sagrada Comunión", que es considera escrita per a ella.
Diccionario Histórico de la Compañía de Jesús
Mostró especial confianza en Francisco de Borja, bajo cuya dirección hizo "una manera breve de Ejercicios" en Toro en 1552, y asimismo se encontró con él en Lisboa en 1553, cuando estaba ya casada con el príncipe Juan Manuel, heredero de la corona de Portugal.
A causa de la forta expansió de la Companyia en aquests últims anys la Província única d'Espanya (creada el 1547 amb Araoz com a Provincial) es divideix en tres (17). En carta de 7 de gener de 1554 a Jerónimo Nadal, Ignacio de Loyola deia:
Me he determinado en el Señor nuestro ordenaros que [...] dexéis tres Provincias [...] Una del Reino de Aragón, Valencia y Cataluña: otra de Castilla Vieja y el reino de Toledo; otra de Andalucía [...] será provincial de Andalucía, el doctor Torres; el de Aragón, el maestro Estrada; el de Castilla, el doctor Araoz porque la corte es de creer que más ordinariamente estará ahí que en otra parte, y su estada en la corte creo que será para mucho servicio divino, según lo que soy informado, y tanto más le conviene ser descargado de la mucha carga que ahora tiene [...]. El comisario sobre todas las cuatro provincias (incluida Portugal) será el P. Francisco de Borja y todo esto por tres años.
Després de la mort del seu marit als setze anys, el príncep Joan Manuel (2 de gener de 1554), i del naixement del seu fill (20 de gener de 1554), el futur rei don Sebastián, Joana torna a Castella i en camí cap a Valladolid crida a Borja per tenir una trobada a Tordesillas. Allà, els dies 9 (durant hora i mitja) i 10 de juny (durant dues hores) del 1554, la princesa li obre la seva ànima i li demana que en sigui el director espiritual. Borja ho recordarà com "la cruz que me dieron en Tordesillas".
...Tratando de las cosas de su conciencia y del orden que Su Alteza debía tener para que, con las ocupaciones de la gobernación, no se le olvidara lo de Dios nuestro Señor...
Diccionario Histórico de la Compañía de Jesús
Juana regresó a Castilla, y convocó en Tordesillas a Borja (9 junio) quien, desde entonces, se encargó de su dirección espiritual, por orden de Ignacio de Loyola, en virtud de santa obediencia.
A Valladolid, ja havent assumit el seu càrrec de regent (anomenada per l'emperador el 12 de juliol de 1554), torna a rebre Borja durant quatre hores i li indica que desitja tornar-lo a veure al cap de 15 o 20 dies. Borja demana a Araoz que visiti sovint el palau.
Sabemos que en agosto Francisco de Borja volvió a Simancas y se desplazó a Valladolid para visitar a la Regente.
Entre 1554 i 1559, coincidint la regència de la princesa i la responsabilitat de Borja com a comissari per a tot Espanya i Portugal, els contactes entre tots dos es multipliquen, actuant Borja de conseller i interlocutor (no només de la princesa, sinó també de l'emperador ja retirat a Yuste (18)).
A l'estiu de 1554 Joana sol·licita participar "de las buenas obras y demás méritos de la Compañía" (19), i a l'octubre sol·licita a la Santa Seu la commutació del seu vot (20) "de entrar en la Orden franciscana, si la ocasión se ofrecía" -fet secretament a Lisboa, poc després de la mort del seu marit- per poder incorporar-se a la Companyia de Jesús.
Durant aquest estiu, en expressió d'Hugo Rahner, "avec une rapidité étonnante, croît en elle, sûrement sous l'influence de Borgia et d'Araoz, l'idée de se joindre à l'Ordre nouveau qu'était la Compagnie de Jésus".
Francesc de Borja comunica a Ignasi aquesta "souveraine résolution de la régente". Una comunicació més àmplia i detallada la porta el pare Nadal a l'octubre del 1554.
A l'octubre Ignasi convoca una reunió d'experts (el Doctor Nadal, el Doctor Olave, el Doctor Madrid, el Pare Luis Gonçalves i Maestro Polanco) perquè deliberin sobre la possibilitat d'admetre-la.
El consell deliberatiu
26 octubre 1554
Al novembre, sant Ignasi va obtenir expressament del papa la commutació de l'antic vot.
En una carta datada el 1r de gener de 1555, Ignasi informa a Francesc de Borja...
...esta es para dezir que en el negocio que tan encarecidamente me enconmendaste de Matheo Sánchez se uvo del papa la conmutación de voto que vuestra letra pedía. Después, entendiendo del Mtro. Nadal qué persona hera, paresció para más cumplimiento haver de la penitenciaria una bula, la qual exprime más particularidades y va con esta…
...el secret de tota aquesta "operació":
Y por más secreto se ha procurado que no quede registro, y solamente queda la supplicación original en nuestra mano, para, si se perdiese esta bula, expedir otra; y esto, no tanto por lo que toca á la persona de Matheo Sánchez, como por lo que á nosotros, porque no conste que tal persona se ha admitido.
A la correspondència jesuítica la princesa passa a anomenar-se "Matheo Sánchez" i, després de la mort de sant Ignasi com "Montoya", a seques.
Una frase de "les resolucions" que convindrà tenir present:
...sabiendo por otra parte que tres personas de este género fueron admitidas al comienzo.
I datada el 3 de gener Ignasi escriu a la princesa, expressant "como los píos y santos deseos de cierta persona fueran cumplidos".
D'Ignasi a Joana
3 gener 1555
La relació entre Joana d'Àustria i Francesc de Borja va ser motiu -com no podia ser menys- de comentaris, xerrameques, sospites..., de les quals participava el mateix rei, Felip II.
...se le formularon sospechas de haber mantenido relaciones ilícitas con la princesa, rumor que cobró verosimilitud ante la precipitada salida [noviembre de 1559] que hizo de Valladolid hacia Portugal.
Diccionario Histórico de la Compañía de Jesús
La asiduidad en el trato [de Juana] con éste [Francisco de Borja] dio pie a habladurías de los calumniadores, que se deshicieron por sí mismas.
Al mateix temps Obras del Christiano compuestas por Don Francisco de Borja, Duque de Gandía es veu inclosa [17 agosto 1559] en el Indice de libros prohibidos de l'inquisidor Fernando de Valdés (diferent i autònom respecte al romà), que es faria públic el 8 de setembre de 1559.
Diccionario Histórico de la Compañía de Jesús
El 17 agosto 1559, la Inquisición española publicó un Catálogo de libros prohibidos, entre los que estaban las obras del duque de Gandía. De los cortos tratados de Borja se habían hecho ediciones clandestinas, en las que, junto a obras auténticas, se incluían las de otros autores. No se veía si la prohibición se refería a las primeras o a las otras. En todo caso, las causas de la prohibición no quedaron claras y son aún objeto de discusión. Pareció que el motivo era estar escritas en lengua vulgar.
És una fugida? Fuig de la Inquisició? Fuig dels rumors? Defuig una possible reacció de Felip II?
La "huida" de Borja a Portugal, disfrazada con una invitación a la Universidad de Évora, parecía dar la razón a la Inquisición, no realizándose una defensa activa de su causa.
Per a uns, viatja per mandat de Laínez, general de la Companyia, per resoldre a Lisboa certs assumptes de l'ordre.
Cuando el ex duque de Gandía tiene que hacer un viaje a Portugal en 1559, obedeciendo órdenes de los superiores romanos de la Compañía, sus adversarios hacen correr el rumor de que trata de huir de la Inquisición, refugiándose en la corte lisboeta; incluso se oyen acusaciones en el sentido de que había llegado a estar amancebado con la princesa Juana.
Per a uns altres, viatja a Portugal acceptant una invitació del cardenal infant Enric de Portugal, bisbe d'Evora.
Antes de que esto suceda [su encarcelamiento], sus más afines le preparan la huida. Aprovechando un requerimiento del rey Enrique III (21) de Portugal, Francisco consigue salir amparado por la clandestinidad y la oscuridad. Su destino será Évora.
De fet, el futur general de la Companyia surt del país (el 31 d'octubre del 1559) cap a Portugal pràcticament com un fugitiu. Va arribar a Lisboa a finals de gener de 1560.
Diccionario Histórico de la Compañía de Jesús
La vuelta a España de Felipe II (1559) coincidió con el retiro a Portugal de Borja, motivado por la inclusión de sus obras en el catálogo de los libros prohibidos.
Su principal intención era alejarse de Castilla, no por temor a algún castigo, sino por un cierto desencanto, que le movió a apartarse.
...para evitar la indignación de Felipe Il, que en este caso apoyó plenamente la decisión de la Inquisición.
El mateix Borja comunica a Felip II la seva decisió de no tornar a Castella, indicant-li que no es mouria de Portugal, excepte per viatjar a Roma. Potser és la carta del 6 de febrer de 1561, en què també dóna raó de la seva permanència a la cort.
Si algún tiempo me han visto residir en la corte con este hábito, bien saben que no fue con voluntad ni elección mía, sino por la de mis superiores, que expresamente me lo ordenaron así, entendiendo que sería servicio de Dios nuestro Señor; y lo mismo me mandaba la serenísima princesa de Portugal, la cual… se quiso servir de mi parecer y consejo.
Mesos després, Laínez, ja general de la Companyia, elegit el 2 juliol 1558, al primer escrutini amb tretze vots sobre vint-i-un (22) a la primera Congregació Genaral, per "blindar" Borja el crida a Roma per confiar-li el càrrec d'assistent general. A l'octubre de 1560 un breu de Pius IV instava Borja a viatjar a Roma, atorgant al sospitós jesuïta Borja una patent d'ortodòxia al més alt nivell. Va fer el viatge, després de dos intents fallits de viatjar per mar, travessant la península (disfressat de mercader?) durant l'estiu del 1561 arribant a Roma el 7 setembre.
El que a finals d'octubre de 1559 havia fugit de Castella cap a Portugal i qui dos anys més tard travessa tota la península (una altra vegada d'incògnit) per trobar a Roma un refugi segur, tornarà a Espanya, uns deu anys més tard, ja convertit en general de la Companyia de Jesús, a la comitiva (en nombre de 150 persones) de Michele Ghislieri, el cardenal Alejandrino, nebot-nét del papa Pius V.
Enviado como legado papal a los reyes de España y Portugal, en 18 de junio de 1571, en compañía de Francisco de Borja. Su legación se extendió al rey de Francia en 16 de noviembre de 1571.
Diccionario Histórico de la Compañía de Jesús
La comitiva del cardenal salíó de Roma el 30 junio, y el 29 agosto llegó a Barcelona. Allí salió a recibir a Borja su hijo Fernando, por encargo de Felipe II, de quien llevaba un mensaje de bienvenida. El 3 septiembre subió a Montserrat, con el cardenal, El 14 predicó un sermón en la catedral de Valencia, a ruegos del arzobispo Juan de Ribera. En el viaje a Madrid, Borja hizo una desviación para visitar el noviciado de Villarejo de Fuentes, Estando en Madrid, se recibió la noticia de la victoria naval de Lepanto (7 octubre 1571). Mientras el legado despachaba sus negocios en la corte, Borjua aprovechó la ocasión para tratar de los de la Compañía, recibiendo, entre otras personas, a los provinciales de Castilla y de Toledo. Habló también con Pedro Sánchez, designado provincial de México, para donde se preparaba una expedición, que de doce se aumentó a quince sujetos. Borja mostró deseos de dejar bien asentada la fundación del colegio de Madrid. Visitó el convento de las Descalzas Reales (clarisas), del que era abadesa su hermanastra Ana de Borja (Sor Juana de la Cruz) y que tenía entre las religiosas a una nieta de Borja, Francisca, que refirió la visita en los procesos de beatificación de su abuelo. Antes de salir de Madrid, Borja regaló a Felipe Il un fragmento del lignum crucis.
Aquest viatge marca la seva reconciliació -almenys aparent- amb la Cort espanyola. És rebut amb gran familiaritat per la reina Anna (la quarta i última esposa de Felip II, que era neboda d'ell (23)), per la princesa Joana i pels arxiducs Alberto i Wenceslao (germans de la reina, fills de Maria [la germana de Felip II i de Joana] i de Maximilià II). I, per descomptat, amb gran amistat, per Felip II, que li demostra públicament el seu afecte, escenificant el perdó absolut del passat, tant de les sospites inquisitorials com de les sospites d'immoralitats.
Es veuria tot sol amb la princesa Joana? La visitaria "mañana y tarde" com en aquells dies de Lisboa"? I "durante dos horas" com a Tordesillas? O gosarien potser a les "las cuatro horas" de Valladolid?
Durant la seva estada a Roma no deixa de demanar informació sobre les malalties de la seva "fille spirituelle" i sobre la seva "vie retirée" a les Descalzas Reales.
Pròxim capítol
![]() |
Joana, "la" o "una" jesuïta | ![]() |
| Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 21 desembre 2025 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Alfred Loisy i el modernisme Spong, el bisbe episcopalià (2000)
Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)
| (1) | "Niño de familia noble que entraba en palacio a servir a la reina o a sus hijos" (RAE) | |
| (2) | La que té molts "números" per ser la "no condesa, ni duquesa" de sant Ignasi. | |
| (3) | "...que siempre escribía a la reina de Portugal, en agradecimiento a su amistad y a los muchos favores recibidos de ella". Carta del 4 de desembre de 1566 de Francesc de Borja a l'emperadriu María, germana de la nostra Joana. | |
| (4) | "El caballerizo mayor era parte del pequeño grupo de varones admitidos habitualmente en la cámara de estrado, su lugar de audiencia habitual. Entre los criados de una reina, solo era superado en autoridad por el mayordomo mayor, y aunque sus responsabilidades oficiales no eran exigentes, sí demandaban presencia habitual en la corte. Supervisaba todo lo referido a las salidas fuera del palacio, estando siempre al lado de la reina, ayudándole a montar y desmontar. (Extractat d'Enrique García Hernández) | |
| (5) | A Inés Pacual va dirigida la primera carta conservada d'Ignasi, datada a Barcelona el dia de sant Nicolau de 1525. S'hi refereix a "la absencia de aquella bienaventurada sierva que al Señor ha placido llevarla para sí", la que en la seva Autobiografia recorda com a "mujer de muchos días y muy antigua también en ser sierva de Dios". Els jesuïtes, malgrat la seva potent maquinària intel·lectual, no han aconseguit (o no han volgut) identificar-la. Coincidència o no, la darrera carta de sant Ignasi està dirigida a Leonor. (Extractat de...) | |
| (6) | Al març de 1526 s'havien casat Carles i Isabel a Sevilla. El 22 de febrer de 1527 realitzen l'entrada oficial, ben celebrada, a Valladolid. | |
| (7) | "Se podría empezar por un posible -y en cualquier caso intrascendente- encuentro infantil entre Catalina de Austria y el propio Ignacio de Loyola en Tordesillas, pues entre 1506 y 1517 él residió en Arévalo, como paje de doña María de Velasco, dama de honor de la infanta. Doña María la acompañó más tarde a Portugal, desde donde siguió estrechamente el nacimiento y consolidación de la Compañía". | |
| (8) | L'emperadriu Isabel havia mort el 1 de maig de 1539. | |
| (9) | Carta d'Ignasi a Joan III del 15 de març de 1545. | |
| (10) | El contracte matrimonial es va signar a Lisboa l'1 de desembre de 1542, celebrant-se les noces per poders el 12 de maig de 1543. El lliurament de la princesa, a la mateixa frontera, "en la mitad de un puente sobre el río Caya", se s'havia fixat per al 23 d'octubre a les nou del matí. | |
| (11) | "La labor de apostolado y captación realizada por estos dos personajes en la corte castellana fue intensa y muy fructífera. Si en un principio no parece que hubiera distinción de facciones en el apoyo que experimentaron los jesuitas por parte de los nobles cortesanos, muy pronto comenzaron a suscitarse duras críticas contra la espiritualidad practicada por los primeros jesuitas, a los que acusaban de herejes y alumbrados". | |
| (12) | Segons Villacorta: "Parece que estuvo asistida espiritualmente en los últimos momentos por los jesuitas Antonio Araoz y Pedro Fabro". | |
| (13) | El príncep Carlos havia nascut el 8 de juliol de 1545. | |
| (14) | "Pedro Fabro se informó de las prácticas espirituales que hacía Borja y le instruyó en el funcionamiento y objetivos de la Compañía de Jesús y también comunicó a Ignacio de Loyola las inquietudes espirituales de Borja, lo que intrigó sobremanera al fundador de la Compañía. A partir de entonces, las relaciones de Fabro y Borja se mantuvieron vivas, al igual que la simpatía de Borja por la Compañía de Jesús ya no desapareció". | |
| (15) | On era la princesa Joana amb el seu seguici, mentre s'acabaven de concretar els detalls sobre el seu matrimoni amb el príncep Joan Manel de Portugal, ja realitzat per poders. | |
| (16) | Les "revueltas" ocasionades por Simón Rodríguez. | |
| (17) | La província d'Andalusia es limitava als antics regnes de Jaén, Còrdova, Granada i Sevilla. A principis dels 60 (del 1500) es crea la de Toledo. El 21 de juny de 2014 s'ha tornat a la Província única. | |
| (18) | En carta a Laínez es refereix a l'emperador com el "padre de Mateo Sánchez" (el pseudònim jesuític per a la princesa Joana) i a ell mateix com a "señor Rafael de Sáa". | |
| (19) | Aquesta "participació" l'obté el 1556, alhora que la seva germana Maria, cosa que Francisco Franco, el "Caudillo de España por la gracia de Dios", també va obtenir. També Joana al seu testament s'autodenomina "por la gracia de Dios princesa de Portugal". | |
| (20) | Hugo Rahner dubta d'aquesta sol·licitud: "Il ne semble pas que la princesse ait sollicité de la Pénitencerie romaine dispense de commuer ce voeu en un autre équivalent". | |
| (21) | Error! Per aquell temps Portugal estaria sota la regència de la reina Caterina, l'àvia del príncep hereu Sebastià, el fill de Joana d'Àustria. Recordem que l'àvia és la tieta (germana del seu pare) i la sogra (mare del seu marit) de Joana. | |
| (22) | La Companyia tenia en aquell moment trenta-tres professos, però, el 2 juliol 1558, només van poder reunir-se vint-i-un. | |
| (23) | Era filla de Maria (la filla gran de l'emperador Carles; germana de Felip II i de Joana) i de Maximilià II (nét de Joana La Loca i de Felip El Hermoso). |