Fins quan seguirem  
fent captaires?
Per no convertir els pobres,
anomenats pel Crist "hereus de la terra", 
en captaires.D'una carta meva des de Kyabé, l'any 1974kyabéD'una carta meva des de kyabé, l'any 1974
 
També ens podem preguntar si aquest sentiment d'impotència no ve alimentat per un altre sentiment que sembla habitar tot el país. Ens referim a la convicció generalitzada de que tot el que podem realitzar no pot ser més que una conseqüència de l'ajuda exterior. 

Aquest sentiment -prescindint ara que corre el risc de trobar-se frustat en un temps més o menys breu, ja que les condicions de l'ajuda han canviat molt- produeix a totes les categories de la societat efectes perillosos de desmovilització: sempre necessitem regals exteriors per a emprendre alguna cosa. 

El mateix Estat, per a qui l'ajuda exterior és sempre el darrer recurs en totes les situacions difícils, participa d'aquesta mentalitat general i contribueix a mantenir aquesta convicció. 
[…] 
[…] 
Cal descobrir en nosaltres mateixos les autèntiques forces des nostre ressorgiment econòmic i social. Hi ha ajudes intempestives i repetitives que tenen per únic efecte retardar aquest descobriment. Ja hem assenyalat abans l'existència d'un sentiment escampat per tots els sectors de la societat, segons el qual no es pot fer res sense un ajut exterior. Aquest sentiment és particularment perillós quan arriba a penetrar les comunitats de base ruralsEn l'original: les communautés de base. Estem convençuts que són necessaris esforços constants per arribar a persuadir-les que són elles mateixes quines deuen, ja que elles poden, trobar en si mateixes els veritables recursos del seu propi desenvolupament. 

Els fracassos en el desenvolupament, sobretot els que es manifesten per fams inesperades, són deguts principalment a aquesta absència d'autorresponsabilitat de les col·lectivitats. 

Hem invitat ja a les nostres comunitats cristianes, i ho tornem a fer de nou, a arribar a ésser més autònomes respecte a les ajudes externes i a respondre per si mateixes a les seves necessitats. 

Així podrem contribuir d'una manera modesta, però alhora eficaç, al renaixement d'un país que està cridat a reprendre confiança en si mateix i en les seves pròpies forces.

 
Quina salvalció per al Txad?
Missatge de Nadal 94
Conferència episcopal del Txad
 
 
 
Tornar als temes de desembre: 
 
 
 
 
Aniràs a la pàgina principal d'aquest estiu
Aquí ho trobaràs tot, fins i tot les cites bíbliques
 
 
 
Per dir la teva
Per saber la dels altres