| | | |
Primavera - 2000 Núm 6
Editorial
La primavera és una època d’esplendor, la natura desperta i són moltes les plantes que guarnides amb les seves flors ens alegren la vista i el cor. Amb aquesta alegria que la natura ens ofereix tothom s’omple de bones intencions i esperances. Esperem doncs que els administradors del PNIN de Poblet també s’encomanin de tot això i ens alegrin a tots amb una decisiva empenta per tirar endevant amb aquest espai protegit.
Cal recordar que serà en aquesta primavera quan s’aprovin els pressupostos de la Genaralitat de Catalunya i que serà d’aquests pressupostos d’on han de sortir els diners i els mitjans necessaris pel PNIN de Poblet.
Des de la nostra Associació hem tingut darrerament reunions amb la senyora Candini, Directora General de Patrimoni Natural, i amb el senyor Romeva, Subdirector General de Conservació de la Natura, amb la finalitat de fer-los saber les mancances d’aquest espai. Per tal motiu vam elaborar un Informe que hem cregut oportú publicar-lo en aquest Full Informatiu número 6, encara que això representi ampliar-ne els fulls.
Creiem que val la pena estudiar aquest Informe ja que reflexa la situació actual en que es troba el Paratge Natural de Poblet.
Els Pinus sylvestris centenaris del Titllar
El Pinus sylvestris ( Pi roig o rojalet ) és una de les diferentes espècies de pins que podem trobar al Paratge Natural de Poblet. Dins d’aquest espai és la zona del barranc del Titllar el lloc on existeix un poblament més elevat de pi roig, la major part del quals són exemplars centenaris, tal i com es desprèn d’un treball realitzat per Oriol Bosch Albert del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i publicat a Treballs del Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà, núm.. 1 Any 1996.
El pi roig és el pi més abundant d’Europa. És un arbre força alt, i en ocasions arriba als 40 metres, amb el tronc recte i la capçada estretament cònica. L’escorça és rogenca, sobretot a la part superior del tronc, les fulles curtes ( de 3 a 6 cm ), d’un verd que tira a blau, rígides i punxants i les pinyes, petites ( de 3 a 6 cm de llargada ), amb els escudets un xic prominents.
El treball esmentat d’Oriol Bosc és el resultat de l’estudi sobre la pineda de pi roig situada al voltant dels 900 m d’alçada al barranc del Titllar, del qual explicarem algunes conclusions força curioses :
Aquests pins van ser els primer exemplars plantats després dels fets ocasionats per la Desamortització de 1835 en que es perdé tota la massa arbrada del bosc de Poblet.
Segons les dades de l’estudi, aquests pins començaren a germinar l’any 1848, i el 1881 apareix la germinació del darrer individu fins al moment present.
La distribució de diàmetres de la població de pi roig mostra un rang de mides molt gran ( 5 a 55 cm ). Si fem cas a aquesta distribució podria induir a l’error de pensar que s’ha anat produint regeneració de pi al llarg del temps.
De fet, l’establiment d’aquest pi havia de produir-se després d’algun tipus de pertorbació sobre l’alzina i el reboll, espècies prèviament presents en aquest indret, segurament per la tala i el pasturatge produïts després de la Desamortització.
Així tenim doncs l’establiment del pi roig entre 1848 i 1881, sense produir-se regeneració d’aquesta espècie a partir d’aquesta data i produint-se una regeneració d’altres espècies que competeixen amb el pi roig evitant la seva regeneració.
Trobant-nos en l’actualitat amb grans exemplars de pi roig ( els primers en germinar i que no trobaren competència ) i d’altres de dimensions més petites (els quals no s’han pogut desenvolupar per la competència d’altres espècies i dels mateixos pins més grans).
El seguiment a través de les sèries de creixement també indiquen que fins al voltant del 1900 els pins creixien amb certa rapidesa ( entre 0,5 i 1 cm de diàmetre a l’any ), segurament perquè encara se seguia extraient llenya de pi i dels rebrots d’alzina i roure. Entre 1900 i el 1920 la pineda es devia anar tancant pel propi creixement dels arbres dominants, tal com ho indica la disminució progressiva i simultània dels seus creixements. Un altre factor a tenir en compte és el vedat del bosc a partir de 1907 aproximadament per part del Servei Hidrologic-Forestal de l’Estat. Així i tot però, encara va continuar la pràctica del carboneig per tota aquesta àrea fins al voltant del 1950. Segurament aquesta és la raó del notable retard de l’aparició de la regeneració de roure i alzina deduïble de la seva reduïda mida actual.
Informe del PNIN de Poblet - Maig 2000
1.- ANTECEDENTS
Des de la declaració del Paratge Natural d’Interès Nacional d’una part de la vall del monestir de Poblet per la Llei 22/1984 i aconseguits els objectius prioritaris d’aquesta Llei, que eren aturar l’especulació urbanística a la zona, aquest espai natural d’especial protecció quedà en l’oblit de tothom, especialment de l’Administració de la Generalitat, la qual havia de ser la gestora de l’espai.
Deu anys després de la declaració del PNIN i davant la situació de deixadesa d’aquest espai el Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà conjuntament amb els Ajuntaments de Vimbodí i l’Espluga de Francolí iniciaren una campanya de denuncia sobre l’oblit del PNIN, així com diferents actes informatius amb l’objectiu de donar a conèixer aquest espai i els seus valors, els quals eren uns grans desconeguts per la mateixa població local.
Fruit d’aquesta campanya i dels contactes i entrevistes amb els representants de la Direcció General de Medi Natural del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca es crea una Comissió de Seguiment del PNIN de Poblet. Dels treballs d’aquesta comissió, formada per : representats de la Direcció General de Medi Natural, els alcaldes de Vimbodí i de l’Espluga de Francolí i representants del Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà i alhora de l’Associació Amics del Paratge Natural de Poblet, sorgí el consens per la redacció del decret de desplegament de la Llei 22/1984. En aquest esborrany de decret quedaven reflectides algunes de les reivindicacions realitzades al inici de la campanya : ampliació dels límits de protecció a tot el bosc de titularitat pública, amb la creació de dues reserves naturals parcials; la creació d’una Junta Rectora per tot l’espai protegit, PNIN i reserves naturals; el nomenament d’un Director del PNIN; així com l’ampliació de l’articulat de la Llei respecte a algunes de les activitats permeses dins de l’espai protegit. Un altre acord pres per la Comissió de Seguiment va ser la redacció d’un Pla d’Ús i Gestió pel PNIN i les reserves naturals, Pla que es troba redactat i esperant que sigui aprovat per la Junta Rectora.
Finalment el novembre de 1998 es publica el Decret 279/1998 sobre el desplegament de la Llei 22/1984, havent passat quatre anys des de l’inici de la campanya reivindicativa i catorze anys des de la declaració del PNIN.
Encara van haver de passar cinc mesos més fins que el 27 de maig quedes constituïda la Junta Rectora del Paratge Natural de Poblet, constitució que no ha tingut continuïtat, ja que fins els moments de redactar aquest informe encara no s’ha tornat a reunir.
Evidentment el temps transcorregut, sis anys, des de l’inici de les reivindicacions ha donat alguns resultats, els quals però considerem molt pobres, ja que no s’ha avançat en el tema primordial que és la gestió de l’espai, trobant-nos en l’actualitat en la mateixa situació que sis anys enrera, doncs tots el avenços fets han estat en qüestions administratives i de simples papers, sense haver vist en cap moment un intent de dotar aquest espai amb uns pressupostos, infrastructura i personal per la seva gestió.
2.- SITUACIÓ ACTUAL
En l’actualitat, març de 2000, el Paratge Natural de Poblet es troba en una situació d’aturada administrativa, ja que tot l’engranatge que hauria de fer funcionar aquest espai es troba aturat per diferents raons, trobant-se l’Administració encarregada de la gestió, ara Departament de Medi Ambient, en fase de reestructuració i pendent de l’aprovació dels pressupostos per l’any 2000.
Així tenim que :
- La Junta Rectora del Paratge Natural de Poblet no ha tornat a reunir-se des de la seva constitució el 27 de maig de 1999, a pesar de la insistència expressada en la reunió de constitució de la urgència de tornar a celebrar un altra reunió. Amb el temps transcorregut des de aquella constitució hi hagut molts canvis en les representants. Trobant-se en l’actualitat sense cap president.
- El pla d’ús i gestió redactat el gener de 1998 esta esperant ser aprovat per la Junta Rectora i assumit pel Departament de Medi Ambient qui haurà de destinar els mitjans pressupostaris per dur-lo a terme.
- Damunt la taula hi ha la proposta presentada pel Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà i els Amics del Paratge Natural de Poblet sobre actuacions, personal, equipaments i infrastructura del PNIN de Poblet a realitzar-se abans del 31 de desembre de 2000, proposta presentada a l’estiu de 1999 a la Direcció General de Medi Natural i a l’octubre a tots els membres de la Junta Rectora per tal de ser discutida i aprovada si s’escau. Aquesta proposta l’adjuntem al informe.
- La gestió del PNIN, o la no gestió, ja que aquesta és inexistent en tot l’espai protegit esta encapçalada per l’única persona assignada a aquest Paratge Natural, el Director, el qual ja ha estat anomenat en la persona de l’enginyer forestal de la comarca, el qual també ha de desenvolupar les funcions pròpies d’enginyer comarcal afegides a les de Director del PNIN de Poblet. Evidentment ell sol, sense cap altra persona assignada al Paratge ben poca feina pot realitzar. Situació que ens porta a trobar-nos amb espai natural de protecció especial en el qual es continuen efectuant tot tipus d’actuacions i activitats sense cap tipus d’informe previ i sense cap control.
- La voluntat, fins ara, de la desapareguda Direcció General de Medi Natural d’obrir una petita oficina d’informació a l’Alberg Jaume I, situat a Les Masies, es troba en punt mort, esperant signar un conveni amb els gestors de l’Alberg, els quals semblen disposats a cedir un petit espai.
- Les tres cases forestals ubicades dins l’espai protegit continuen tancades, sense cap tipus d’ús i amb el perill que el seu deteriorament vagi en augment, especialment la casa de La Pena, la més gran de les tres i la millor situada per donar-li un ús urgentment, motiu pel qual adjuntem una proposta de cessió de l’ús i la seva gestió a la nostra Associació.
- La senyalització del perímetre del PNIN i de les reserves encara resta per fer-se, tasca que creiem que hauria d’haver estat feta des de l’any 1984 en que fou declarat el PNIN, i ara el 1998 en que es declararen les dues reserves. De fet els cartells ja estan fets, però guardats per manca de personal o pressupost per col·locar-los.
- Tot espai protegit que vulgui ser gestionat necessita d’unes infrastructures bàsiques, les quals aquest espai no disposa. Ja hem comentat la situació de l’oficina d’informació, la qual per les seves dimensions i ubicació no creiem que siguin les més encertades, si bé a falta d’altres alternatives ens haurem de conformar. A part d’aquest punt primordial fan falta altres elements : un centre d’administració, un centre de documentació, un centre on poder realitzar tasques de recerca, un centre des d’on poder oferir al visitant algun tipus d’exposició....Davant aquestes mancances oferim la nostra proposta per la casa forestal de La Pena, que creiem interessant d’estudiar. Altres elements necessaris per la bona gestió del Paratge són l’equipament corresponent a totes les infrastructures abans comentades, així com la dotació de vehicles i material pel personal. En la proposta d’actuacions per l’any 2000 ja hem fent esment.
- Com podem veure aquest espai necessita ser gestionat, i s’ha de començar des del començament ja que després de passar 15 anys de la seva declaració es troba com el primer dia. Evidentment per la gestió es necessita personal, no serveix nomenar un Director i ja esta solucionat. Aquest sembla ser el gran problema sense solució, ja que cada cop que ha sortit aquest tema les respostes són clares : no hi ha personal i és molt difícil que es poguí contractar. Doncs bé la situació haurà de canviar i aquest personal s’haurà de contractar ja que si realment es vol parlar de gestió és imprescindible, del contrari no cal que ens omplim més la boca de bones intencions i expliquem clarament que la natura no es pot gestionar per falta de personal.
- Una solució fàcil seria destinar el “Grup Sierra” a la realització de funcions al Paratge Natural. Així es podria disposar d’un grup de treball pel manteniment de l’espai, així mateix també se´ls podria encomanar altres tasques com a personal del Paratge. Aquest és un tema a solucionar, ja que actualment aquest grup es troba traspassat al Departament d’Interior i la seva dotació no esta complerta, ja que falten cobrir tres places de les set que el componen.
- Finalment recordar el greuge comparatiu d’aquest espai envers altres espais naturals protegits, greuge que esta durant ja 15 anys i que segueix actualment.
3.- PERSPECTIVES FUTURES
La situació passada per aquest espai natural protegit al llarg de 15 anys, amb el greuge comparatiu a altres espais naturals protegits, confiem que es converteixi en aigua passada, així també, la situació actual d’aturament en que ens trobem, esperem no s’allargui més enllà de l’aprovació dels pressupostos del 2000.
A tot això hem de afegir que el canvi de competències produït pel traspàs de la Direcció General de Medi Natural a la Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic del Departament de Medi Ambient, ens fa ser optimistes en pensar que fer fi podrem començar a parlar de gestió pel Paratge Natural de Poblet, optimisme però, que hem de veure encara com es reflexa, ja que de moment tot són promeses i bones intencions, de les quals ja hem tingut moltes.
Altres perspectives a curt o llarg termini són :
- La nova Llei de creació de l’Agencia Catalana de la Natura, Agencia que esperem sigui l’impuls per tots els espais naturals protegits, incloent-hi el PNIN de Poblet, i que sigui un organisme dotat amb pressupostos suficients per dur a terme aquest impuls. No per aquest motiu estem disposats a sentir la cantarella ja massa sentida “d’esperem a”, creiem que aquest impuls serà benvingut, però sobre una base ja establerta que esperem sigui realitat ja.
- La creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades esperem que sigui una realitat ben aviat i que neixi amb força, amb una dotació pressupostària suficient i amb el seu personal propi per dur a terme una gestió predeterminada per l’elaboració d’un pla d’ús i gestió de totes les Muntanyes de Prades. Així mateix també esperem que al igual que amb l’Agencia Catalana de la Natura no sigui un “esperem més” per la gestió del PNIN de Poblet, i que un cop aquest Parc Natural funcioni no absorbeixi mai la figura i gestió de PNIN de Poblet, el qual per Llei té una figura proteccionista superior a la de Parc Natural.
- Una altra perspectiva a tenir ben present és la creació del Parc de la Biosfera o Parc Temàtic de les Aus de Montblanc, el qual per la seva proximitat i pel volum de visitants que pot rebre creiem que pot influenciar en aquest espai protegit i en totes les Muntanyes de Prades en general. Hem d’estar preparats per aquests aconteixaments amb l’establiment clar dels usos del PNIN i amb gestió acurada i preparada per el possible augment de visitants.
4.- CONCLUSIONS
Des de l’any 1994, complint-se els 10 anys de la declaració del PNIN de Poblet, un grup de gent iniciarem un camí reivindicatiu envers aquest espai que es trobava en l’oblit. Al llarg d’aquest camí s’anaren afegint gent nova, entitats, ajuntaments ... De tot aquest moviment sorgí una nova entitat : l’Associació Amics del Paratge Natural de Poblet, la qual ara presenta aquest informe.
Durant aquests sis anys transcorreguts hem mantingut moltes reunions, converses telefòniques i algun que altre viatge a Barcelona i a Tarragona.
Nosaltres, la gent que iniciarem aquest camí, ens hem mantingut, mentre que els interlocutors polítics ( no hem d’oblidar que a la fi i a la cap ha de ser una voluntat política la que aquest espai sigui realment gestionat ) han anat canviant, ja és la tercera persona que ocupa el càrrec de Director general en aquest sis anys.
Hem presentat propostes i contrapropostes, hem denunciat als mitjans de comunicació les mancances d’aquest espai i els impactes que esta rebent, inclòs la mateixa gent que durant tot aquest temps hem reivindicat la gestió d’aquest espai, ha sigut l’encarregada de elaborar el Pla d’Ús i Gestió.
Ens sembla que ja no podem aportar massa coses noves a l’Administració per tal que dugui la gestió sobre aquest espai, es més creiem que ja som massa repetitius. Així i tot, no ens cansarem i continuarem amb totes les negociacions i converses que facin falta, però ja comencem a estar cansats de sentir promeses incompletes i de la cantarella “esperem a “. No volem esperar més, i per aquest motiu un cop siguin aprovats els pressupostos de 2000 i en tinguem coneixement de la partida destinada a la gestió, infrastructura i personal d’aquest espai, actuarem en conseqüència.
Creiem que l’opinió pública i la societat civil en general ha de saber la realitat del que l’Administració fa en relació als espais naturals i evidentment nosaltres parlarem de l’espai que coneixem més a fons, el Paratge Natural de Poblet.
Març de 2000
Proposta d’actuacions a realitzar al PNIN de Poblet abans del 31 de desembre de 2000
PLA D’ÚS I GESTIÓ DEL PNIN DE POBLET
Actuacions a realitzar fins el 31 de desembre del 2000
Núm Descripció de l’actuació Pressupost
1 Modificació límits nord i est. 0
2 Unificació de la Gestió per tot l’espai. 0
3 Modificació del límit sud. 0
4 Estudi d’una flora del Paratge 1.000.000
5 Protecció legal de diferents espècies veget. 0
6 Declaració i protecció de diferents arbredes. 0
11 Franges de baixa densitat de vegetació a les àrees de lleure de les Colònies i Trinitat. 483.000
14 Manteniment línia elèctrica de la Pena. 0
15 Estudi finques i propietaris particulars. 0
18 Realització d’un catàleg de fauna 1.500.000
19 Estudi dels traçats elèctrics. 100.000
20 Inventari de punts d’interès geològic. 750.000
22 Regular la prohibició expressa d’activitats extractives en galeria. 0
23 Desmantellament àrea de lleure de Castellf. 400.000
24 Construcció d’una nova àrea de lleure 15.000.000
25 Reconstrucció dels WC de les Colònies. 150.000
26 Arranjament de l’àrea de Sant Bernat. 200.000
29 Edició de material divulgatiu. 300.000
30 Disseny d’un nou anagrama 100.000
33 Col·locació barreres per regular la circulació motoritzada. 1.250.000
36/37 Oficina d’informació i Gestió 9.000.000
38 Revestiment de les parets d’una bassa i ordenar l’entorn 350.000
39 Ordenar l’entorn d’una bassa d’extinció d’incendis a la pista de la Trinitat. 150.000
40 Netejar i ordenar un espai a la vora de la pista de Castellfollit. 100.000
41 Revestir de pedra un pont de formigó. 250.000
44/45 Col·locació de cartells de senyalització perimetral i informatius. 1.300.000
A Arranjar i ordenar els entorns de les fonts del Daport i els Boixets.
B Col·locació de contenidors per la brossa nous i substituir els vells.
C Traspàs de l’ús de les tres cases forestals al Paratge. 0
D Realització dels projectes de restauració i reutilització de les cases forestals de la Pena, el Titllar i Castellfollit.
Els números d’actuacions corresponent als del Pla d’ús i gestió.
Les lletres A-B-C-D són actuacions no contemplades en el Pla d’ús i gestió.
PERSONAL DE GESTIÓ, INFORMACIÓ, CONTROL I MANTENIMENT
Dotació de personal i equipaments a 31 de desembre del 2000
Àrea de Direcció i Administració
Ubicada a l’oficina d’informació del Paratge en l’Alberg Jaume I.
- Director. Màxima dedicació.
- Administratiu. Dedicació exclusiva tot l’any.
- Tècnic. Dedicació exclusiva tot l’any.
Àrea d’informació, control i vigilància
Ubicada a l’oficina d’informació del Paratge en l’Alberg Jaume I, i de forma itinerant per tot l’espai protegit.
- 2 persones fixes tot l’any. ( Tasques d’informació i control )
- 2 persones contractades 6 mesos. ( Reforç pels mesos d’estiu )
- Reforç de vigilància amb els Agents Rurals. ( Més presència d’aquests )
Àrea de manteniment i obres de petita envergadura
- 1 persona fixa tot l’any. ( Manteniment àrees de lleure i llocs de màxima afluència, fonts )
- Disponibilitat del Grup Sierra. ( Efectuar obres de petita envergadura )
Equipaments i material
- 1 vehicle. ( Director i tècnic )
- 1 vehicle. ( Personal d’informació i control, personal de manteniment de les àrees )
- Equipament de l’oficina d’informació i administració. ( Punts d’actuació 40/41 del Pla d’ús i gestió )
- Material i mitjans pel Grup Sierra. ( Punts d’actuació 11/23/25/26/38/39/41 del Pla d’ús i gestió, i punts A/B de noves actuacions no contemplades en el Pla )
Assemblea ordinària dels Amics del Paratge Natural de Poblet
El passat 19 de febrer es celebrà l’Assemblea Ordinària anual de la nostra Associació amb la següent ordre del dia :
1 - Resum d’actuacions de l’Associació durant l’any 1999
2 - Estat de comptes de l’any 1999
3 - Renovació dels càrrecs directius
4 - Pressupostos pel 2000
5 - Actuacions previstes pel 2000
6 - Torn obert de paraules
Els primer, segon i quart punts van ser aprovats pels assistents. En el punt tercer es procedí a la renovació de càrrecs directius quedant constituïda la Junta
Directiva de l’Associac ió de la forma següent :
President : Manel Martínez Garcia
Secretari : Christian Pomares Latorre
Tresorer : Joan Cartanyà Martí
Vocal 1er : Eloi Josa Cos
Vocal 2n : David Cartanyà Bove
Els membres sortins de la Junta Directiva foren : Jaume Pàmies Pagès, Antonia Cortès Artigues i Marc Perez.
En el punt cinquè sobre actuacions previstes per aquest any s’acordà seguir amb la publicació del Full Informatiu La Veu del Bosc. Així com la creació d’una pàgina WEB de l’Associació, que es troba en fase d’elaboració i que aviat estarà llesta.
Esperem poder-la presentar en el proper número. En aquest punt també s’acorda canviar l’estratègia envers els administradors i gestors del PNIN de Poblet ( ara Departament de Medi Ambient ), seguint una línia més reivindicativa sense deixar la línia portada fins ara de col.laboradors amb l’Administració.
Per últim s’acorda canviar el representant de l’Associació en la Junta Rectora del Paratge proposant el President de l’entitat Manel Martínez per substituir a Jaume Pàmies
Fauna - L’Àliga Perdiguera
L’àguila perdiguera ( Hieraetus fasciatus ), anomenada també cuabarrada, és el rapinyaire més representatiu d’aquestes contrades, on hi troba el seu hàbit adequat.
Aquesta espècie és sedentaria i es pot gaudir de la seva presència en aquestes muntanyes durant tot l’any.
La podem destingir en vol pel plomatge clar del pit i les ales fosques per sota, i sobretot, per la cua llarga i proveïda d’una barra fosca que en justifica el nom vulgar.
Els nius són arreglats pel que fa a l’estructura ja a l’octubre i el novembre, mentre que cap al desembre i gener en folren l’interior amb branques verdes. És en aquesta època quan s’observen els espectaculars vols amb fistons o amb branques que pel que sembla tenen la funció de sincronitzar la gametogènesi de tots dos consorts.
La posta de normalment dos ous, més rarament d’un, sol donar-se a la segona quinzena de febrer o al començament de març; els polls neixen a la primera quinzena d’abril i volen aproximadament 65 dies després.
La productivitat d’aquesta espècie és molt variable ja que depenen de les seves preses bàsiques com la perdiu i el conill, en constant pressió cinegètica.
Principal Objectius Organigrama ActivitatsPublicacions El Bosc de Poblet |