Fundació del monestir El bosc de Poblet va lligat sempre a la història del monestir, i es amb la seva fundació l'any 1152 quan pren el nom de "Poblet", que ve derivat de l'hortus populeli ( hort de la populeda ) lloc destinat a bastir el monestir en les terres donades per Ramon Berenguer IV a l'ordre del Cister. Juntament amb l'hortus populeli el Comte de Barcelona també fer donació de totes les terres necessàries pel manteniment de la comunitat de monjos cistercencs, de les quals la major part eren bosc i que encara en l'actualitat segueixen formant una important massa forestal. La importància del bosc en aquella època era molt important pels molts recursos i aprofitaments que se'n treien, especialment la llenya per la combustió i per la construcció, a part de les arnes d'abelles per aprofitar la mel i la cera, la pastura del ramats, l'aprofitament de les plantes medicinals, els tints, el carbó vegetal, la pasta per fabricar paper i inclòs l'extracció de productes destinats a l'elaboració de la tinta per escriure. Aquest fet produí que abans de finalitzar el S. XII els monjos ja tenien instal·lades tres granges en el mateix cor del bosc; Castellfollit, La Pena i el Titllar, que més tard van passar a ser cases forestals, excepte la de Castellfollit, que encara avui segueix com a residència dels monjos.
		Com ja hem dit la importància del bosc es molta, i els monjos cistercens des de sempre en prenen molta consciència i es converteixen en uns grans defensors, no tan sols per ser propietat seva, sinó que l'explotació que ells hi produeixen sempre va acompanyada de mesures proteccionistes per tal de no fer desaparèixer aquella gran font de riquesa. No es pot dir el mateix dels veïns dels pobles dels voltants, que al veure mermats els seus boscos per la roturació en terres de conreu hi troben en el bosc de Poblet un lloc on poder proveir-se de llenya per les seves llars o forns. La història a partir d'aquest punt es converteix en un seguit d'enfrontaments al llarg dels segles per qüestions de la llenya entre els monjos de Poblet i els veïns del pobles propers.

La desamortització de 1835

Amb la desamortització dels bens eclesiàstics produïts pel Decret de l'onze d'octubre de 1835, conegut com el decret de Mendizàbal, en que es suprimí les comunitats religioses, llevat de les que es dedicaven a l'ensenyament i a l’assistència d'infants pobres, la comunitat cistercenca de Poblet procedí a l'abandonament del monestir. Amb el monestir sense els seus protectors l’espoli fou imminent i ben aviat es comença amb la gran destrucció que va patir aquest monestir, però no tan sols fou el monestir el que va patir la destrucció, el mateix bosc tan mimat fins a les hores pels monjos també va patir les ires de la població que durant molts segles havia estat enemistada pel que consideraven un dret sobre el bosc el qual no se'ls reconeixia. A partir d'aquest moment i durant molts anys, al igual que passa amb el monestir, el bosc de Poblet s’anà degradant fins arribar a trobar-se erosionat en molts llocs degut a les tales massives i el desproporcionat pastoreig de ramats que es succeí. Ja l'any 1848 en un llibre sobre Poblet, el seu autor A. de Bofarull i Broca, fa un relat de la posició geogràfica del monestir, citant que es troba al peu d'una muntanya abans coberta de arbres, però la ma de l'home ha fet desaparèixer els vells i infinits arbres que la cobrien. També l'any 1871 en el diari El Tarraconense es pública un article en el que es denuncia el gran estat de degradació en que es troba el bosc de Poblet.

Bosc de l'Estat declarat d’utilitat pública.

Amb la desamortització totes les terres del monestir van passar a ser propietat del Estat, incloent el bosc de Poblet, i aquestes es posaren a subhasta pública per tal de passar a la propietat privada. Cal remarcar el fet que també el bosc de Poblet va estar en venda durant uns anys, però gràcies al esperit dels recent creat "Cuerpo de Ingenieros de Montes" (18 d'octubre de 1853) s’aconseguí convèncer als governants de l'útilitat dels boscos pel bé del país i que era una incoherència vendre els boscos del Estat, ja que amb la venda ben segur que molts serien talats amb els danys irreparables que això representaria. Així l'any 1855 s'aprova una llei en la que s'exceptua la venda d'una part dels boscos públics, amb aquesta llei el bosc de Poblet deixa d'estar en venda, per passar més tard, l'any 1859 a entrar en la "Clasificación General de los Montes Públicos" elaborada pel mateix Cos d'Inginiers de Monts i que serveix per classificar tots els boscos que han de continuar amb titularitat de l'Estat i exceptes de venda. Tres anys més tard, l'any 1862 es publica el "Catálogo de los Montes Públicos, exceptuados de la desamortización" on el bosc de Poblet esta catalogat amb el número 1 de la província de Tarragona. Aquesta titularitat pública del Estat s'ha mantingut fins l'any 1994 en que són traspassades les 2.276,130 hectàrees del bosc de Poblet a la Generalitat de Catalunya.

Reforestació i recuperació del bosc de Poblet L'any 1901 es creat el "Servicio Hidrológico-Forestal" el qual començà a actuar a Catalunya aquest mateix any amb la finalitat d'efectuar treballs de repoblacions. Un dels primer llocs d'actuació es al ara anomenat "Monte Poblet" degut al fort grau de degradació que pateix i que comporta fortes inundacions del riu Francolí, al no retenir les aigües per falta de la cobertura vegetal. Aquests treballs són realitzats per la 1ª Divisió del Servei Hidrológic-Forestal en un total de 8.766 hectàrees que comprenen el bosc de Poblet i el bosc de les Venas del Estat, el bosc del Comú de l'Espluga de Francolí i terrenys expropiats per l'Estat del terme de Montblanc. Concretament en les 2.276 hectàrees del bosc de Poblet s’efectuen els següents treballs : Repoblació de 1.600 hectàrees mitjançant l'arrabassament de les parts baixes del bosc, acompanyat de repoblació artificial; neteja de matolls i d'arbres defectuosos en 535 hectàrees poblades de pi, amb la finalitat de facilitat la repoblació natural. Així mateix el bosc es va vedar durant 20 anys amb la vigilància de quatre guardes forestals fixos, tres dels quals vivien en les cases forestals construïdes per tal fi, més un altre guarda als estius per la vigilància dels incendis.

A part d'aquests treballs, també s'efectua la construcció de 36 quilometres de pista forestal, 12 quilometres de senders, 7 refugis pels treballadors forestals, a més de les tres cases forestals abans citades, una a La Pena, un altra al Titllar i la tercera en el barranc de Castellfollit.
Aquests treballs de reforestació van ser molt importants i gràcies a ells i al seu manteniment avui podem gaudir de tota aquesta massa forestal que es el bosc de Poblet. També cal dir que aquesta repoblació i altres actuacions van ser presentades pel Cos d'Inginiers de Monts en una Setmana Forestal Catalana celebrada a Barcelona al novembre de 1929, com un exemple de reforestació a tenir en compte en altres actuacions a Catalunya.
Com ja hem dit el llegat d'aquesta tasca ens permet avui en dia de gaudir d'aquest bosc i per aquest motiu volem deixar el nostre sincer agraïment a tota aquesta gent que ho fer possible, dels quals encara tenim el seu record amb diverses plaques instal·lades en diferents llocs del bosc de Poblet.

Conservació del bosc, fins l'any 1980

El bosc de Poblet, al ser de titularitat de l'Estat sempre va estar administrat per aquest, fins l'any 1980 en que es va traspassar la política forestal a la Generalitat de Catalunya i aquesta en va assolir la seva gestió a pesar que la titularitat del bosc no li va ser concedida fins l'any 1994.
En aquest període de temps, des de començament de segle en que es va fer les grans repoblacions, fins el traspàs a la Generalitat, la conservació i manteniment d'aquest bosc va anar a càrrec dels diferents organismes que es van anar creant per tal de gestionar els boscos públics, primer, com ja hem dit va ser el "Servicio Hidrológico-Forestal" que durar fins l'any 1952 en que fou absorbit pel "Patrimonio Forestal del Estado", i aquest organisme en va fer la gestió fins l'any 1971 en que es crear l'I.C.O.N.A. (Institut per la Conservació de la Naturalesa), el qual ha perdurat fins els nostres dies.
Cal comentar que en tots aquests anys el bosc de Poblet va estar molt ben conservat, amb una guarderia forestal estable de set a vuit guardes i amb tasques de repoblacions i manteniment continuades. Un exemple, són els diferents vivers creats al voltant de les cases forestals dels quals també s'exportava planter pel Pirineus. Tota aquesta activitat, per desgracia va començar a desaparèixer amb el traspàs a la Generalitat, fins arribar al punt que no hi ha cap guarda exclusiu per el bosc de Poblet i les tres cases forestals no tenen cap ús, restant deshabitades i tancades.
Per ser justos, també cal dir que no totes les actuacions durant aquest temps van ser afortunades al nostre parer, el cas més emblemàtic es l'àrea recreativa de Fontades o més coneguda com Castellfollit, al costat mateix de la casa forestal que hi ha en aquest barranc, encara que potser es pot disculpar per el motiu que quan es va fer existia un control per part de la guarderia forestal i ara es tot el contrari, trobant-nos amb una àrea recreativa al cor del bosc sense cap mena de control amb el risc que això comporta.



Aprovació pel Parlament de Catalunya de la Llei 22/84

La tasca del Patronat de Poblet

Parlarem de Patronat de Poblet per que com ja hem dit al començament d'aquest informe, el bosc de Poblet sempre anat lligat en la història amb el monestir. El Patronat de Poblet va ser creat el 14 de juny de 1930 amb la finalitat de portar a terme la restauració del monestir i també per vetllar les restes que encara en quedaven. Aquest primer Patronat tant sols va durar sis anys ja que l'any 1936 va ser dissolt i no es va tornar a crear fins l'any 1939, encara que no van ser nomenats els seus membres fins l'any 1944. D'aquest darrer passem al tercer Patronat constituït l'any 1956 amb el qual es van aprovar les Ordenances del Patronat en les quals ja s'estipula una protecció pel entorn del monestir que avarca bona part del bosc de Poblet i sobre tot les terres de conreu més properes al monestir, establint una sèrie de normes i prohibicions que han portat al bon estat de conservació d'aquest entorn al dia d'avui.
Amb el traspàs de competències a la Generalitat de Catalunya el Ministeri de Cultura del Govern Central va subscriure l'any 1982 un conveni amb el Departament de Cultura de la Generalitat en el qual es constituïa el quart Patronat de Poblet presidit pel President de la Generalitat el Sr. Jordi Pujol, el qual es anomenat president executiu del Patronat. Amb la constitució d'aquest darrer Patronat s'estudia la necessitat de crear una figura de protecció pel entorn del monestir.

La necessitat d'una protecció per Llei

L'entorn natural del monestir de Poblet a principis dels anys 80 pateix un seguit d'impactes urbanístics que fan plantejar al propi Patronat de Poblet la necessitat de protegir tota aquella zona, si a més tenim en compte l’augment de visitants tant al monestir, com al bosc proper a ell, augmenta aquest esperit protector de l'entorn natural del monestir. Per aquest motiu el 9 d'abril de 1983 en una reunió del Patronat s'acordà que el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya redactés un projecte de Llei per obtenir una eficaç defensa i protecció de l'entorn natural del cenobi cistercenc. Al mes de març de 1984 es presenta el projecte de Llei a la Mesa del Parlament de Catalunya per la seva aprovació.
Cal esmentar que des de un principi aquest projecte de Llei esta elaborat amb la fi de protegir de futures actuacions urbanístiques l'entorn més immediat del monestir, com ho demostren els límits proposats, però el desig de protecció va més enllà, al menys en les intencions, i per aquest motiu es fa servir la figura de Paratge Natural per efectuar la protecció. Aquesta figura de protecció, contemplada en aquells moments en la Llei 15/1975 que regulava els espais protegits i modificada l'any 1985 per la Llei 12/85 de 13 de juny d'espais naturals, esta basada especialment en la protecció de la natura d'un espai reduït i per tant considerem de gran utilitat alhora de protegir el bosc de Poblet.
No tant sols són els membres del Patronat els que consideren necessària aquesta protecció, també hi ha veus de diferents estudiosos de la natura que des de feia temps demanen un tracte especial pel bosc de Poblet, posem com a mostra la primera edició del llibre Natura, ús o abús? Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans, escrit per una llarga llista d'experts de reconegut prestigi, com Ramon Folch i editat l'any 1976, on ja es remarca la importància i exclusivitat d'aquest indret.

La declaració de Paratge Natural d'Interès Nacional

El 9 de novembre de 1984 es aprovada pel Parlament de Catalunya la Llei 22/84. la qual diu en l'article 1 : Es declara Paratge Natural d'Interès Nacional una part de la vall del monestir de Poblet amb la finalitat de conservar-ne i defensar-ne el medi, de preservar-ne el paisatge, de defensar, conservar i restaurar el patrimoni natural i de protegir les explotacions agràries existents dins seu en el moment de fer aquesta declaració .Sembla quedar molt clar quines són les intencions de la Llei, ja no es tan clar el topònim de vall del monestir de Poblet, per que de sempre les valls d'aquest indret han tingut el seu propi topònim i no s’entén aquesta denominació al Paratge, a no ser pel fet que els límits de protecció s'extenen més enllà de les pròpies valls i per tant s'han d'inventar aquest nom.
La Llei també dicta un seguit de prohibicions dins del Paratge, que es poden veure en l’annex 1, però deixa molt clar que ulteriorment s'ha de fer un desenvolupament de la Llei així com plans, reglamentacions i d'altres mesures, que desprès de més d'onze anys de la seva aprovació encara no s'han realitzat.

Partició del bosc de Poblet

Els límits del nou Paratge Natural estipulats a la Llei 22/84 estan fixats de forma que avarquen unes terres de conreu al voltant del monestir amb l'objectiu abans mencionat de protegir el monestir de futures accions urbanístiques i parteixen el bosc de Poblet pel barranc dels Torners deixant tota la vessant solana fora de protecció, al igual que tot el barranc del Titllar. Igual passa a la zona alta del bosc doncs els límits tan sols arriben fins la cota 1000, quan el més lògic fora que arribessin fins el límit del terme municipal de Vimbodí. Aquest fet es incomprensible, i més si tenim en compte que tot el bosc de Poblet es de titularitat pública i per tan no hi poden haver interessos de particulars per tal que les seves terres no estiguin dins d'una zona protegida, tot el contrari que passa en la plana on les terres de particulars han estat incloses.
A aquest fet, podem afegir l'encert de incloure bona part del bosc del Comú de l'Espluga de Francolí en els límits del Paratge.