mill > esquema general

JOHN STUART MILL

esquema general


1. La vida i l'obra de Mill
2. Filosofia moral: l'utilitarisme
3. Formulació de l'utilitarisme
4. Alguns problemes amb l'utilitarisme
5. Filosofia social: la llibertat


1. La vida i l'obra de Mill

Trobeu informació sobre la vida de John Stuart Mill (Londres, 1806 - Aix-en-Provence, 1873) en múltiples indrets, com ara:

http://es.wikipedia.org/wiki/John_Stuart_Mill (en castellà)
http://plato.stanford.edu/entries/mill/ (en anglès)
http://www.iep.utm.edu/m/milljs.htm (en anglès)

En qualsevol cas, és rellevant que pareu atenció a la seva formació i el seu compromís amb la societat del seu moment.

Pel que fa a la seva obra, a les pàgines anteriors també en trobareu informació. Destaquen els següents textos:

És important que veieu que Mill escriu sobre diferents qüestions: teoria del coneixement, lògica, economia, etc., tot i que en el curs ens centrarem únicament en dos aspectes del seu treball: la seva filosofia moral i la seva filosofia social i política.

[tornar a dalt]


2. Filosofia moral: l'utilitarisme

La filosofia moral de Mill se centra en l'utilitarisme. L'utilitarisme és un sistema ètic segons el qual la vàlua d'una acció cal jutjar-la en funció dels beneficis que procura aquesta acció. El precursor de l'utilitarisme és Jeremy Bentham -amic del pare de John Stuart Mill, James Mill.

Distingim primer entre enunciats sobre fets i enunciats avaluatius. Així:

són enunciats sobre fets, mentre que:

són enunciats avaluatius o normatius (avaluatius els dos primers, normatiu l'últim).

Alguns d'aquests enunciats avaluatius són sobre qüestions morals. Fixem-nos que tot enunciat que sigui sobre una qüestió moral descansa, en últim terme, en un enunciat que és sobre una qüestió de fet. Així:

Finalment, hi ha qüestions morals de primer ordre i qüestions morals de segon ordre. Les qüestions morals de primer ordre són sobre fets particulars (com ara els exemples de més amunt). Les qüestions morals de segon ordre són sobre la fonamentació de les qüestions morals de primer ordre. Així:

De manera general, una qüestió moral de segon ordre es pregunta per què és el que fa que una acció X estigui moralment bé.

[tornar a dalt]


3. Formulació de l'utilitarisme

Com hem vist, l'utilitarisme és un sistema ètic segons el qual la vàlua d'una acció cal jutjar-la en funció dels beneficis que procura aquesta acció. Així, una formulació de l'utilitarisme és la següent:

o també

Però és clar que no haurem dit gaire cosa si no especifiquem quins són els beneficis que hem de maximitzar o, dit d'una altra manera, què és allò que té un valor intrínsec i hem de maximitzar.

La posició de Mill al respecte és hedonista. Per a Mill allò que té un valor intrínsec és la felicitat, de manera que el que ens demana l'utilitarisme de Mill és, en definitiva, que

La prova que ens dóna Mill de per què la felicitat és un bé en si mateix, constitueix un valor intrínsec, la teniu al començament del capítol 4 d'Utilitarisme (paràgraf 45 de les fotocòpies):

Així:

Per a Mill la felicitat és la persecució del plaer i l'evitació del dolor. Val la pena que relacioneu aquest plantejament amb el d'Epicur, en particular pel que fa a la persecució del plaer com a la millor forma de vida (la més valuosa).

Mill (capítol 3 d'Utilitarisme) vol mostrar-nos com les altres coses que es desitgen (béns, salut, etc.) són parts de la felicitat o passos previs en el camí cap a la felicitat. Altres utilitarismes no posaran la felicitat com el fi de les nostres accions, sinó altres qüestions (la igualtat, la justícia, la salut, etc.).

[tornar a dalt]



4. Alguns problemes amb l'utilitarisme

Si recordeu la fal·làcia naturalista, resulta que no podem passar d'enunciats descriptius ("això és A") a enunciats imperatius o que comportin deure ("cal fer A"). Fixeu-vos que 'desitjable', a (b) (en l'argumentació del paràgraf anterior), ens diu que la felicitat és una cosa que es desitja (ens descriu qiuina és la nostra situació al respecte de la felicitat); mentre que a (d) ens diu que la felicitat és desitjable (que s'ha de desitjar). Una crítica habitual a Mill és que cau en aquest problema ('desitjable' significa dues coses diferents en la seva argumentació: que es desitja, per un costat, i que s'ha de desitjar, per l'altre).

L'utilitarisme hedonista de Mill, com tots els utilitarismes, determina l'acció a fer en virtut de les conseqüències. Un problema és, és clar, si és possible mesurar i comparar els resultats d'una determinada acció, pel que fa a les conseqüències i en relació amb el benefici que causen, per determinar si l'acció s'ha de fer o no s'ha de fer.

De vegades l'aplicació de l'utilitarisme sembla anar contra les nostres intuïcions morals. Per exemple, si l'única manera de salvar a diverses persones innocents és matar a algú també innocent, sembla que l'utilitarisme ens diu que matem l'innocent, contra les nostres intuïcions morals (salvar més mersones maximitza la felicitat -la suma de les diferents felicitats de tothom. Amb tot, això no és el cas. Un utilitarista diria que aquesta situació no maximitza la felicitat perquè preservant la vida de molts innocents a costa d'un innocent al capdavall contribuïm a generar la incertesa i la desconfiança entre tota la població (i, per tant, creem més infelicitat). Certament haurem salvat més persones, però el fet que matem un innocent farà que tothom es consideri en situació de ser assassinat sense raó, la qual cosa genera desequilibri social, etc. Per tant, probablement en aquest cas no matar l'innocent és allò que cal fer perquè genera més felicitat (així doncs i malgrat la primera impressió, al capdavall l'utilitarisme coincidiria, per tant,amb el que ens diuen les nostres intuïcions morals). És per aquesta raó general que hem de mantenir promeses, no perjudicar persones innocents, etc. Malgrat tot si ningú, tret de nosaltres, sabés que la persona innocent és innocent, observeu que aleshores no generaríem cap desconfiança, temor, etc. matant la persona innocent, i sembla que, de manera estranya, l'utilitarisme ens impulsaria a fer-ho (recordeu l'exemple de l'assassí en sèrie i de la persona anònima a qui fem culpable (sense que la societat sàpiga que no ho és, de culpable) a fi i efecte de calmar els ànims i evitar pitjors conseqüències).


[tornar a dalt]


5. Filosofia social: la llibertat

A Sobre la llibertat Mill formula els paràmtres que han de regir l'ordre en una societat, prenent com a dret bàsic constitutiu de l'ésser humà la llibertat. Al capítol 4 comença dient:

o sigui que la idea és determinar en quins casos la llibertat individual es pot veure retallada per la societat. La resposta és:

i la manera com la societat pot retallar aquesta llibertat individual és atenent al principi del dany,que té dos requisits i que es formula seguidament:

Bona part del capítol 4 està abocada a mostrar casos concrets per acotar al màxim possible quan pot i quan no pot intervenir la societat en les accions dels individus.

Mill està assumint que les persones, a partir de l'edat adulta, som éssers capaços de decidir per nosaltres mateixos el camí cam a maximitzar la felicitat. Hi ha una correspondència entre aquest maximitzar la felicitat i el principi del dany: podem desenvolupar aquelles accions que condueixin a la nostra felicitat sempre i quan això no danyi els drets bàsics dels altres ciutadans. Resulta particularment i·luminador el poder que Mill atorga a la llibertat: la responsabilitat de la societat acaba allà on l'ésser humà ja s'ha format:

més enllà d'aquí no pot interferir. Observeu la relació d'aquesta tesi amb les teories liberalistes en economia que el propi Mill va elaborar.

[tornar a dalt]