-Quim!!!

En Quim, amb satisfacció, s'acaba d'eixugar amb la màniga els morros untats de tallarines amb sofregit de tomàquet i ceba. Ara, sobtat amb el crit de la seva mare, posa cara de circumstàncies, mentre per dins pensa que no n'hi ha per tant.

-Quim!!!

Ara sí que s'ha embolicat la cosa. La mare acaba de trobar, a dins de l'armari de la roba d'en Quim, al primer calaix, barrejats amb els mitjons i els mocadors, un munt de cucs de seda i de fulles de morera. I al segon calaix, amagada a sota de les samarretes i amb un tomàquet mig rosegat i sucallós al costat, la tortuga. Però, per què s'enfada tant la mare? És que no li agraden els animals? En Quim no ho entén...

-Quim!!!

Han desaparegut totes les plantes del balcó. Totes. En Quim, desconcertat, amb les estisores de la cuina a una mà i una galleda de plantes tallades a l'altra, no sap què passa ara. Ha vist al carrer com els jardiners esporgaven els arbres i els rosers, i ha decidit arreglar les jardineres de la mare i donar-li una sorpresa. Per què fa ara, doncs, cara de tant enfadada?

-Quim!!!

Mentre buscava un llapis per dibuixar, a en Quim li han caigut per terra tots el àlbums de segells del pare. Tots els segells s'han escampat. En Quim s'ha posat a endreçar-los: els de color vermell tots junts, els blaus en un altre àlbum, els de molts colors en un altre... I, per tal que no tornin a caure, hi ha posat una mica de cola. Ho ha fet bé, a consciència.

-Quim!!!

En Quim, amb el pal de fregar a la mà, mira sorprès la cara congestionada de la seva mare. Sense adonar-se'n, ha trepitjat un tub d'adhesiu que li havia caigut de la taula, i la moqueta nova s'ha embrutat una mica. Però de seguida, amb força sabó i lleixiu, s'ha posat a fregar-ho... Per què diu sempre la seva mare que no té curta de les coses?

-Quim!!!

En Quim s'estava furgant el nas amb el dit. Dona tan de gust! Després, amb les mandonguilles, ben rodonetes, feia punteria a la torreta del ficus. Són un bon adob per les plantes, pensa en Quim. Llàstima que la seva mare no ho pugui suportar!

-Quim!!!

Just quan té la pica del lavabo plena del tot i pot començar a gaudir de debò xipollejant apareix la seva mare: " que si es mulla les mànigues, que si esquitxa el terra, que si ensabona el mirall, que si fa caminets amb la pasta de dents... i que, en canvi, la cara, que és el que li havia dit que es rentés, és l'únic que té eixut". Uf! Quina mare més pesada!

Quim!!!

A en Quim se li ha escapat una gran ventositat. A veure, si li feia nosa a dins, què n'havia de fer? Conciliador, explica a la seva mare el que ha après a l'escola; que les ventositats són emanacions de gas metà, i que el metà, com el butà, pot servir per fer anar els fogons o l'estufa. Només falta que algú trobi la manera d'aprofitar-los. Però la seva mare li diu que no despisti. Se sent molt incomprès, en Quim.

-Quim!!!

Avui és el sant de la seva mare, i en Quim ha volgut donar-li una sorpresa. La seva mare, al tornar d'anar a comprar, l'ha trobat a la cuina, remenant a dins d'una palangana una pasterada de farina, llet i sucre. Com és que la seva mare no està contenta? Sí que es veritat que s'ha esquitxat una mica, i que han caigut a terra els quatre ous que volia posar al pastís, i que se li ha vessat el primer paquet de llet que ha obert, i que el pot de sucre ha caigut i s'ha trencat, però vaja, tampoc calia enfadar-se, era un pastís per a ella!

-Quim!!!

Amb les botes plenes de fang damunt de la catifa del rebedor, en Quim, amb cara d'incomprès, mira la seva mare. Per què no s'adona, ella, que ell ja vigila i avui no ha portat cap bola de fang per fer figuretes a la seva habitació? Mai està contenta, la gent gran...

-Quim!!!

Ja l'han tornat a enxampar! Mira que hi té una bona mania, la mare, amb això que per ficar-se al llit s'ha de posar el pijama. Cada dia igual, vestir-se al matí, desvestir-se al vespre, posar-se el pijama, treure-se'l al matí... i tot plegat per a res, perquè vestit també es dorm la mar de bé. A més, per dormir, les sabates sí que se les treu, així que no n'hi ha per tant!

-Quiiiiim!!!

En Quim, procurant no fer cap soroll que el delati, està amagat a sota del llit. Se'l veu una mica esverat; potser sí que aquest cop l'ha feta una mica massa grossa... Quina n'haurà fet ara, en Quim, que s'ha hagut d'amagar a sota del llit?
 

.