Em dic Lluís Pintacels, acabo d'arribar de treballar i estic molt cansat.
Els dies que plou i fa sol, com avui, són molt esgotadors.
Perquè, sabeu? La meva especialitat és pintar Arcs de Sant Martí.
És clar, al cap de l'any treballo pocs dies, però els dies que treballo... ui!, els dies que treballo tinc una feinada terrible, haig d'anar molt de pressa, pintant Arcs de Sant Martí per tot arreu.

I no us penseu pas que és fàcil, això de pintar Arcs de Sant Martí.
S'han d'ajustar molt bé els colors, posar-los ben ordenats i fent un arc perfecte.
I a més, has de fer servir unes escales molt llargues: enfilar-te amunt amb els pots de pintures, els pinzells i el compàs, vigilant de no caure!
No, no és pas fàcil, ser un bon Pintacels.

De tant en tant, els Pintacels fem cursets de perfeccionament.
Perquè això de pintar Arcs de Sant Martí és més complicat del que sembla. Segons si les gotes de pluja són petites o grans, i segons las posició del sol, els Arcs de Sant Martí s'han de pintar més petits o més grans, a un lloc o un altre.
Tot això està molt ben indicat al Llibre dels Pintacels.

Hi ha un altre llibre que es diu Guia dels Arcs de Sant Martí Dobles.
Ho sabíeu, que hi ha Arcs de Sant Martí Dobles?
N'heu vist algun alguna vegada?
No passa massa sovint, però quan hi ha un dia favorable els Pintacels estem molt contents, perquè ens podem lluir i demostrar tota la nostra habilitat.
I els cels i els paisatges, amb un arc doble, són tan encisadors...

I encara hi ha un altre llibre, el més complicat de tots, el Manual d'Arcs Especials.
Sabeu que des de dalt d'un globus es pot arribar a veure un arc rodó del tot?
Sort que hi ha poca gent que va en globus, perquè realment, pintar aquests arcs ens dona molta feina, molta.
I sort també que som una bona colla de Pintacels i tenim la feina ben repartida.

Jo sóc el Pintacels 5.371, en Lluís Pintacels de Picamoixons.
És clar, el món és molt gran, i quan plou i fa sol a tot arreu calen molts Pintacels, si no seria impossible pintar tots els Arcs de Sant Martí corresponents: rodons pels qui van en globus, al mig del mar pels mariners, a dalt de les muntanyes pels alpinistes...

Però vosaltres ara deveu estar pensant: com és que quan plou i fa sol, i va sortint un Arc de Sant Martí, no es veu cap Pintacels?
Oi que penseu això?
Dons és molt senzill. No se'n veu cap perquè els Pintacels treballem tan i tan de pressa que quan treballem és com si fóssim invisibles.
Sí, perquè si no anéssim tan de pressa, quan acabéssim de pintar l'arc potser ja no plouria, o ja no faria sol, o les dues coses alhora. I tot seria un embolic.
Per això cal anar tan de pressa; i per això és tan cansat, l'ofici de Pintacels.

Vosaltres segurament alguna vegada heu vist un arc a mig fer, o només amb la punteta d'un extrem, oi que sí?
I el que ha passat és això, que el Pintacels que el feia, tot i anar molt de pressa, no ha tingut temps d'acabar-lo.
Imagineu-vos que anéssim més a poc a poc i que fóssim visibles... només podríem fer petits bocinets d'arc, mai un de sencer! Seria una llàstima!

Perquè el que és important de debò és que quan plou i fa sol surti l'Arc de Sant Martí, com més bonic millor.
Que se'ns vegi o no se'ns vegi, això no té cap importància. I com que no en té, no n'hi donem.
Sí, als Pintacels no ens agrada complicar-nos la vida.

Avui, com us explicava abans, ha estat plovent i fent sol des del matí fins al vespre, i he hagut d'estar tot el dia treballant.
No he tingut temps ni d'esmorzar ni de dinar ni de sopar. I ara, és clar, tinc una gana terrible.
Però ha estat molt bonic: anar omplint tot el dia el cel d'Arcs de Sant Martí, cap de ben igual.
I és que són tan bonics, els Arcs de sant Martí...

I també és molt bonic veure la gent com se'ls mira contenta.
Sí, quan veus la gent contenta i riallera mirant un Arc de Sant Martí, et sents útil. T'adones que la teva feina és realment molt important.

I avui també estic content perquè per la ràdio han dit que demà ni plourà ni farà sol.
Serà una meravella, m'estaré tot el dia mandrejant i descansant. A mi m'agrada molt treballar els dies que tinc feina, però els dies que no en tinc també m'agrada molt mandrejar.
Passejar tranquil.lament, mirant els colors de les papallones, els colors dels roures i els fajos, els colors de les roselles i les margarides, els colors dels cels els capvespres...

Hi ha també una raó molt important per la qual els Pintacels només treballem de tant en tant. I és que això dels Arcs de Sant Martí precisament és tan encisador perquè només passa poques vegades, de cop i volta, per sorpresa.
Si passes cada dia, seria igualment bonic... però segurament no ho sabríem apreciar.

És veritat, la gent, amb aquestes coses, som una mica estranys.
Per exemple, us imagineu que només veiéssim el sol dos o tres cops a l'any?
Aquests dies serien tan extraordinaris, tan fantàstics!
Però ens acostumem tant a veure'l cada dia que ja no ens adonem del meravellós que arriba a ser.

Sí, la gent, de vegades, som una mica estranys...
Però vaja, jo només sóc un Pintacels, i la meva feina no és pas parlar d'aquestes coses.
És veritat. La meva feina és pintar Arcs de Sant Martí. Enfilar-me cel amunt lleuger, fer de pressa arcs perfectes i pintar-los ben acolorits i bonics.

Així que us deixo i me'n vaig a repassar una mica el Llibre dels Pintacels. I a fer una mica de gimnàs, per tal de poder-me enfilar el proper dia que plogui i faci sol més de pressa i més àgil per les llargues escales de pintar els arcs.
Vosaltres, però, quan veieu algun Arc de Sant Martí, recordeu-vos d'en Lluís Pintacels, i del molt important i bonic que és l'ofici de tots els Pintacels, encara que ningú els vegi.

Sí, sense Pintacels no hi hauria Arcs de sant Martí.
I sense Arcs de Sant Martí la vida seria una mica trista.
Per cert, a vosaltres us agradaria, de grans, fer de Pintacels?
Us agradaria?
Fer de Pintacels, o de Pintasonriures, o de Pintaesperances...
En aquest món tan gran, hi ha tantes coses boniques a fer!

.