Hi havia una vegada un somrís viatger que anava pel món buscant un cor en el qual instal.lar-se i una boca i uns ulls des dels quals fer-se albirador.

Aquell somrís havia nascut molt lluny, en un misteriós país de núvols de colors i fonts tornassolades.

A força de caminar, es va anar acostant als camins fressats pels éssers humans, a les terres de conreu i als poblets.

Fins que un bon dia, caminant per un fondal, de cop i volta, va trobar-se amb un cor gros com una casa de pagès, ombrívol i solitari, tancat i barrat amb set panys, set claus i set forrellats.

De primer moment, el somrís es va espantar una mica. Mai no havia vist res tant profundament trist; gairebé feia basarda. I va dubtar, pensant que potser era millor allunyar-se d'allí i buscar algun altre cor no tan solitari i més accessible.

Finalment, però, va decidir que valia la pena arriscar-se i, sense rumiar-s'ho més, va escolar-se decidit forat endins per un dels set panys d'aquell cor tan clos, feréstec i glaçat.

No s'hi veia gens ni mica, allí dins. La foscor i l'olor de resclosit ho omplien tot. Feia molt de fred. Va encendre un misto i va fer un forat enmig de les tenebres. I allò que llavors va veure el va tornar a espantar i arraulir, fent-lo dubtar novament de la seva decisió de ficar-se a dins d'aquell cor.

Tot estava teixit i creuat de llòbregues i sinistres teranyines. Teranyines de pors molt antigues, teranyines de vells ressentiments, teranyines de malfiances seculars... Pertot arreu s'enfilaven i davallaven munts i més munts de polsegoses i tètriques teranyines; teranyines d'ansietats, d'inseguretats, de desamors, de profunds tedis i avorriments... Era una visió veritablement aclaparadora.

Tanmateix, el somrís, havent decidit ja que ell volia seguir endavant passés el que passés, es va arremangar i es va posar a feinejar amb gran delit. I no va deixar l'escombra ni el drap de la pols fins que allò va quedar net i polit com un cel després de bufar la tramuntana.

Va omplir vint-i-cinc senalles de les grans, i ben caramullades, amb les teranyines que va treure. Va ser una feinada terrible!

Llavors, havent acabat la neteja, tota animada i contenta va començar la segona part de la feina: va començar a obrir els pots de colors especials que portava, i amb la bondat, amb la confiança i amb l'alegria va anar pintant tot l'interior d'aquell cor, fins i tot els raconets més petits i amagats.

La transformació va ser tan gran que ningú no ho hauria dit, que fos el mateix cor ombrívol i fosc d'abans. El mateix somrís estava sorprès d'aquella transformació. Alegrement sorprès i content, tot i que la veritat és que ell, com que era molt optimista, en tot moment havia confiat en acabar obtenint aquell resultat.

Havia passat bastant temps, des del dia que el somrís s'havia ficat a dins d'aquell cor. No havia estat una feina gens fàcil, el somrís ho sabia. Però havia valgut la pena, molt, tan gran havia estat el canvi.

Tan gran era la transformació que els panys i els forrellats, avergonyits de continuar mantenint les portes tancades, van començar a grinyolar i a girar. I aquelles grans portes, tancades des de feia tants i tants anys, es van començar a obrir de mica en mica, deixant entrar el sol amb tota la seva lluminositat i claror.

Aleshores, amb el cor ja ple de claror, net i pintat amb els colors més alegres, el somrís es va anar enfilant amunt, i es va anar escampant serenament per la boca i els ulls d'aquell cor.

Quina delícia -pensava el somrís- somriure des d'allí i anunciar pertot arreu la claror i la llum d'aquell cor!

Quina delícia i quina meravella!

Però la meravella més gran va ser més tard, quan, de mica en mica, aquell somrís es va adonar que li començaven a néixer, a les comissures dels llavis i dels ulls, uns somriures petitons. Uns petits somriures molt eixerits i trempats, autònoms i desitjosos de fer camí.

Delerosos de fer camí i de trobar uns altres cors que els estiguessin esperant -encara que aquests cors potser no ho sabessin i es pensessin que no esperaven res ni ningú-, i unes boques i uns ulls des dels quals somriure i omplir de llum la vida.
 

.