Tenia petits estalvis de temps a dins de la guardiola. Aquella carícia no feta, aquella conversa evitada, aquella posta de sol no gaudida...

I engrescat amb aquell petit capital inicial, amb l'afany d'ampliar-lo, de mica en mica va anar eliminant també les tertúlies de sobretaula, les passejades per la devesa, les partides de dominó i de la petanca, les cartes a les amistats, i tota aquella mena d'activitats inútils i improductives.

Alhora, amb el propòsit de ser més efectiu i no despistar-se es va comprar unes ulleres de sol ben grans i ben fosques, per tal de no veure's obligat a saludar pel carrer. Saludar pel carrer ho trobava profundament molest i, a més, si a sobre volia ser una mica amable -encara que només fos per a quedar bé- comportava una pèrdua de temps inadmissible, absolutament desproporcionada.

També es va comprar un abric de coll alt que li evitava la temptació de mirar cap als costats i distreure's, i un barret ben ample que li permetia ignorar permanentment tant la claror daurada del sol com la llum misteriosa de la lluna i dels estels.

Tenia les idees clares: sabia que si volia acumular un bon capital calia que tingués cura fins i tot dels més petits estalvis. No es podia pas permetre el luxe, per exemple, travessant una plaça ajardinada, de distreure's mirant els rosers florits. 0, encara pitjor, aturar-se i encantar-se ensumant amb delectació i sense presses l'olor de les roses, malaguanyant així uns preciosos segons, o potser fins i tot algun minut sencer. La possibilitat d'una pèrdua de temps d'aquestes dimensions literalment l'esgarrifava, així que calia prendre totes les precaucions.

És clar, al cap de relativament poc temps ja tenia un capital considerable, i llavors va adonar-se que era malaguanyar-lo, si no el feia produir. Calia invertir-lo. I bé, per tal de fer-lo augmentar amb uns bons interessos.

No li va costar gaire decidir-se. De seguida va veure dues opcions molt clares, amb una rendibilitat completament assegurada. I sense dubtar, ràpidament va començar a decantar-se pels menjars precuinats i enllaunats i, alhora, per la informatització total en tots els àmbits de la seva vida. De seguida va intuir que eren dos camps amb un potencial estalviador fabulós i, per tant, va decidir capbussar-s'hi de ple.

No anava equivocat. A partir de llavors, el seu patrimoni va anar augmentant a passes de gegant. Íntimament casat amb l'electrònica i amb els succedanis alimentaris de tota mena, va anar sentint com se li engrandint la seva llibertat estalviadora.

Era lliure, completament lliure per estalviar fins i tot el més petit instant! Vivia a un ritme creixentment frenètic, i aquest frenesí l'apassionava. De pressa, de pressa, cada vegada més de pressa, sempre més de pressa... Desplaçant-se amb els cotxes més ràpids, amb els nous trens d'altíssimes velocitats, amb els avions supersònics, ja només veia al seu voltant, en lloc de persones, anònimes siluetes boiroses, en lloc de paisatges, imatges borroses i indefinides, en lloc del sol o la lluna, els múltiples indicadors digitals de totes les electroandròmines que l'envoltaven.

Ja no hi havia absolutament res que el distragués de la seva obsessió estalviadora. Assegut davant del seu potentíssim i rapidíssim ordinador i menjant salsitxes de plexiglàs anava omplint de minuts, de segons i de dècimes de segons la seva cada vegada més plena guardiola del temps.

S'havia convertit en un veritable potentat, amb una fortuna personal de milions i milions de segons estalviats.

Evidentment, per tal de no ser destorbat, per tal que no res interferís la seva tasca estalviadora, havia tallat totes les connexions amb el món quotidià, amb el món dels sentiments, amb el món real. Ni el plor més desconsolat ni la rialla més alegre, fos de qui fos, ja no tenia cap via d'accés al món aïllat i solitari que ell, per tal de no alterar la seva metòdica labor estalviadora, s'havia anat construint.

La seva eficiència i la seva soledat eren insuperables. I no parava. Cada vegada estalviava més, cada vegada anava més de pressa, cada vegada era més gran la seva fortuna... Veure'l passar -rabent, accelerat, inaccessible-, era com sentir un disc de 33 revolucions posat a 78, o a 7.800 revolucions. Angoixosament fabulós: l'expressió del més pur i veritable frenesí, l'autèntica buidor en moviment.

En Claudi Modern, un home normal i corrent.

.