Josep
Pla: Guia de Catalunya. (fragment)
"Des del camp, les muntanyes llunyanes són entrevistes
com si fossin una irrealitat, com un somni llunyà. Són un simple
color: blavós, malva, violaci, ametista o perla, segons la llum canviant,
la puresa atmosfèrica o el vent que s'entaula. El Montsant, la serra la
Llena, la Mussara, el tossal de la Baltasana, acaben, però coneixent-se
per llur configuració, dorsos amables de les muntanyes, com formes humanes.
Tenen a la comarca una presència tan constant, es converteixen en una obsessió
tan imperativa, que acabeu pujant-hi d'una manera inevitable. Des d'aquests cims,
veieu el camp a través de la literatura romàntica d'un vast panorama,
d'un panorama amplíssim, dolç, quiet i boirós. Al fons es
veu el mar...La sístole i al diàstole de la vida a les terres tarragonines
és, al meu entendre, accionada bàsicament per un desig d'ascensió
dels de les terres baixes cap a les muntanyes llunyanes, i per un desig de sentit
oposat de la gent de dalt de planejar cap al camp. Pujar i baixar; baixar i pujar;
vet aquí l'esquema de la vida humana"
Josep Pla (Guia
de Catalunya)
Tornar
a la pàgina principal