El món de les construccions de pedra seca.

Caminant pels itineraris descrits en aquesta guia i pels camins del Tarragonès en general, hi trobareu un gran nombre de construccions realitzades amb pedra seca.
Ajuden a conformar el paisatge de la comarca i configuren la personalitat pròpia que ens agermana amb les comarques veïnes on també se n'hi troben.
De les construccions de pedra seca que es poden trobar les més conegudes són els marges, que ens transmeten la sensació d'ordenació del territori, de disciplina; unes altres construccions que destaquen per la seva vistositat i estranya bellesa són les cabanes de pedra seca. Sóc un declarat admirador d'aquestes construccions i he procurat destacar en cadascun dels itineraris totes les cabanes de pedra seca que deixàvem prop del camí; el modest objectiu és que amorosim els nostres ulls d'aquestes construccions rurals amb tanta identitat. Ens sorprendrà veure'n moltes en mal estat, a punt d'ensorrar-se o algunes que ja han dit prou i s'han enfonsat. Coneixent-les serem capaços d'apreciar-les i així fer tot el que estigui a les nostres mans per a la seva conservació futura.
Per tal de donar a conèixer el món de la pedra seca amb l'esperit d'aportar d'aquesta manera el petit gra de sorra per a la seva conservació, crec oportú donar unes breus pinzellades sobre aquestes construccions.

Origen

No es coneix del cert l'origen i emplaçament d'aquestes construccions. Se'n troben de semblants a l'estil mediterrani en indrets molt llunyans com ara l'Índia o Zimbabwe. Els experts opinen que possiblement cal fixar l'origen en el Pròxim Orient i amb la posterior invasió musulmana de la Península Ibèrica a principis del s. VIII devien escampar aquest tipus de construccions per tota la costa mediterrània.
Als Països Catalans se'n troben a les comarques del sud de Catalunya , però també a les Garrigues, al Bages i a l'Alt i el Baix Empordà. Al País Valencià se'n troben al Maestrat i en altres zones interiors, mentre que a Ses Illes tenen la variant de ser construccions de finalitat funerària. També se'n troben a França, Grècia, Xipre, Malta, Creta, Tunísia i a la resta del Magrib.

Tipus de Construccions

Camins: Per evitar l'erosió dels camins amb fort pendent o els terrenys argilosos s'empedraven situant les pedres de cantell, perpendiculars al pendent i amb aigüeres els llocs precisos per evacuar-ne l'aigua en cas de pluja.
Els camins empedrats són una joia en perill d'extinció. La majoria han desaparegut per la necessitat d'obrir camins més amples i pistes forestals per a que hi poguessin passar tota classe de vehicles. Els que queden, cada cap de setmana pateixen els embats i estralls de les motos que, amb tota impunitat malgrat les lleis que els hi ho impedeixen, circulen per les nostres muntanyes.

Marges: Per tal de salvar els desnivells del terreny i evitar esllavissades es construeixen els marges. Poden ser bancals (si són perpendiculars a la vall) o bé feixes (si van paral·lels pel vessant del pendent del terreny)
De l'acció de fer marges se'n diu margenar i el margener/a és la persona que els construeix. Per fer-los primer fa una rasa amb una aixada o xapo i es dipositen les pedres més grans. Si el pagès és escrupolós tira el cordell per fer-lo recte i va posant pedra sobre pedra. A la cara interior es posa el reble que és el conjunt de fragments de pedra, maons etc amb els quals s'omple els buits entre pedres grosses en construir o adobar el marge. El reble és la part més important del marge perquè fa que s'assentin bé les pedres i en cas de pluja drena l'aigua evitant que es tombi el marge.
Actualment sovint els descobrim dins el bosc i són el signe inequívoc que antigament aquella era una àrea conreada. La importància dels marges per evitar l'erosió del terreny és importantíssima i segueixen realitzant aquesta funció. Ho podem apreciar en indrets de conreu abandonats que han patit un incendi forestal després de cobrir-se de bosc. La contenció que fan els marges d'aquests terrenys tan susceptibles de ser erosionats és molt remarcable.

Parets: Les trobem per delimitar finques, separar la finca d'un camí, per protegir-la del vent o simplement per emmagatzemar d'una forma ordenada la pedra de què es disposa.

Masos: Explotació agrària tradicional centrada en un habitatge bastit en funció d'aquesta explotació.

Cabanes: Construccions destinades a l'aixopluc. Construïdes generalment al marge d'una feixa o bancal amb coberta de pedra de mig punt que pot arrencar de terra o de parets laterals de poca alçada. Damunt la volta sol haver abeurada de calç o argamassa per donar-hi més rigidesa i impermeabilització. Finalment si sol posar argila per evitar l'entrada d'aigua. Al sostre hi podem veure sovint els típics lliris plantats per aprofitar que amb les arrels cohesionin i compactin el sostre.
En cas de molta feina s'adequaven per passar-hi la nit. Aleshores tenien llar de foc, pallissa i lleixes. Se les anomena també barraques.

Perxes: Construcció senzilla formada per dues partes i un sostre fet de branques d'olivera o ametller. S'encaraven a migdia i servien per assecar els fruits.

Mines d'aigua: Es construïen per tal de millorar la captació d'aigua d'una font.

Pous: Per regar

Basses: Per recollir aigua per abeurar els animals. És curiós contemplar-les buides. Si són prou profundes veurem unes escales per poder baixar i pujar del fons.

Cisternes: Per emmagatzemar aigua pel consum humà. Estaven enterrades per facilitar-ne l'entrada d'aigua i mantenir-la fresca a l'estiu. Per protegir la cisterna es construeix una capelleta d'on penja la galleda per treure l'aigua. Solen tenir una porta per evitar l'entrada d'animals i protegir l'aigua de la pols. Generalment les cisternes es troben al costat d'un mas o d'una cabana de pedra seca i així la cobertura de la construcció pot ser utilitzada per captar l'aigua

Altres construccions de caire més industrial: molins, forns etc o de tipus agrícola, com són les trones al voltant dels garrofers.

Usos Actuals

Després de les darreres dècades en que l'abandonament d'aquestes construccions ha estat accelerat, darrerament està naixent la consciència de protegir-les per la incipient consciència de protegir allò que ens pertany culturalment i que estem deixant perdre.
Per altra banda en els últims anys les barraques estan cobrint altra vegada el paper d'aixopluc que tenien inicialment. Són els primers refugis per als darrers treballadors agrícoles, bàsicament de procedència magrebina. Curiosament l'inici d'aquestes construccions a casa nostra es deu a la invasió musulmana de la península. Ells ens van deixar un importantíssim legat cultural que hem aprofitat durant segles. Les cabanes de pedra seca en són una mostra. Ara els hi podem oferir un primer aixopluc precari, però com a mínim una primera teulada com a base ferma de la convivència present i futura que hem de tenir. Crec que és un bon senyal que el primer acolliment que donem a alguns d'aquests immigrants vingui dels primer musulmans que ens van visitar, és una mostra de l'agermanament que hem de tenir ambdós pobles per permetre'ls-hi una integració fàcil i digna a casa nostra, a la nostra cultura i a la nostra llengua sense que això signifiqui que ells hagin de perdre els seus orígens. Ells tenen el deure de posar l'altra cinquanta per cent.
Trobarem algunes d'aquestes cabanes amb mostres d'estar habitades. Segur que aquest fet n'assegura una mica més la conservació.

Tornar a la pàgina principal