Camins marcats del Tarragonès.

El Tarragonès no és terra on s'hi practiqui d'una forma intensiva l'excursionisme, però sí que com a totes les comarques del Camp de Tarragona hi ha força vitalitat excursionista. Tot i ser gent nascuda i que viu al Tarragonès solen practicar la seva afició en les muntanyes de les comarques veïnes. En canvi, sí que hi són molt habituals els que practiquen la modalitat de bicicleta de muntanya (BTT) i els caps de setmana els camins que envolten principalment la ciutat de Tarragona s'omplen d'aquest col·lectiu. Persones que van a caminar o passejar també n'hi ha força, i en els darrers 5 anys l'augment ha estat espectacular, però tot i aquests arguments, gent que camini pel Tarragonès amb propòsit excursionista, amb tot el que aquest mot suposa, n'hi ha molt pocs, poquíssims.
En els darrers anys els boscos del Tarragonès s'ha omplert de camins marcats amb mil i un senyals de pintura. La meva opinió és que el gran nombre se senyalitzacions desvirtuen l'excursionisme. Un excursionista mai pot ser una persona que segueix senyals de pintura per la muntanya. Això ho fan els senderistes i sobretot aquelles persones que sense un coneixement d'un territori esmercen unes hores de lleure anant a la muntanya i per evitar complicacions segueixen un itinerari marcat.
On hi ha una marca de pintura no cal ser gran coneixedor de la muntanya per seguir un camí i és en aquest fet on radica per a mi la idea que no se n'haurien de marcar tants. El propòsit no és dolent, però marcant camins i no explicant res més, provoques que la gent es prengui la caminada simplement com un esport molt saludable, però ignori punts importants com l'orientació i a més, li sigui totalment prescindible el mapa o una guia. Si no mira un mapa o una guia difícilment sabrà tenir visió global del territori, difícilment sabrà el nom dels camins i dels boscos i de les fonts. Els camins marcats es tornaran trescats i amples i els altres s'aniran perdent, oblidats en la penombra provocada per l'oblit d'un pot de pintura que va passar de llarg.
I el pitjor és que una marca de pintura la poden seguir perfectament no tan sols gent que va a peu o a cavall o en bicicleta, sinó que crida molt l'atenció als qui van en moto. Donar gas és absolutament fàcil, avances ràpidament i el fet de recular un camí no és cap problema, per tant aquest col·lectiu sol ignorar totalment qualsevol interpretació de la muntanya amb un mapa. Ells simplement "proven" camins i com més visible sigui un camí, més probable és que hi passin. Les marques de pintura són especialment atraients per als motoristes i l'estat lamentable de molts d'aquests senders marcats així ho demostra.

Malgrat tot, es podria parlar d'uns camins marcats d'una forma normalitzada i acceptada per gairebé tothom. Es tracta dels Senders de Gran Recorregut, Petit Recorregut i Senders Locals. Durant les explicacions dels itineraris del llibre s'hi farà referència en molts casos amb les seves inicials tal com es coneixen habitualment: GR per dir Sender Gran Recorregut i PR per dir Sender de Petit Recorregut. Un GR té longituds superiors a 50 km mentre que un PR ha de tenir una longitud entre els 10 i els 50 km. En aquest llibre no es recorre en cap cas un sender local (SL)

Els colors de pintura amb els que estan marcats aquests camins són:
- Sender Gran Recorregut (blanc i vermell)
- Sender Petit Recorregut (blanc i groc)

A la comarca del Tarragonès hi trobem els següents GR i PR:
GR 172: En el tram Tarragona- El Catllar - Renau- Nulles (Alt Camp)
GR 65-5: En el tram Constantí - La Selva del Camp (Baix Camp)
GR 92: En el tram Bonastre (Baix Penedès) - Pobla de Montornès - La Nou de Gaià- La Riera de Gaià - Tarragona - Constantí - Vila-Seca - Cambrils (Baix Camp)
PR 1: De Reus (Baix Camp) a Puigpelat (Alt Camp) (25.6 km), en el tram que passa per Vilallonga
PR 15: Del Serrallo a Sant Pere i Sant Pau (8 km)
PR 28: De Vila-Seca a Colldejou (Baix Camp) (28 km), en el tram que surt de Vila-Seca
PR 93: De Renau a Santes Creus (Alt Camp), en el tram que surt de Renau fins a Bràfim (Alt Camp)

L'estat de la pintura és molt diferent segons l'actualització que tinguin. A més s'ha de tenir molt en compte que contínuament s'eixamplen camins, es cremen boscos, s'amplien urbanitzacions, etc.

Hi ha hagut altres intents de camins marcats i de fet molts municipis han marcat els seus voltants amb algun altre color de pintura i fins i tot n'han editat algun fulletó complementari. Siguin més o menys encertades aquest tipus d'iniciativa sí seria interessant que els iniciadors dels projectes de marcat d'un camí establissin des de l'inici el pla d'acció per al seu manteniment, ja que la majoria cauen en l'oblit i resten com a marques de pintura inconnexes que embruten i donen imatge d'abandó als camins. N'hi ha moltíssim, a mode d'exemple podria citar-se:

- Circuit blau i verd. L'ajuntament de Tarragona va marcar aquest circuit a principis dels 90. Restes de pintura encara són visibles en molts indrets.
- Itineraris Decatlhon, els quals estan marcats amb fletxes metàl·liques i panells informatius en alguns punts. Actualment tot plegat es troba en bastant mal estat de conservació.
- Patronat de turisme de Torredembarra. Rutes a peu i en mountain bike per les casetes de pedra seca. Es vanmarcar amb fletxes blaves i fletxes blanques dos circuits resseguint aquestes construccions.
- A peu pels Castells del Baix Gaià. Amb pals indicadors del Consell Comarcal del Tarragonès.
- Itinerari per l'entorn de la Reserva Natural del riu Gaià. Amb pals indicadors del Consell Comarcal del Tarragonès
- Itinerari amb BTT pels monuments romans del Tarragonès. Amb pasl indicadors del Consell Comarcal del Tarragonès
- La Via Augusta. S'emmarca dins el projecte europeu "Les vies romanes del mediterrani". En el moment d'escriure aquestes línies el projecte no està finalitzat. Convertirà l'antic traçat romà en una ruta turística que visitarà els principals monuments romans de Catalunya. Possiblement serà el projecte ecoturístic més gran de Catalunya.

Finalment en alguns llocs, ben pocs a la comarca del Tarragonès, podrem trobar les característiques fites a mode de munts de pedres utilitzades pels excursionistes per indicar el camí correcte.

Tornar a la pàgina principal