Es tracta d'un itinerari de curta durada que després de passar per l'aqüeducte Romà del Pont del Diable, s'apropa a aquests dos masos situats enmig de boscos.

Itinerari força bonic i molt interessant que transcorre íntegrament per camins i senders de muntanya. Ens permet admirar l'obra gegantina del Pont del Diable, gaudir i conèixer el bosc i imaginar-se com devia ser la vida en aquests masos, ara en estat ruïnós.

Inici: Accés arranjat i asfaltat des d'inicis de l'any 2003. L'entrada es troba al km 3 de la N-240, a 3 km de la ciutat de Tarragona en direcció nord. Si entrem amb vehicle podem aparcar-lo a l'esplanada habilitada a tal efecte.

00:00 Aparcament Pont del Diable. Comencem a caminar seguint l'ambla pista i les marques blanc i grogues corresponents a un Sender de Petit Recorregut. Diversos senderons dels que veiem ens porten al mateix lloc i també podríem utilitzar-los. Passem per la portalada d'accés, que de fet no es trobava aquí inicialment, sinó tocant a la carretera, però que ha estat desplaçada durant les obres de millora de la N-240 i dels accessos al Pont del Diable. De seguida deixem a l'esquerra uns pins alts i als seus peus unes rajoles amb una inscripció, tot plegat bastant deteriorat. De fet l'indret ha començat a ser netejat durant l'estiu del 2002, ja que anteriorment la vegetació no deixava veure l'indret.

00:01 00.1 km Plaça. Al centre hi ha plantat també matolls i al mig hi ha un grèvol de mides considerables. Sorprèn que el que es pretengui amb aquests arranjaments sigui educar i conscienciar el poc sensibilitzats ciutadans i que es triï com a exemplar un arbust que no és propi de la zona on ens trobem. M'imagino que un dia ens voldran educar sobre la fauna del pont del diable i en una gàbia ens hi posaran un elefant.
El grèvol és un arbre protegit per la llei, que a casa nostra es manifesta preferencialment amb forma d'arbust. Té unes fulles d'un verd fosc lluent i ha tingut la dissort que Déu l'hagi premiat donant uns fruits de color vermell que aguanten en l'arbre tot l'hivern i que per tant hi són presents durant l'època de Nadal. Per aquest fet el grèvol ha estat perseguit brutalment de les nostres muntanyes veïnes i encara és provable tombar per les Muntanyes de Prades i trobar gent que n'ha arrencat branques.
Si plantar aquest grèvol aquí ha de servir per informar a la gent que no se l'ha d'emportar cap a casa quan el vegi per altres muntanyes, aleshores ja compensaria que ara el trobi fora de lloc.
Anem cap a la dreta, seguint l'ample camí on hi trobem uns bancs.

00:03 00.2 km Casa del Guarda. A l'esquerra del camí. Antigament hi residien els guardes del COTO. També ha estat restaurat recentment. Ara és pintat de blanc i han netejat la bardissa que cobria les escales i han deixat ben curiós l'indret. Per sort ha deixat de ser un indret amenaçador. Davant veiem l'aqüeducte, anem vers ell.

00:04 00.3 km Aqüeducte de les Ferreres, conegut com a Pont del Diable. Just abans d'arribar-hi deixem les marques de PR a l'esquerra. Nosaltres passem per sota l'aqüeducte seguint el camí que portàvem tot admirant la seva grandesa.
És recomanable passar-hi per sobre sempre que no es tingui vertigen i es vagi amb compte. És una de les impressionants obres del llegat romà de la ciutat i servia per portar aigua des del Francolí (a l'alçada de Puigdelfí). Té 217 metres de llarg i 27 d'alt i es va emprar fins a finals del segle XVIII.
Trobem un pal indicador del Consell Comarcal del Tarragonès "Itinerari amb BTT pels monuments romans del Tarragonès". Cap una banda ens marca Mausoleu de Centcelles, cap a l'altra la Torre dels Escipions.

00:05 0.4 km Travessem el camí pedregós d'enormes pujades i baixades que forma la línia soterrada d'etilè de Tarragona-Martorell i prenem el camí que surt just davant. Té marques de color blau i verd, que són els colors que utilitzà l'ajuntament de Tarragona a principis dels 90 per marcar un circuit pel voltant de la ciutat.
El camí va planer i és molt agradable tot envoltat de bosc de pins. Quan plou en l'època de pol·linització i es formen tolls i aquests s'assequen el color groc-verdós del pol·len marca el perímetre on hi ha hagut els tolls. Tot aquest camí va ser arranjat sota les ordres de Mariano Puig i Valls prèviament a la visita d'Alfons XIII.
Hi trobem mata, bruc, arçot, gatoses, estepa blanca...

00:10 0.8 km Un sender que puja al Mas dels Arcs creua el camí (veure Itinerari 4). Seguim l'ample camí.

00:12 1.0 km El camí travessa un barrancó i comença a pujar. Es fa de més mal passar per les lloses de pedra calcària i les arrels dels arbres. És un tram força bonic.
Fa anys en aquest barrancó sempre cridava una merla al sentir-se descoberta. Esperem que algun dia alguna torni a ocupar aquesta àrea i ens faci sobresaltar com feia abans, doncs jo la trobo a faltar cada cop que hi passo.

00:13 1.1 km Arribem a una placeta amb alguns alzines. Abans d'entrar-hi a la dreta trobem un pi d'importants dimensions (Tardor 2003: 271 cm de perímetre a uns 70 centímetres de la base). Un dels més grossos del Pont del Diable, tot i que el tronc està cremat per la part que no veiem i no té del tot bon aspecte. Travessem la plaça continuant pel camí ample. Just al sortir de la plaça observem a la dreta com es va aprofitar una gran llosa de pedra calcària per esculpir-hi el text: "El amor al árbol ennoblece al hombre y su cultivo lo enriquece. El amor y adoración a Dios endulza el corazón del hombre y santifica su espíritu" I el el firma "M. Puig y Valls"

00:14 1.1 km A l'esquerra del camí un senderó amagat ens porta immediatament a una columna amb la data de "28 de Junio de 1811". Alguns capitells estan lamentablement per terra. A la dreta en una pedra esculpida podem llegir-hi: "Erigieron esta cruz dos santos amores: el amor a ______ y el amor a _______. Mientras se conserven estos ideales en nuestro pueblo, España figurará como nación independiente en la historia de la humanidad", El signa altre cop "Mariano Puig y Valls" Curiosament hi ha dues paraules que no es poden veure, però seguint l'estil carrincló de la inscripció anterior és fàcil imaginar-se que hi llegiríem. Al costat de tota aquesta mostra sorprenent s'hi alça un petit xipré.
Tornem al camí principal i aixecant el cap veiem les construccions corresponents al Mas dels Arcs.

00:15 1.3 km Just quan el camí gira a l'esquerra prenem el fressat sender que surt a la dreta. Hi ha dos senders, prenem el de l'esquerra que primer va planer i de seguida puja dreturer. És força frondós. Si és primera hora del matí solen filtrar-se els raig de sol entre el brancatge fent un bonic efecte. Veiem alguns marges, prova evident que antigament el bosc no ocupava aquests bancals, sinó que hi havia algun tipus de conreu.

00:21 1.7 km Capdamunt de la pujada. Prenem el primer sender a l'esquerra que trobem.

00:22 1.8 km Arribem a una pista principal i a l'esquerra veiem el mas d'en Granell cap on ens dirigim.

00:23 1.9 km Mas d'en Granell. Edifici de formoses dimensions amb un estat lamentable de conservació.
Al Mas podem admirar la bassa, cisterna i restes de les canalitzacions. Entrant al mas per la porta principal, creuant el pati interior i proper a la cisterna i la pica, hi ha a la seva esquerra el que sembla un subterrani. Es tracta de les restes d'un cup on posar-hi el vi que deu tenir la volta ensorrada.
En l'edifici de la dreta del mas ens quedem de pedra en veure com hi ha jugat la natura al permetre que un enorme pi creixi ben bé damunt d'una de les parets del mas que encara queda en peu. Una arrel, o el tronc o vés a saber què és, davalla fins al subsòl fent-li de columna, realment digne de veure-ho per tenir el plaer de sorprendre's.
Tot està ple de brutícia dels qui pensen que quan es va a menjar i beure al bosc no cal seguir les normes bàsiques d'educació o com a mínim les normes que suposo mantenen a casa seva on bé penso deuen retirar les escombraries.
En aquets punt tenim dues opcions:

OPCIÓ CURTA
Anem cap a la dreta del mas (Nord-est) i trobem les marques de Petit Recorregut. Però de moment no les seguim i girem una mica a l'esquerra. El sender segueix cap al darrera del mas, però nosaltres seguim recte i seguim les marques de color blanc, baixem un petit marge i continuem per un fressat sender molt obac. Hi trobem diversos arbusts de galzeran, si som a l'hivern lluirà les baies vermelles que en són el fruit. Deixem-les-hi, trobo que queden més boniques aquí que no a un gerro de qualsevol casa.

00:26 Arribem a un camí ample que puja al mas fent revolts. Està marcat com a PR. Nosaltres el seguim avall.

00:27 El sender creua un barrancó (és el mateix que hem creuat en el punt horari 00:12)

00:28 Arribem a pista principal on per la dreta se'ns ajunta la OPCIÓ LLARGA d'aquest mateix itinerari

OPCIÓ LLARGA
Tornem per on havíem arribat al mas i seguint recte arribem a una ample plaça que és l'era de Mas de Granell.

00:24 2.0 km Era de batre de Mas de Granell. Hi ha un pi de grans dimensions (Tardor 2003: 250 cm de perímetre a uns 50 centímetres de la base tot i que abans de ramificar-se en tres estupendes branques arriba als 270 cm). Tot i ser tan formós i tenir una capçada tan destacable, que jo sàpiga no té nom ni més història que la d'haver nascut aquí. Podem observar que com totes les eres aquesta va ser feta en un lloc aclarit, de manera que la marinada hi arribés sense fila d'arbres ni turons que li dificultessin el pas. L'aire hi havia d'arribar gens frenat, per tal de ventar correctament i poder separar així el gra de la palla petita i del boll (bolló per la gent del país, que és la pellofa que cobreix el gra de blat, anomenada així sobretot quan ja n'ha estat separada després de la batuda). Al cantó de l'era que donaria al mas hi ha, entre pins joves, una trona de pedres. Les trones se solien fer al voltant dels arbres per poder-hi posar més terra i així protegir-lo del vent. El garrofer és una arbre que el vent el pot fer patir i sovint hi trobem trones al voltant. En aquest cas del garrofer només en resten uns rebotims, l'esplendor de l'arbre pretèrit ja no hi és.
Seguim recte seguint la continuació natural de l'ample camí que ja portàvem. És l'antic camí del Mas de Granell, que ha estat eixamplat en els darrers anys.

00:25 2.1 km Abandonem ràpidament la pista i agafem un sender a l'esquerra que entra cap a uns erms corresponents a antics conreus i que ara s'estan sobrepoblant de joves pins blancs. El sender no sempre és clar, però s'intueix sense problemes.

00:26 2.2 km A la dreta hi ha una impressionant trona feta de pedra on damunt hi ha un escanyolit garrofer. Seguim recte.

00:27 2.3 km A l'esquerra, una mica lluny veiem una cabana de pedra seca. Si ens hi acostem trigarem un minut en arribar-hi. És de planta circular i està ben conservada. Seguim pel sender que portàvem. Trobem algun garrofer i també algun alzina.

00:30 2.5 km Deixem les restes d'una bassa a la dreta i darrera veiem una altra cabana de pedra seca també de base circular. Aquestes terres històricament no són de Mas de Granell tot i que consta han intentat ser adquirides per aquest darrer. Les restes de la bassa ens donen fe del lloc on es recollien les aigües que es concediren als propietaris com a resultes de la negociació del dret a pas de la mina de l'arquebisbe. A canvi de certa quantitat d'aigua, els propietaris de finques i municipis permetien el pas de les canalitzacions pels seus terrenys.
Estem en un camp de garrofers mig abandonat, el sender gira lleugerament a l'esquerra just entre la bassa i un registre d'aigües corresponent a la mina de l'Arquebisbe que per gravetat va de Puigpelat a Tarragona. El sender és ara molt més clar. Seguim per damunt d'un marge el límit del camp de conreu que ens queda a la dreta. A l'esquerra tenim bosc. Ara bàsicament hi ha avellaners i algun ametller i darrera lluny el barri tarragoní de Sant Pere i Sant Pau que cada cop que passo per aquí és més gran. Al final del camp el sender gira a l'esquerra.

00:33 2.7 km A l'esquerra, entre la boscúria, un cotxe abandonat.

00:34 Arribem a pista principal. Si des de l'era del Mas de Granell haguéssim seguit íntegrament la pista hauríem arribat també a aquest punt.
Prenem l'ample camí cap a l'esquerra.

00:37 2.9 km Després de deixar un camí que venia de la dreta, arribem a una pista encara més principal. La seguim cap a l'esquerra.

00:38 Deixem a la dreta el camí que va a uns xalets i seguim recte. Aquesta urbanització és coneguda com el Rodolat del Moro. El Mas del Rodolat del Moro era un mas més del conjunt de masos que hi havia en tota aquesta zona i també a l'altra banda de la carretera. Estaven dispersats entre els abundants garroferals de la zona. Altres masos eren el de Maria Santíssima, Mas de l'Aimat, Mas dels Manyos, Mas de les Figures (col·loquialment Mas dels Ninots tot i que aquest nom no agradava al seu propietari que s'ofenia, ja que estava molt orgullós de les figures de pedra que tenia disperses en la seva propietat i d'aquí el nom de Mas de les Figures) , Mas del Moretó etc
Alguns d'aquests masos encara estan en peus, per exemple el Mas de Moretó que era propietari d'unes bones partides de terra. De fet, la pujada que hi ha passat el pont sobre l'autopista A-7 en la carretera de Tarragona a Santes Creus (TP-2031) és coneguda com la pujada del Moretó. Durant el 2003 aquesta carretera ha estat arreglada i s'ha perdut l'antic traçat, suposo que possiblement també podem afirmar que aviat es donarà per perdut el nom. Diuen que fa molts anys el mas de Moretó era de dos germans que tenien un mosso. Per rivalitats es van empipar i un dels germans, mitjançant el mosso, va fer que matés el seu germà. El va assassinar una nit quan el germà tornava de jugar al burro (joc de cartes) dels Pallaresos. Un cop mort, el mosso va enterrar la víctima i aquella mateixa nit va llaurar la parada i va sembrar-hi guixes. Trobat a faltar, van buscar-lo i finalment van ser els gossos que descobriren el cadàver. Un cop descoberta tota la trama van penjar de la forca al mosso que es veu que gemegava "els pobres no tenim cap padrí". El germà que va manar l'assassinat també va ser ajusticiat, però es veu que tenia un coll tan ample que no li passava l'argolla reglamentària i el van fer arrossegar amb un cavall fins que va morir. Allí on va parar-se el cavall hi ha hagut fins fa ben poc una creu de ferro, a tocar de la carretera, coneguda com La Creu del Moretó. Diu la llegenda que al tomb que feia la pujada del Moretó hi havia una gran alzina i que al morir assassinat l'amo, les branques se li van anar encorbant cap al terra i va ser coneguda com l'alzina del Dol, com si plorés la mort del seu amo.

00:39 3.0 km Fi de la pista. Es converteix en un sender que va planer. Aviat a l'esquerra veiem un registre d'aigua (núm. 45)

00:43 3.3 km La panoràmica es va obrint cap a les muntanyes i davant el poble de Constantí. Les serres que ens queden al centre són la de Puigcerver i el Molló. Més a la dreta el Puig d'en Cama i les muntanyes de Prades darrera. Proper a la dreta veiem una important extensió de bosc corresponent al vessant sud del serret que queda a l'est del Mas d'en Garrot (per aquesta zona hi circula l'itinerari 4 de retorn al Pont del Diable)
El sender comença a baixar i si ha plogut o està gebrat és força relliscós perquè hi ha molta pedra calcària. És un bonic sender. Les roderes negres de les motos indiquen que potser no sempre serà així de bonic, l'avantatge és que al ser d'amples lloses és més difícil que les motos hi acabin formant pedres soltes.

00:45 3.5 km Camí principal. Arribem a aquest camí marcat com a Petit Recorregut. El prenem cap a l'esquerra. Immediatament veiem de l'esquerra el sender que baixa del Mas d'en Granell i se'ns ajunta així la OPCIÓ CURTA d'aquest mateix itinerari.

El quilometratge i el temps a partir d'ara correspon s'acumulen a la OPCIÓ LLARGA i l'itinerari a partir d'ara ja és comú.

Si venim de la OPCIÓ CURTA hem baixat pel PR i girem a l'esquerra
Si venim de la OPCIÓ LLARGA deixem el PR que ara s'enfilaria cap el Mas d'en Granell i seguim recte.

00:48 03.7 km Un sender marxa cap a l'esquerra. És un sender que puja també al Mas d'en Granell passant per una curiosa bassa coneguda com "el Pantano" ja que realment és més una presa que una bassa. Servia en teoria per regar la partida de terra que ja abandonada veiem sota mateix "el Pantano". De tota manera no va arribar a omplir-se mai ni treure'n cap mena de profit tot i que es van arrencar dues parades d'avellaners de sota per tal de plantar-hi horta i fruiters. Sigui perquè reportava molta feina o sigui perquè l'amo no va poder trobar el personal adient per realitzar aquesta tasca, el fet és que no se'n va treure l'ús que es pretenia.
Ara la paret resta pintada de símbols anti-nazis. Home, ja està bé que la gent no es consideri feixista, però a pintar una bassa que està al mig del bosc amb pintures de colors no sé com se li deu dir, però no crec que s'allunyi gaire del feixisme.
Arrecerat a la bassa hi ha un pi retorçat contorsionadament que fa mal només veure'l. Ens és impossible no recordar el pi què hem vist damunt la paret de mas de Granell, en aquest mateix itinerari, i que en línia recta és ben a prop d'on ens trobem ara. A la bassa hi arriba amagada una canonada que podem anar seguint per un sender dreturer fins dalt el mas. La canonada està molt deteriorada i només apareix intermitentment. Tot i que de segur menys pràctica que les actuals, la trobo menys impactant que els habituals tubs de Polietilè de color negre que trobem en tots els camins de les aigües d'avui en dia. L'aigua excedent baixava per aquesta canonada que anava a parar a "el pantano"
El temps de pujar al mas i baixar és aproximadament 10 minuts que caldria sumar al temps total si es decideix anar-hi.
L'itinerari proposa seguir recte per l'ample camí.

00:49 03.8 km Font dels Bous. Per situar-nos, direm que a l'esquerra veiem "El pantano". Just a la dreta un entrant ens porta a unes roques excavades on es despenja l'aigua quan plou. Excavat a la roca, a la dreta, hi ha una cadolla que forma una pica on s'hi acumula i s'hi filtra l'aigua. És la font dels Bous. Si observem tot l'indret amb detall veurem que dalt a la dreta hi ha la marca del forat d'una barrina on posaven la dinamita per trencar la pedra. Ja tocant al camí hi ha una mena d'abeurador de forma corbada. I és que d'allí en bevien els animals. Els pagesos solien beure de la font encara que de fet, com en el cas de la Font de la Murtra (Itinerari 4), aquesta solia assecar-se a l'estiu. Tot i així, els estius que anava plovent i la font tenia aigua, tampoc era massa visitada pels pagesos, ja que al ser una font situada en plena solana, l'aigua no era pas massa fresca i preferien anar-ne a beure a la propera Font Fonda.
Tornem al camí principal i seguim endavant. Aviat a la dreta, amagada entre les herbes veiem les restes d'una petita bassa. A la seva dreta surt un sender que ens permetrà endinsar-nos fins trobar la Font Fonda. El sender en el moment de descriure aquest itinerari està francament brut. Confio que donant a conèixer aquest indret el sender es faci més fressat i d'aquesta manera no es perdi definitivament el coneixement d'aquesta font. El sender va entrant al comellaret frontalment, però després gira a la dreta per anar a buscar la paret dreta del comellar.

00:53 04.0 km Font Fonda. Arrecerada a la paret. S'hi accedeix baixant unes escales. És subterrània i per tant l'aigua s'hi manté més fresca. Procedeix d'una mina de les entranyes de la muntanya. L'indret es molt frescal, és una mena de balma. Llàstima que els artistes hi han deixat també la seva mà en forma de dates i signatures. No canviarem mai. Tornem per on hem vingut i prenem el camí principal avall. Just després surt un altre sender a la dreta que té l'interès que va a buscar el capdamunt del comellaret de la Font Fonda i ens permet veure'l des del capdamunt, arran d'un dels extrems de la finca de la Closa. Podem pujar-hi si volem i baixar pel mateix lloc. En tot cas el que es proposa ara és seguir camí avall.

00:55 4.1 km Cruïlla. Prenem la pujada cap a la dreta. Hi ha nombroses figueres de moro que indiquen la proximitat del mas. Ens desviem per la dreta per un sender i pugem així al Mas dels Arcs.

00:58 4.3 km Mas dels Arcs. (Veure l'explicació que es dóna del mas al punt quilomètric 1.1 km de l'itinerari 4) L'edifici que tenim davant són en realitat les bodegues del mas. El mas queda més a la dreta, un edificació que veiem mig enrunada. Davant les bodegues, envoltat de xipresos hi ha una columna on a dalt hi ha la figura d'un àngel mutilat, ja que li falta un braç. Per aquest motiu molts cops aquest mas és conegut popularment com el mas de l'Àngel.
Prenem el camí cap on mira l'àngel, és a dir, cap a l'esquerra. Torna a ser PR. És un ample camí amb pins pinyers plantats a banda i banda.
A l'esquerra sota el camí hi ha una clotada. És l'antic femer de Mas dels Arcs. També veiem les restes d'una construcció que ha aprofitat les parets naturals de la clotada com a delimitació de l'habitatge. Possiblement la petita construcció era una soll de porcs. En la clotada s'hi barrejaven els purins de porc amb la palla formant-se així el fem que s'utilitzaria posteriorment com a adob. Immediatament després a l'esquerra fa cap el sender que no hem pres al punt horari 00:10. Seguim per l'ample camí.

00:59 4.4 km A l'esquerra marxa el PR. Seguim recte.

01:00 4.5 km Passem per una zona cremada

01:05 4.9 km Arribem a la línia enterrada de l'etilenoducte Tarragona-Martorell, el travessem i seguim pel camí recte.

01:06 5.0 km la dreta del camí hi ha dues columnes amb bonics capitells

01:10 05.3 km Després de passar per les zones arranjades comentades a l'inici de l'itinerari arribem al pàrquing on hem deixat el cotxe.

FITXA TÈCNICA

Sortida/Arribada: Pont del Diable (Tarragona)
Distància: 5.3 km (opció llarga)
Temps: 1 h 20 min (variant A); 1 h 10 min (variant B)
Dificultat: Fàcil
Ciclabilitat: 88 %
Agraïments: Josep Gibert, Josep Tasias

El passat del Pont del Diable

Hi ha diverses llegendes que expliquen la formació de l'aqüeducte. Una d'elles m'agrada explicar-la dient que una bella donzella d'ulls preciosos i rostre angelical havia d'anar a buscar l'aigua molt lluny de la ciutat de Tarragona. La podem imaginar comellar amunt per senderons i camins de carro, amb la pell fina i les galtes vermelles. El diable, que la devia espiar quan la veia passar, refugiant-se entre els arbres se n'havia enamorat bojament i li desitjava el cos i l'ànima per damunt de tot. La noia, que pel que he anat llegint en diferents fonts, precisament difícil de convèncer no devia ser, aviat accedí als desitjos del diable, això sí, amb una condició: havia de construir-li un pont pel qual li arribés l'aigua i així no hauria de caminar mai més per anar a omplir el càntir. El tracte no semblava gens ni mica esperpèntic, ja que crec que tots ens vendríem sense pensar-nos-ho l'ànima amb la condició de no haver de pujar i baixar aquests comellars. O no? (És curiós que avui, però, ens acostem a caminar per aquests camins pel simple plaer del lleure. Què pensaria la bella donzella si ens veiés per un forat brandant alegrement per aquests camins que a ella tan i tan difícil se li feia avançar carregada amb l'aigua?)
La donzella, tot i semblar inicialment una dona facilota, del tot no ho devia ser, ja que com a segona condició li va deixar anar al diable, com aquell qui no vol la cosa, que el pont l'hauria de fer en una sola nit, abans que sortís el sol. No estava pas disposada a vendre's l'ànima i encara, a més, haver de carretejar l'aigua comellar darrera comellar fins que el pont s'acabés de construir. Però al diable tot plegat li va semblar una cosa de bufar i fer ampolles; devia pensar que la matèria prima la tenia ben a prop i coneixements, habilitat i poder per fer-ho li'n sobraven. S'hi va posar amb ganes i quan ja només li mancava una sola pedra per acabar l'obra va aparèixer Déu, a qui òbviament no li feia gens de gràcia que la bella donzella es vengués l'ànima, i va fer que l'astre sol sortís abans del previst. Aquest fet va agafar despistats als galls dels diferents masos, que tot i així devien cantar puntualment, però el que estava ben fora de joc va ser el diable que es va quedar amb un pam de nas, sense poder acabar el pont per una sola pedra, i perdent la donzella en cos i ànima per sempre més.

El present i futur del Pont del Diable

En el moment d'escriure aquestes línies s'ha anunciat que durant el 2004 i el 2005 el pont del Diable s'estarà restaurant i restarà tapat amb lones. Seran necessàries bastides a ambdós costats de l'aqüeducte per netejar amb aire comprimit els blocs de pedra i així eliminar els paràsits i líquens impregnats a la construcció. La casa del guarda serà el futur centre d'informació i l'objectiu final consisteix en crear un parc que servirà de nexe d'unió dels barris tarragonins de Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau. Els treballs de neteja i arranjament dels jardins de to romàntic, la troballa i recuperació de canteres romanes i la restauració de les antigues canalitzacions d'aigua en un futur dotaran a l'àrea de 30.000 m2 d'un cert aire de parc temàtic.

A finals de 2003 tan sols s'ha realitzat una bona senyalització i un bon accés pels vehicles com una primera fase de tot el projecte futur. Aquest fet ha augmentat dràsticament el nombre de visitants. Aviat no recordaré que al Pont del Diable mai hi havia ningú, ara sempre hi ha gent que s'hi acosta. És curiós, m'he passat els anys dient que era una vergonya tenir aquell espai d'aquesta manera i ara que l'arreglen i hi veig gent, i en molts casos gent incivilitzada, em cruspeix per dins una espurna de dubte.
Fora mals pensaments.