consell

Associació d'usuaris/es de GNU/linux en llengua catalana

Assumpte: Directiva COM(2002) 92, 2002/0047 (COD) sobre patents de programació. Consell de Ministres de la UE de Competitivitat del dilluns 17.5.2004.

Tenim entès que s'ha previst aprovar per assentiment (com un ``ítem-A'') l'opinió del Consell sobre la directiva 2002/0047 (COD) de patents de programació el dilluns 17.5.2004. La proposta de la presidència irlandesa ens preocupa per la seva forma i pel seu contingut, per això li demanem que s'oposi a l'aprovació i demani un ajornament de la decisió, a fi de poder aprovar un text més d'acord amb les esmenes del Parlament Europeu.

El contingut de la proposta irlandesa en les seves distintes versions, lluny d'harmonitzar o clarificar res, legalitzaria les patents de programació a Europa¹. La confusa jurisprudència de l'Oficina de la Patent Europea, contrària a la legislació actual, seria imposada i s'eliminarien tots els criteris per a delimitar la matèria patentable (la definició de ``tècnica'',''indústria'' o la distinció entre invenció i reivindicacions de patent, per exemple). El mercat informàtic agreujaria la seva monopolització i les Pimes, sense poder igualar les carteres de patents de les multinacionals nord-americanes i japoneses (que ostenten la majoria de patents europees de programari impròpiament concedides), veurien amenaçats els seus drets d'autor sobre els seus programes per patents desconegudes. El progrés de la informàtica quedaria obstaculitzat per querelles estèrils² i les empreses usuàries de programari (que són totes) perdrien productivitat.

El programari és un bé immaterial, pura informació, i no se li pot aplicar la propietat industrial com si d'un objecte o procés físic es tractés. Les restriccions a la llibertat de publicació afecten a tots els ciutadans. La interacció en les xarxes de la societat de la informació necessita la garantia d' interoperabilitat. A més l'ordenament internacional no només no imposa les patents de programari (Europa no s'ha passat una dècada violant TRIPs) sinó que impedeix comprometre el dret d'autor dels programadors i programadores³. L'esforç en la creació de programari no consisteix a trobar idees que funcionin (com en mecànica o farmàcia) sinó a compondre correctament tots els detalls del programa (esforç ja cobert pel dret d'autor).

Per això informàtics, economistes, juristes, sindicats, polítics, empreses i usuaris⁴ hem expressat la nostra preocupació i hem explicat una i mil vegades el disbarat de les maniobres de la Comissió Europea.

I heus aquí el problema de forma. El Parlament Europeu va escoltar les aportacions de la societat des de molt distintes sensibilitats, i després d'un llarg debat en profunditat, estudis legals, conferències i audiències va acordar nombroses i importants esmenes⁵ al text de la Comissió Europea (un text original pobrament justificat, sense suport dels estudis encarregats ni de l'enquesta de la pròpia Comissió). Encara que haguéssim preferit que les esmenes del Parlament deixessin més clara la no patentabilitat del programari, hem de felicitar al Parlament per haver avaluat els distints interessos i haver trobat un compromís satisfactori.

Per l'altre costat algunes Oficines de Patents (en concret l'Oficina de la Patent Europea, que no pertany a la UE) s'han anticipat a un canvi legislatiu i han concedit patents contràries a la llei actual.⁶ Per a una oficina de patents és sempre un tràmit més senzill concedir que denegar patents (el sol·licitant no reclamarà res) i ja que s'autofinancen amb les taxes de patents, l'augment de concessions cap a àrees impatentables no els suposa un cost sinó més aviat un superhabit.

Les multinacionals sol·licitants i els seus departaments de propietat industrial estan interessades a transformar en vàlides les patents de programari així obtingudes per a excloure a la competència d'un mercat amb pocs costos d'entrada (un 69% dels llocs de treball en TIC estaven en empreses de menys de 200 treballadors a Catalunya en l'any 2000⁷). Una d'aquestes multinacionals és Microsoft (patrocinadora de la presidència irlandesa), que ha exemplificat la inefectividad de la legislació antimonopoli contra abusos dels monopolis concedits pels estats mitjançant patents. Entre les mesures de la Comissió contra el seu monopoli, s'obliga a Microsoft a desvetllar informació per a permetre als seus competidors crear programes compatibles. No obstant això, se li permet fixar els royalties per a les seves patents per a aquests programes, de manera que es bloqueja al principal competidor, el programari lliure, que no pot per definició comptabilitzar el nombre de còpies en circulació (i això després de 4 anys de procés, pendent encara d'apel·lació).

Irlanda és un país que no grava els ingressos per patents, amb el que es podrien camuflar beneficis en un altre estat com costos per llicències de patents pagats a societats irlandeses, i així no pagar impostos enlloc⁸. Irlanda, no obstant això presenta una proposta, elaborada en un grup de treball format per representants de les oficines de patents, per a legalitzar les patents de programari. Ignora els únics criteris que limiten l'àrea del patentable. Prescindeix de la garantia d'interoperabilitat i el dret a la publicació i inclou característiques no tècniques en la contribució tècnica. Fins i tot admet reivindicar programes en si mateixos o en un suport. I encara pretén que evita d'alguna manera les patents de programari i de mètodes de negoci.

Entendrà que aquesta col·lisió frontal amb el ple del Parlament Europeu i els sectors afectats, la falta d'arguments i transparència, i les coincidències d'interessos es presten a equívocs. De sobres coneix el moment històric que travessa Europa i coincidirà que és inoportú questionar la credibilitat del Parlament Europeu davant les imminents eleccions. Els objectius de Lisboa de liderar la nova economia no s'aconseguiran copiant els errors dels nostres competidors (a EEUU el fracàs del seu sistema de patents ja ha suscitat dubtes de Alan Greenspan, directius d' Intel o Cisco i un informe crític de la Federal Trade Comission a l'octubre⁹). Està en joc construir una societat del coneixement basada en el progrés i en el principi que l'autor disposa plenament de la seva obra o una societat feudal de la informació basada en els litigis i en l'acumulació defensiva o ofensiva de patents. Es tracta d'una decisió política i negar als europeus el benefici d'un autèntic debat polític en el Consell, més enllà de la mera negociació administrativa, encoratjaria l'euroescepticisme de qui exigeix més democràcia en la UE i menys seguidisme davant EEUU.

La nostra associació reuneix usuaris i usuàries de programari lliure, i sabem per experiència que la col·laboració i el lliure mercat és molt més fructífer i just que la imposició de restriccions artificials al coneixement. El programari lliure es basa en què l'autor pugui concedir als usuaris el dret a usar, estudiar, modificar i redistribuir els seus programes. Les patents de programari arrabassarien aquesta opció a l'autor i la posarien en mans de les empreses que posseïssin cadascuna de les patents sobre els conceptes informàtics relacionats amb el programa, impossibilitant així el floreixent model de negoci del programari lliure (i de fet el del programari no lliure també).

Per tot això tornem a demanar-li que detingui la proposta de la presidència irlandesa i doni suport les esmenes del Parlament Europeu, li recomanem que visiti el nostre lloc web http://patents.caliu.info per a més informació i, quedant a la seva disposició per a qualsevol consulta o aclariment, ens acomiadem de vostè.

Xavi Drudis Ferran (DNI 39706038)

Campanya contra les patents de programari

CALIU, Associació d'usuaris/es de GNU/Linux en llengua catalana

Núm del registre oficial d' associacions de la Generalitat de Catalunya: 25400.

P.D. La versió web d' aquesta carta a http://patents.caliu.info/MAE/consell.ca.html facilita seguir els enllaços.

notes