El trepat és l'operació que té com a objectiu la mecanització de forats amb obtenció d'encenalls.
Per a aquesta operació s'utilitzen eines de tall circulars anomenades broques. Les màquines en les quals s'intal·len les broques reben el nom de trepants.
Una broca és una barra d'acer de tremp i de tall afilat. Quan gira pot penetraren la peça en què es vol mecanitzar un forat.
Les broques més conegudes són les anomenades helocoïdals, i s'hi distingeixen tres parts fonamentals:
- La cua o mànec és la part de la broca que es fixa en la part corresponent. Sol presentar una forma cilíndrica o cònica.
- El cos és la part activa de la broca i té unes ranures tallades en forma d'hèlice.
- La boca o punta és la part cònica en què finalitza la broca i s'encarrega d'afectuar el tallament. L'angle que formen les arestes s'anomena angle de punta.
El trepat, tal com hem dit, , més la màquina eina destinada a fer forats per mitjà de la broca.
Els elements que comporta un trepat de columna són:
- La bancada és el suport general de la màquina.
- La taula és el dispositiu en el qual recolza la peça en què s'ha de trepar. Disposa de mordasses i es pot desplaçar en sentit longitudinal.
- El capçal és la part del trepat on hi ha els mecanismes que permeten obtenir les velocitats de tall adequades per la broca.
- L'eix portabroques és un dispositiu que permet d'allotjar la cua de la boca i de subjectar-la amb fermesa perquè giri solidàriament amb els mecanismes de velocitat del capçal.
