Família: Labiades

Espècie: Melissa Officinalis L.

Sinònims: Arangi, tarongina; Melisa, torongil ( castellà ), mèlisse. Tè de France ( francès ), balm ( anglès )

Distribució: Originària del sud-oest d'Europa, i Nord d'Àfrica

Característiques: Es una herba que es renova cada any .Fulles senceres peciolades, oposades, ovalades o en forma de cor ce color verd calr brillant, dentades i amb petites glàndules d'oli.

Part usada: Fulles .

Recol·lecció: Quant esta a punt de florir es recol·lecta i es seca ràpidament. Es una herba de fàcil cultiu doncs cada any en surten de noves . fins i tot es pot conrear en testos.

• Oli essencial compost per: Aldehits terpènics, geraniol, linalol, carrofilé ( aquest es específic de la melissa) i citral que es el majoritari que es una mescla de dos isòmers : neral i geranial ( 3:4 ) , relació que s'utilitza per a la identificació de les falsificacions.
• Flavenoids
• Polifenols i triterpens
• Mucílags ( 12%)

Accions: Estomacal, carminativa, digestiva, i en ús extern es cicatritzant i vulnerari.

Indicacions: Transtorns digestius d'origen nerviós( espasmes abdominals, gastritis, nàusees. Fungicida, antivíric, conservant en alimentació.

Falsificacions: Amb Cymbogon naidus i cymbogon flexuosus

Identificació: L'arbutina per CCM. (>7,0%)

Conservació: Curta. Preservar de la llum i de l'humitat

• Pólvores: 2-4 g. Tres vegades al dia
• Extracte fluid (1:1) : 2-4 ml . tres vegades al dia
• Infusió: 2-4 g . tres vegades al dia
• Tintura (1:5) : 2-6 ml tres vegades al dia.

Efectes secundaris: L`essència ,es una mica tòxica i estupefaent, per això pot donar nàusees coloració verda de l'orina. No pendre durant l'embaraç , a més presenta incompatibilitats amb els metalls pesants