Família: Rosàcies

Espècie: Prunus lauro-cerasus L.

Sinònims: Laurel real (castellà).

Distribució: Orient, Caucàs, i es cultiva a Europa (en jardins)

Característiques: Arbre que pot fer fins 5 metres, fulles verd-negres i que a la base tenen unes glàndules (per la part de sota . Es una planta dioica , els que donen fruit (baguers) i els que no en donen que son els mascles. Les flors tenen quatre fulles creuades, de color blanc, i les masculines amb dotze estams que s'obren per dues finestretes i les femenines tenen un petit pistil que es converteix en fruit. Floreix a la primavera.

Part usada: Fulles joves.

Olor, sabor: A ametlles amargues.

Recol·lecció: Les fulles joves un cop fetes i no poden ser dessecades sinó que s'han de menester fresques.

• Heteròsids cianogenètics: Prunasòsid que s'hidrolitza per la emulsina (enzim vegetal) i dona benzaldeid (olor ametlles amargues), glucosa, i àcid cianhídric ( s'obté del 0'16-0'33%)

Valoració: Es fa una trituració (es llibera HCN), es destil·la i es valora l'àcid cianhídric.

Acció: Antitosiva (espasmolític de la fibra llisa), antibacterià (tosferina)
Degut a l'essència es un apreciat condiment culinari . A mes te tota una colla de llegendes i tradicions.
Dosi:

• Infusió: aigua destil·lada de les fulles que tinguin un màxim de 1 gram de HCN per litre (dosi màxima per adults es de 8 gr.).