Família: Pedaliàcies.

Sinònims: Urpa del diable; griffe du diable (fran)

Distribució: Àfrica del sud, en les regions que voregen el desert de Kalahari.

Part usada: Tubercles de l'arrel secundària trossejats i dessecats.

Característiques morfològiques: Els fruits estan coberts per unes punxes en forma de ganxo , d'aquí l'hi be el nom d'Urpa del diable. En el comerç es presenta en forma de discs de tubercles tallats transversalment, de fins a 6 cm de diàmetre, l'escorça es de color marró fosc amb estries longitudinals.

• Iridoides.
• Hidrocarburs, flavenoids.

Falsificacions: De vegades s'adultera amb arrels primàries o secundàries de les que s'ha extret l'harpagòsid.

Conservació: Llarga, protegit de l'humitat.

Accions: Antiinflamatòria, antireumàtica, antiartrítica, analgèsica, sedant, espamolítica, pancreàtica.

Indicacions: Gota, afeccions reumàtiques (artrosi, artritis, reuma crònic, lumbago), hepatopatíes.

• Pólvores: 2-4 g tres/dia
• Infusió: 2-4 g. tres/dia.
• Extracte fluït 1:1 en alcohol del 25%: 0,1-0,25 ml tres cops al dia.
• Tintura 1:5 en alcohol de 25% 0,5-1 ml tres cops al dia.

Interaccions: La cura amb Harpagòfit permet subsistir del tot o disminuir a la meitat la dosi de corticoides i pirazolones habitualment usats en el tractament del reuma. (Nota: Aquesta informació es molt dubtosa per no dir falsa , però es un exemple del que ens poden dir molt herbolaris, a no se clar que el pacient a tractar tingui un reuma de difícil diagnòstic.