Família: Fucàcies.

Sinònims: Sargàs, alzina de mar; sargazo vejigoso (cast); chene marin (francès).

Distribució: Freqüent al llarg de tota la costa de l'atlàntic oriental.

Part usada: Planta sencera.

Característiques morfològiques: Làmines en forma de cintes corbades repetidament i a la base del sargàs s'hi forma un peduncle que sosté l'alga i la subjecta a les roques. A les frondes hi ha vesícules d'aire. En el àpex hi ha els òrgans reproductors.

• Algina , fucoïdina, laminarina, manitol-d.
• Iode 0,1%, brom, vitamines A,B,C,E.

Conservació: Curta, preservar de la llum i l'humitat.

Accions: Antihipertiroideu, antiobesitat, antireumàtic, laxant mecànic, vasodilatador.

Indicacions:  

• Via interna: Goll, mixedema, obesitat i acumulació de greix, disfunció de la tiroide per causa de la manca de iode.
• Via externa: Cel·lulitis, trastorns circulatoris, reumatisme,

• Infusió: 5-10 g. tres vegades al dia.
• Extracte fluït (1:1) en alcohol del 15% : 0'5-1'5 ml. tres/dia.