Família: Lamiàcies (labiades).

Espècie: Thymus vugaris L (presenta moltes races químiques).

Sinònims: Timó, tomell; tomillo, (cast); thym, farigoule(francès).

Distribució: Regió mediterrània occidental.

Part usada: Sumnitats florides dessecades.

Característiques morfològiques: Tiges cudrangulars i buides per dintre, fulles lanceolades curtament peciolades i flors agrupades en glomèruls a l'extrem de les tiges, calze amb cinc dents, corol·la blanca o rosa pàl·lid bilabida, quatre estams dels quals dos son més curts.

• Oli essencial 1-2% de composició variable segons les races químiques: -Fenols: timol, carvacrol.
• Monoterpens: camfé, borneol, limoné.
• Tanins, saponines, flavenoids (luteolina).
• Àcid cafeic, àcid rosmarínic, àcid ursòlic.

Falsificacions: S'adultera amb thymus zygis L. i thymus serpyllum L. el primer sense timol i els dos amb accions més dèbils.

Conservació: Curta, en recipient hermètic.

Acció: Antitosiu , expectorant, antisèptic, antiespasmòdic, carminatiu.

Indicacions: Bronquitis, tos ferina, constipats amb tos, gastritis cròniques, i per via externa: antisèptic i cicatritzant.

• Infusió: 2 g. tres cops per dia.
• Tintura 1:5 en alcohol del 45% 2-6 mL per dia.
• Extracte sec. 1g per dia repartit en tres vegades
• Extret fluït 1:1, 0'5-4 ml per dia.