Família: Ericàcies

Espècie: Arctostaphylos uva-ursi L.

Sinònims: Raïm d'ossa, farinoler; gayuba, madroño rastrero (castellà); busserole (francès); gemeine bärentraube (alemany)

Distribució: Quasi tot Europa, Àsia septentrional, i nord-americà

Característiques: Fulles senceres, espetulades, coriàcies, de curt pecíol. L'anvers es brillant amb nervadura molt profunda i finament reticular. El revers es més clar i es recorregut per una xarxa de nervis. No presenta punts glandulars.
La boixerola cobreix grans extensions de terreny, les tiges esteses per terra s'arrelen de tant en tant. Existeixen varies races, on unes tenen més principis actius que altres.

Part usada: Fulles dessecades.

Recol·lecció: Tot l'any, les fulles es deixen secar al sol i al aire lliure.

• Glucòsids de la hidroquinona: -Arbutina.(Acció antisèptica urinària)
• Tanins 6-12% : àcids gal.lic i el.lagi
• Àc. ursòlic

Accions: Antisèptic urinari, diürètic, astringent.

Indicacions: pielitis, cistitis, uretritis, nefritis, hematúria. Localment per úlceres.

Falsificacions: Amb Vaccinum vitis-idaea i Buxus sempervirens

Identificació: L'arbutina per CCM. (>7,0%)

Conservació: Tres anys a l'abric de el calor, llum i humitat

• Pólvores: 0'5-3 g. 3 cops/dia.
• Extracte fluid 1:1 en alcohol del 25% : 2-4 ml. 3 cops/dia
• L'arbutòsid es estable a la planta gràcies als tanins , el qual s'hidrolitza a l'intestí alliberant l'aglicona i al fetge es conjuga i s'excreten per via renal on actuen com antisèptics , però per això tenim que procurar que l'orina sigui alcalina perquè es pugui desconposar, per tant es recomana un alimentació alcalina durant el tractament .

Efectes secundaris: Nàusees, coloració verda de l'orina. No pendre durant l'embaraç